Dilluns, 17 de Juliol de 2017

Radiografia del sector de la construcció a Reus i el territori: les rehabilitacions i l'obra pública (I)

Els constructors reclamen més inversió pública a les administracions i un pla per fomentar les reformes de privats

04 de Juliol de 2017, per Enrique Canovaca
  • Edifici comercial que es construeix al carrer de les Carnisseries Velles de Reus

    Carlos Muñoz

  • Treballs de rehabilitació d'una façana al centre de Reus

     

  • Cases adosades en venda al carrer de Jacint Verdaguer

     

  • Treballs de rehabilitació d'una façana al centre de Reus

     

Les darreres dades sobre l'atur indiquen que el sector de la construcció és pràcticament l'únic que crea ocupació a la demarcació de Tarragona. Una dada significativa si es té en compte que ha estat un dels sectors més criticats i afectats per la llarga crisi econòmica que va començar l'any 2008 i que per molts encara continua, encara que sigui en menor mesura. Realment s'ha girat la truita de la situació? Els constructors i promotors que han sobreviscut a la tempesta econòmica veuen la llum al final del túnel? Quines són les seves principals reivindicacions? I les estructures internes? Són algunes de les preguntes que Reusdigital.cat intentarà respondre a través de dos reportatges que serveixen com a radiografia del sector. El primer, fa balanç del passat, parla de les rehabilitacions i de la competència per obtenir projectes públics, i ofereix breus pinzellades al voltant de la promoció.

El president del Gremi de la Construcció del Baix Camp, Gregori Salvat, té clar que la recuperació del sector de la construcció és una realitat a Barcelona, i una mica a Girona, però "aquí estem encara a les basseroles. Està per veure si fem una arrencada". La diagnosi de Salvat és que d'obra pública se'n fa molt poca i quan algun ajuntament convoca un concurs "es presenten 40 empreses de tot arreu que baixen molt els preus". El gremi va arribar a tenir fins a 230 empreses agremiades, que s'han quedat en unes 130 amb la crisi.

Es tracta d'una reestructuració, que segons el representant del sector, ve donada per tres factors diversos: empresaris que s'han jubilat per la crisi econòmica, d'altres que havien invertit en terrenys i solars sense ser bons promotors i s'han hagut d'empassar els deutes, i un tercer grup, aquelles empreses que han volgut aguantar la crisi durant anys, "sense acomiadar gent" i han quedat fulminades.

No obstant això, el president a la demarcació de Tarragona de l'Agrupació de Promotors de Catalunya, Daniel Roig, creu que les dades en l'àmbit català són positives: "s'estan construint noves edificacions, la macroeconomia ha millorat, durant molts anys no s'ha fet res i ara hi ha una demanda latent, de gent que té ganes de tenir un pis nou".

Roig subratlla que les dades de venda dels pisos de segona mà pugen i això és una dada clau per entendre la necessitat d'oferir immobles nous a aquelles persones que volen millorar, més ara amb el creixement sostingut del sector turístic. "Tarragona ja està millor, hi ha diverses obres en marxa, a Reus es comença a reactivar la cosa i esperem veure noves obres en un o dos anys", comenta el promotor.

Per la seva banda, el propietari de l'empresa reusenca Construccions Vilella, Josep Villella, opina que el sector públic "va endarrerit respecte al privat, si parlem de la recuperació, que s'està donant però no a un ritme tan alt". "Abans, no era tant que no hi hagués diners, sinó que hi havia por", subratlla Vilella.

Amb tot, la crisi econòmica s'ha notat i molt en el sector de la construcció. Per posar un exemple, l'empresa Constecnia, radicada a la Selva del Camp, va arribar a tenir una facturació superior als 10 milions d'euros i ara se situa al voltant dels 6,5 milions d'euros, segons explica a Reusdigital.cat el seu director, Gerard Prats. Per tant, sembla que el context és més positiu i que el sector remuntarà, però sense arribar a les facturacions anteriors a la crisi.

Una via de sortida: les reformes

Amb una obra pública encara molt aturada, especialment a Reus i el territori, com s'ho fan les empreses del sector per sobreviure? "Avui en dia les empreses se sustenten per la feina privada, hi ha molta rehabilitació i hi ha hagut un repunt. Sembla que la cosa es bellugui més perquè la gent tenia uns diners reservats que ara sí que vol gastar", afirma Gregori Salvat, qui creu que "la rehabilitació ens permet funcionar, entre d'altres coses, perquè arriba un moment que segons quines deficiències s'han de solucionar".

Les dades facilitades per l'Ajuntament de Reus indiquen que l'any 2013 només es van registrar a la ciutat 23 llicències per obres noves o rehabilitacions importants, mentre que d'obres menors, la xifra va ser de 624 permisos. En tres anys, s'ha produït una evolució positiva, en consonància amb la millora del context econòmic i de les seves expectatives, i durant tot el 2016 es van registrar 49 llicències per obra nova o rehabilitació i 1.034 per a obres menors. La previsió és que enguany es pugui superar la crisi, amb un primer trimestre que ha marcat la xifra més alta, en relació al mateix període dels anys anteriors.

En el cas de Construccions Vilella, "un 70% de la nostra feina és rehabilitació i l'altre 30% d'obra nova", segons Josep Vilella, qui assegura que ells han pogut sobreviure millor als anys de crisi "perquè som una empresa polièdrica". "En època de bonança, quan es feien blocs com a xampinyons, no vam deixar la rehabilitació i ara hem recollit els fruits", afirma el constructor des de la seva seu a la plaça del Mercadal.

A Constecnia, malgrat la reducció del volum de negoci, el principal es continua trobant en l'àmbit privat, amb un 60% de les feines realitzades, mentre que el sector públic significa un 40%. "Habitatges no en fem masses però sí supermercats, treballem per Lidl, Spar o Dia, així com amb empreses grans com BASF o el Port de Tarragona", comenta Gerard Prats, qui diu no dedicar-se gaire als particulars i a les rehabilitacions, i destaca el fet d'estar homologats per l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT).

La realitat per a l'empresa Pamesa, radicada a Móra d'Ebre, és diferent: "nosaltres treballem per l'administració pública perquè d'urbanitzacions o pisos de privats ja fa anys que no es fan res. Fem alguna cosa amb les nuclears i també a Reus però poca cosa", afirma el propietari i gerent, Josep Monclús. Pamesa està especialitzada en obres públiques, especialment, edificar i urbanitzar carrers i ha de lluitar amb molta competència per obtenir els projectes públics, encara que siguin "de 14.000 o 15.000 euros". A hores d'ara, l'empresa ebrenca fa la urbanització de Mas Mainer a Reus i la pavimentació de diversos carrers a Vila-seca.

Les pràctiques de la competència per les obres públiques

A més de la manca d'inversió pública, segons els constructors, amb aquest tipus d'obres existeix un problema derivat que sembla estar amagat: la competència, a vegades deslleial, per obtenir les adjudicacions. "Això s'hauria de poder regular, però no es pot, perquè el mercat és obert. El problema és que aquí et venen empreses com Dargados o Ferrovial i entren a obtenir obres per 20, 30 o 40.000 euros, ho rebenten tot", alerta el president del Gremi de la Construcció del Baix Camp, Gregori Salvat.

"La feina de l'administració pública és vigilar que es faci bé l'obra i duros a quatre pessetes no es donen. Molts cops et presenten una oferta massa econòmica que després dona problemes", continua Salvat, qui creu que els problemes actuals neixen amb el Pla Zapatero. "Abans hi havia baixes, però llavors, s'introdueixen millores, per tal de reactivar el sector. Totes les administracions han agafat el model i ara hi ha una doble baixa encoberta". És a dir, una empresa pot rebaixar el preu del projecte, i la vegada, oferir altres millores.

Per a Salvat, gran part de la responsabilitat el té l'administració, ja que surt amb uns preus que, a vegades, "no serveixen per cobrir el cost de materials". "Abans, quan es feien els concursos, les baixes temeràries es desestimaven, i avui en dia si es pot justificar la rebaixa perquè hi ha una partida de pedres que et podem regalar a cost zero, que ens ha sobrat d'altra obra, s'accepta". A la llarga, les conseqüències poden ser pitjors per a les administracions, amb projectes empantanegats o amb una qualitat inferior.

Per a Josep Monclús, de Pamesa, "tots anem igual, a sobreviure per poder mantenir el personal i a intentar perdre el mínim possible. Treballes en un estat de nervis, repassant cada partida, no et pots passar del pressupost i sempre surten incidents difícils de justificar". Monclús reconeix que quan s'assabenta d'algun dels preus d'adjudicació pensa que és impossible perquè hauria de posar diners de la seva butxaca, "però clar, és probable que alguna empresa hagi pensat el mateix de mi". Cal tenir en compte, puntualitza el constructor, que tenir la plantilla a casa és costós, i per tant, les empreses necessiten guanyar algun concurs públic.

Autocrítica i mesures en les adjudicacions públiques

"Els primers culpables de competències irreals som les mateixes empreses", afirma Josep Vilella, de Constructors Vilella. "A més crisi econòmica, més baixes hi ha hagut en les propostes i en això som culpables", reafirma l'empresari reusenc, qui creu, però, que l'administració també "és còmplice". "Si saps que un projecte val uns diners i hi ha una baixa desproporcionada, no el pots adjudicar a aquella empresa", afirma Vilella, qui descriu les conseqüències d'aquestes decisions: "que l'empresa s'enfonsi o que l'obra tingui problemes estructurals". I és llavors quan es poden produir sobrecostos.

Josep Vilella recorda que durant una època s'havia apostat per la figura de la baixa temerària, amb unes clàusules que evitaven l'adjudicació a aquestes empreses. Amb tot, aquestes mesures no han tingut èxit. I també cal tenir en compte, segons el constructor, que moltes vegades els projectes neixen coixos perquè el polític ofereix a l'arquitecte un pressupost que és irreal. "És un tema que no s'ha portat del tot bé i en som responsables els empresaris i l'administració", conclou l'empresari reusenc.

Gerard Prats, de Constecnia, assegura que hi ha ajuntaments que tenen per pràctica optar per l'oferta més baixa, sense valorar si aquesta és temerària, és a dir, està un 10% per sota de la mitjana de la resta d'ofertes. "Les baixes i les millores no deixen de ser el mateix, el problema és que les millores no estan estipulades, les pots posar de forma genèrica i cadascú fa el que vol, pot regalar mitja obra", opina Prats, qui creu que aquestes pràctiques haurien d'estar més regulades.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat Reus Diari Digital reportatge sector de la construcció reus i el territori
reusdigital.cat Reus Diari Digital reportatge sector de la construcció reus i el territori
reusdigital.cat Reus Diari Digital reportatge sector de la construcció reus i el territori
COMENTARIS (1)

Comentaris

Miren  04 de Juliol de 2017

Inversió i donació

Més obres faraòniques encara? No dubto que complauran els seus desitjos, el finançament irregular dels partits polítics en depèn.