Divendres, 02 de Juny de 2017

Rentadores 'made in Reus'

La periodista Isabel Martínez presenta 'Vostè senyora por tenir una Crolls. Història de la fàbrica Crolls de Reus'

24 de Novembre de 2016, per Marc Busquets
  • Martínez, amb un exemplar del seu llibre dedicat a la Crolls

    Enrique Canovaca

Més de 30 anys després del seu adéu, la Crolls segueix sent un referent econòmic a la ciutat pel que va suposar quan estava en ple funcionament. L'empresa de la capital del Baix Camp va ser la líder del seu sector i va popularitzar l'ús de les màquines de rentar roba. "Quan van obrir la fàbrica, a finals de l'any 1947, una rentadora no era pas un article de primera necessitat", explica la periodista Isabel Martínez. L'expansió comercial dels seus productes entre els 50 i els 60, la crisi dels 70 i la seva desaparició definitiva el 1984 queden recollides al seu treball 'Vostè senyora por tenir una Crolls. Història de la fàbrica Crolls de Reus', que la col·laboradora de Reusdigital.cat presentarà el proper dilluns, 28 de novembre, a dos quarts de 8 del vespre, a la sala d'actes del Centre de Lectura.

Rentadores 'made in Reus'

Martínez ha dedicat prop de quatre anys a recopilar la informació necessària per tirar endavant el projecte. S'ha entrevistat amb els testimonis directes de tot el que va passar a l'empresa (treballadors i directius, entre d'altres) i ha consultat arxius per poder bastir un exercici ordenat de manera cronològica. "L'empresa va fer les seves primeres passes entre finals dels 40 i principis dels anys 50, quan a l'Estat espanyol hi ha un moment d'autarquia econòmica, en un context molt dur", descriu l'autora. La rentadora, per tant, no era pas un dels estris més presents a les llars de l'Estat. "El model A de Crolls, el primer, es va adreçar a les classes que podien permetre's un luxe com aquell, i va tenir cert èxit", apunta.

Els cognoms dels cincs socis inicials (Cañadell, Ruano, Lozano, Llevat i Solé), tots reusencs, van servir per donar nom a la marca. "Sempre en van fer bandera, de Reus", afegeix. Posteriorment, però, la família Roger es va fer càrrec de la direcció de la companyia. Martínez ha entrevistat un dels dels germans del clan, Josep Maria. "Ell es va encarregar de dirigir la fàbrica, mentre que l'altre Roger era Barcelona, ocupant-se de la publicitat i les relacions públiques", subratlla l'autora. De fet, Crolls sempre va apostar per la publicitat, matisa la periodista. "Des del primer moment van apostar per aquesta estratègia, però no pas per aparèixer en mitjans locals,  sinó als de gran abast, com La Vanguardia", exposa. De fet, el títol del llibre és l'eslògan d'un dels anuncis que la marca va difondre a la premsa de l'època.

La fàbrica a Mèxic i la decadència

L'expansió de la Crolls i l'establiment del "mite Crolls", tal i com el bateja Martínez, va coincidir amb el 'desarrollismo' dels anys 60. El producte de la factoria va acabar per fer-se un lloc a gran part de les llars de l'Estat. Es tractava d'una de les empreses més sòlides de la ciutat i res feia pensar que havien de venir temps difícils. "Entre els 50 i els 60 es van expandir a nivell internacional. Per exemple, sempre els va interessar molt Alemanya, sempre a nivell de producte, no pas a nivell industrial", puntualitza. Més endavant, van diversificar el seu producte i van obrir una fàbrica a Puebla (Mèxic) el 1972. "Van arribar a plantejar-se instal·lar-se a Veneçuela, però no ho van fer mai", revela Martínez. 

Com s'explica, per tant, la crisi que va patir l'empresa anys després? Alguns dels treballadors entrevistats han explicat a la periodista que "entre els 70 i els 80 es va estirar més el braç que la màniga", quelcom que en part podria explicar la decadència de la factoria. No obstant això, Martínez té un altre punt de vista. "El context econòmic global, amb la crisi del petroli i altres factors, també hi va tenir a veure", raona. Es va generar un nou panorama econòmic que a Crolls no es va saber interpretar. "Tenien un producte molt bo, de molta qualitat, però no van entendre el nou escenari econòmic", fa constar la periodista. Les decisions que van prendre com a empresa, a més, "potser no van ser potser les adequades".

Mobilitzacions dels treballadors

L'obertura de la fàbrica mexicana, a més, va provocar que la reusenca en pagués les conseqüències perquè no s'hi va invertir prou per modernitzar-la. Les dificultats es van presentar ja als 80, amb Crolls integrada al grup Orbaiceta. Un pla de viabilitat que havia de garantir la continuïtat del projecte no va tenir l'èxit desitjat i, l'any 1983, l'anomenat 'informe Mckisnsey' (es va indicar que s'havien de tancar cinc empreses, una de les quals era Crolls) va clavar l'estocada definitiva al negoci. Prop de 400 persones es van quedar sense feina en un moment en què la comarca era de les que tenia l'atur més alt del país, tot i les mobilitzacions del personal i les bones paraules dels polítics.

"Se suposa que s'havia d'haver produït l'arribada de l'empresa alemanya Wik, però va quedar en res", diu la periodista. "Pujol, per part de la Generalitat, va ser aquí per mirar de resoldre la situació, i ERC i PSUC van plantejar preguntes al Parlament", segueix. És més, en la seva visita a la capital del Baix Camp, el president es va comprometre davant del consistori reusenc a fer de mitjancer per evitar el tancament de la factoria. Cap de les accions, però, va arribar a bon port i el tancament va arribar l'abril de 1984. Editat per les Edicions del Centre de Lectura, el treball 'Vostè senyora por tenir una Crolls. Història de la fàbrica Crolls de Reus' de Martínez es presentarà el proper dilluns, 28 de novembre, a dos quarts de 8 del vespre.

COMENTARIS (2)

Comentaris

Antonio Zaragoza Mercade  24 de Novembre de 2016

Reviure la Nosta Historia.

Als articles de la Isabel Martinez, so tan de la meva satisfaccio que tinc que felicitarla pel seu enfoc tan entenedor. Sra perque ,les coses de Reus m'ha apasionant perque han estat a la vida Local i, recullir informacdio de la mateixa, no mes tan facil. Es per axo que o valoro i la animo perque segueixi amb aquesta tasca que ,una gran majoria de reusenc, reconeixen i la valorant. Mes que res felicitar-la i que segueixi recordant tot lo nostre.

Antonio Zaragoza Mercade  24 de Novembre de 2016

Reviure la Nosta Historia.

Als articles de la Isabel Martinez, so tan de la meva satisfaccio que tinc que felicitarla pel seu enfoc tan entenedor. Sra perque ,les coses de Reus m'ha apasionant perque han estat a la vida Local i, recullir informacdio de la mateixa, no mes tan facil. Es per axo que o valoro i la animo perque segueixi amb aquesta tasca que ,una gran majoria de reusenc, reconeixen i la valorant. Mes que res felicitar-la i que segueixi recordant tot lo nostre.