Cookie control
Dijous, 20 de Juny de 2019

Radiografia de la prostitució a Reus: dispositius policials (i 3)

La tasca de les forces de seguretat se centra en la lluita contra les xarxes organitzades i l'atenció a les seves víctimes

10 d'Agost de 2016, per Enrique Canovaca/ Marc Busquets
  • Una dona exerceix la prostitució al carrer a Reus

    Fabián Acidres

  • Fabián Acidres

A Reus, la carretera de Salou ha estat històricament el punt més calent pel que fa a la presència de meretrius, quelcom que sovint ha provocat molèsties als veïns i altres situacions de conflicte. De fet, a principis del passat mes de maig una prostituta va ser apunyalada a Bellissens tot recuperant un debat incòmode. Des dels moviments del barri, Isabel Moreno indica que "ara a l'estiu n'hi tornen a haver" tot i que admet que "fa anys la situació era molt pitjor". En aquesta línia, la líder dels veïns assenyala que "amb l'Alícia Alegret al govern la situació estava pràcticament controlada" i que "de seguida que n'hem tornat a veure, hem avisat la Guàrdia Urbana".

La situació a Bellissens

"Aquí hi ha hagut de tot", afirma Moreno. En tot cas, i encara que la situació no sigui actualment tan complexa com ho ha estat en anteriors èpoques, "hi ha hagut moments molt tensos". "Algunes prostitutes eren molt agressives i s'encaraven amb els veïns, en ocasions", rememora. És més, temps enrere no era estrany que dels crits es passés a la trencadissa de vidres i als intents d'agressió. La presència policial a l'entorn les ha allunyades, tot i que "aquests mesos sempre n'hi ha, siguin poques o moltes". Amb tot, la veïna valora de manera satisfactòria l'atenció de la Guàrdia Urbana. "Ens hi reunim de manera puntual i patrullen per aquí", subratlla.

El curiós del cas és que alguns dels veïns contactats per Reusdigital.cat en aquest reportatge tenen una altra percepció de l'assumpte. "Jo és que treballo de nit, però quan vaig i vinc només en veig una que sempre és al mateix lloc", esmenta una dona que no vol donar el seu nom i que passeja un enorme gos. "Es posa allà (assenyala la ubicació), just davant del restaurant", diu tot referint-se a un establiment de cuina oriental. "Fa uns anys sí que n'hi havia, però ara fa molt que no en veig ni una", apunta en Roberto, un mecànic del barri. "O sí, sí que n'hi ha una, però és molt més avall", recorda de sobte. En qualsevol cas, "no em molesta", conclou.

'L'últim recurs és la sanció'

Així, doncs, la presència policial a la zona pot haver estat un dels motius pels quals les professionals del sexe se n'han allunyat. De fet, fonts de la Guàrdia Urbana consultades per Reusdigital.cat per preparar aquesta sèrie de reportatges apunten que al passat les meretrius "provocaven molèsties de manera puntual" tot i que "per la pressió de tenir sovint agents a la zona" la problemàtica anterior s'ha vist reduïda. Si bé les prostitutes tenen "por" de la policia, l'objectiu dels cossos policials no és pas el càstig ni el temor sinó més aviat l'assessorament. "D'entrada el que es fa es mirar de reconduir-les als serveis socials i a llocs on se'ls puguin donar solucions", expliquen. "L'últim recurs és la sanció", asseguren les esmentades fonts.

En total, i des de l'aplicació de l'ordenança de civisme de 2014, la Guàrdia Urbana ha aixecat 69 actes de notificació per practicar sexe a la via pública (una infracció greu que pot comportar una multa de fins a 1.500 euros), el que podria entendre's com una advertència prèvia a la sanció. De fet, i quan es tracta de persones reincidents, no és fins al quart cop en què se les sorprèn que s'aixeca l'acta sancionadora, ja siguin les meretrius com els individus que demanden els seus serveis. 12 han estat les prostitutes sancionades, dues de les quals han reincidit, tot establint d'aquesta manera un total de 14 actes de sanció. En el cas dels sol·licitants, 11 particulars han estat sancionats. En un pis, però, subratllen des del cos policial, la reglamentació és diferent. "Només se sanciona qui té el negoci i no el té declarat o d'acord amb la llei", apunten. Aquesta multa, però, correspon a un altre tipus de normativa.

Les xarxes de prostitució

El paper de les forces de seguretat, no obstant això, va més enllà. L'atenció a peu de carrer és el dia a dia, mentre que la feina de llarg recorregut se centra en la investigació i en els cops contra les xarxes que prostitueixen dones a la força. El sergent Taboada, dels Mossos d'Esquadra, va formar part de l'equip que va aconseguir desmantellar un grup dedicat a dur noies a casa nostra, la majoria albaneses. "Eren joves, d'entre 18 i 25 anys, i també n'hi havia alguna de Romania", exposa. El modus operandi de la banda consistia en enredar les víctimes amb la falsa promesa d'una feina "normal" a l'Estat per tal de tenir-les posteriorment "esclavitzades" a la carretera TV-3141 que uneix Reus amb Cambrils. Moltes van patir agressions físiques i sexuals per part dels membres de l'organització.

Taboada, integrant de la Unitat territorial d’investigació de la regió policial al Camp, recorda que en aquest operatiu en concret tot va començar per la desaparició d'una noia a l'abans esmentada via, cap al maig de 2013. Un cop localitzada, la jove va explicar que estava sent sotmesa per exercir la prostitució. El cas va conduir la policia catalana cap a un pis de Salou, on les víctimes estaven retingudes i a les quals se'ls havia intervingut la documentació. "Les retenien amb amenaces, i de fet fins i tot tenien espantades les famílies als seus països d'origen", subratlla el sergent.

Estratègies de les bandes organitzades

Finalment, al gener de 2014 es va poder detenir el cap de l’organització a l’Estat, a banda d'una tercera persona de nacionalitat espanyola i que desenvolupava "tasques logístiques" per al grup. "Usaven documentació falsa per a les noies perquè en cas que la policia les identifiqués a la carretera no es descobrís la seva identitat", afegeix Taboada. Tres de les joves, a més, van poder ser retirades de l'organització. D'altres, no obstant això, segueixen sent buscades. Una de les noies, "la més gran i qui s'encarregava d'alimentar les companyes i proporcionar el transport per dur-les als llocs on havien d'exercir", va fugir.

Amb aquest reportatge, Reusdigital.cat conclou una sèrie composta per tres peces en què l'objectiu ha estat descriure la situació de la prostitució a la ciutat i per extensió al territori des de tres diferents òptiques. El primer dels textos se centra en les veus de les meretrius i dóna veus a professionals del sexe i a un col·lectiu que les aglutina i en promou la lluita per l'obtenció de drets laborals. Al segon, els protagonistes són els serveis socials i de salut de la capital del Baix Camp i de la demarcació que atenen les prostitutes, tot posant el focus d'atenció en les dificultats personals i econòmiques que de vegades aboquen aquestes persones a situacions de vulnerabilitat social. I aquest últim, s'ha centrat en els dispositius policials.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat Reus Diari Digital prostitució a Reus

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics