Cookie control
Diumenge, 05 de Juliol de 2020

Reconstrucció de la Casa Navàs de Reus, ara fa 80 anys

Després de la guerra, els propietaris van encarregar una sèrie de treballs per reparar danys de l'edifici

15 de Febrer de 2020, per Cristian Muñoz
  • Una imatge de la Casa Navàs, afectada pels efectes del bombardeig de 1938

    Casa Navàs

Recentment s'està parlant i escrivint sobre la reconstrucció del capcer de la façana de la Casa Navàs, i realment serà extraordinari un cop aquesta s'hagi completat perquè la silueta de l'edifici ha estat escapçada durant 80 anys. De fet, és així com tota la ciutadania reusenca i turistes la coneixen. Però un es pregunta com ha estat, que la Casa Navàs encara roman dreta i cofoia, quan tantes altres joies arquitectòniques de Reus s'han perdut. En són alguns exemples l'Hotel Londres, el Campanaret o la Casa Quer, entre altres.

Els efectes de la guerra

Per entendre la importància de la reconstrucció del capcer de la Casa Navàs cal remuntar-se al bombardeig dels 'nacionals' de 1938, en plena guerra civil, i dels devastadors efectes que va tenir per a l'edifici. La Casa Navàs va patir greus danys, tot quedant-ne destruïda la torre, el capcer de la façana principal, les vidrieres i finestres, i tot fent desaparèixer la meitat del segon pis, una part del balcó i algunes habitacions del primer pis.

Els propietaris, Joaquim Blasco i la seva dona, Maria Font de Rubinat, vivien a la casa amb la seva família durant els fets. Van haver de refugiar-se a Salou, si bé des del primer moment van contemplar la restauració de la malmesa casa modernista. De fet, van iniciar els contactes amb empreses de construcció, fusteria, i fontaneria.

Tot plegat ho van haver de compaginar amb els difícils moments de la guerra i postguerra, tal com van deixar constar a la següent carta.

24 juliol de 1938, carta de Maria Font de Rubinat a la seva germana.

"Estamos arreglando un poco la casa, muy poco, lo preciso nada más para que la lluvia no eche a perder lo poco que queda entero, no sé si estamos acertados haciendo estas obras, puede que dentro unos días quede todo peor de lo que estaba pero por ahora hay tranquilidad y yo no vivía tranquila pensando que lo teníamos todo tan abandonado; después de todo si se pierde no será mucho más por ese remiendo que le están haciendo a la casa".

La guerra a Reus es va acabar el 15 de gener de l’any 1939 i, el mateix mes, Joaquim Blasco va ser tancat a la presó de Tarragona. La seva dona i els fills van anar a viure a casa del seu pare, a Reus. El desembre de 1939, Blasco va sortir de la presó i poc després va ser destinat  a Múrcia, a la Confederació hidrogràfica del Segura, en una mena de desterrament. Va ser llavors quan van començar els treballs de restauració de la Casa Navàs, tot i que la restauració pròpiament dita va començar el maig de 1940, amb el projecte i permís d’obres de l’arquitecte Antoni Sardà i Moltó, tot inventariant el que s’havia malmès.

Reus, 11 maig de 1940, carta de Maria Font de Rubinat. 

"Avui han començat les obres a casa, hi treballa també el fuster en les finestres, i crec que no és prou convenient deixar-ho tot abandonat, precisament jo volia que anés més de pressa per no estar tan lligada".

Les factures

Les primeres factures de les obres van ser de José Monné, el mestre d'obres que tenia el seu negoci al número 36 del carrer de Llovera 36 (va ser qui va construir la casa tot treballant amb Domenech i Montaner). A les factures hi va quedar reflectit qualsevol petit detall, com el sou d'un manobre (4 pessetes al dia) o el d'un peó (que en cobrava 2). També s'hi va detallar el material emprat, com 17 sacs de guix (que van pujar a 85 pessetes) o la quantitat de sorra usada.

L’empresa barcelonina Butsem, per part seva, va fer les reproduccions de les pedres artificials. En aquest cas, la factura es va fer l'agost de 1940, però el transport es va allargar fins al gener de 1941. L'empresa va ser abonada amb un total de 2.969 pessetes. Per restaurar les fustes de la Casa Navàs es va contractar el taller de fusteria de Josep Carbonell Grané, al carrer de Baldomer Galofré. El conjunt de factures va arribar a un total de 1.856 pessetes.

Carbonell Zamora va treballar els vidres i els miralls, tot arribant la primera factura l'abril de 1940. La feina, extraordinària, es va fer entre 1940 i 1942 i va ascedir a 8.242 pessetes. La fàbrica era al número 2 del carrer de Sant Magí Alegre i, el despatx, al raval de Santa Anna. Entre les diverses factures també cal destacar la de l’arquitecte Antoni Sardà i Moltò, que va detallar perfectament tot el que s’havia de restaurar i va estimar el pressupost del total dels treballs. Entre altres qüestions, posem per cas, va abordar el que costaria reconstruir la torre o el capcer.

A Múrcia, Joaquim Blasco no va poder supervisar les obres de restauració i va ser la seva dona qui es va encarregar d’aquesta feina. La comunicació entre ells va quedar reflectida en les cartes que es van enviar, ara a la llum, i que serveixen per explicar la preocupació que tenia el propietari en els detalls de la restauració de la Casa Navàs, com ara la conservació d'elements de la teulada.

Carta de Joaquim Blasco Roig des de Múrcia. 

"Amb el Monné vam quedar per tornar a posar las pedres de l'arc del balcó i la diguem-ne barana, de les tres primeres finestres del carrer de Jesús. Res més. Crec que un cop es posin a treballar poden fer via. I no encarregaria cap més obra que les que han de fer Butsems i Monné per enllestir les finestres i paret del segón pis i la teulada. S'ha de recordar al Monné quan faci la teulada que hi ha dues fumeres de xemeneies, la de la cuina i la de la calefacció, en total quatre fumeres”.

Reus, 17 de maig de 1940, carta de Maria Font de Rubinat.

“Jo cada dia estic mes enfeinada, passo casi tot el dia aquí a casa desmuntant mobles, enviant-ne cap al mas i vigilant paletes i fusters. Han fet com un tablado a l'alçada del primer pis per si cau alguna cosa y en això han passat tota una setmana, a veure si la setmana entrant avancen una mica més". 

Tot plegat subratlla la feina que va tenir Joaquim Blasco i la Maria Font de Rubinat. Ella l'informava de l'estat de les obres i ell, des de Murcia, aportava instruccions. Per últim, cal destacar la carta en què es mostra la preocupació de Blasco pel buit que va deixar la desapareguda torre.

Múrcia, 3 de juny de 1940, carta de Joaquim Blasco.

"Sobre la torre, també la meva opinió es que es deixi amb la pedra que fa com de barana, que és la que hi havia (...) i res mes. Si aquesta pedra és o no és millor treure-la per tornar-la a posar, en cas que no estigui prou segura, ho deixo al vostre parer. Crec que m'he explicat prou clar. Si es treu aquesta pedra i no es posa, em penso que serà un bunyol. A més, quan es vulgui fer la torre s'hi haurà de posar".

Les obres es van acabar a finals de l’any 1943 i van costar 37.640 pessetes. 

Reusdigital.cat i Cristian Muñoz agraeixen la col·laboració de Dolors Blasco en la preparació d'aquest article. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics