Residència gent gran, del record de la reivindicació a la feina pendent

El cicle #aRelats aborda la construcció de la primera residència per gent gran a Reus

16 de Març de 2017, per Isabel Martínez

  • Clara Rivas va explicar la vida del seu pare, Llorenç Rivas

    Isabel Martínez

Cada cop més, la població arriba a edat madura i conforma aquell segment que eufemísticament anomenem gent gran. Una franja d’edat que, dissortadament, comparteix greus problemes socials i econòmics. En les societats actuals, arribar a la senectut és un avanç importantíssim però, més cops dels que ens agradaria, els avis s’enfronten a situacions que els governs pal·lien amb lentitud o que queden oblidades per una societat que gira la cara cap a un altre costat.

Precisament per aquest motiu, el plantejament de la xerrada d’#aRrelats, d’aquest dimecres a la tarda, al cafè del Teatre Bravium, era molt interessant com a punt de partida. Explicar, a través del recorregut biogràfic de Llorenç Rivas, pare de la coneguda activista Clara Rivas, la reivindicació i assoliment de la primera residència pública de Reus. Un edifici que es va construir a mitjans dels anys 70 als terrenys propers a l’estació de Renfe i que encara avui es troba en actiu. Una fita que es va aconseguir gràcies al treball que va desenvolupar des de la presidència de la Agrupación Sindical de Veteranos jubilados y accidentados del Trabajo (ASVAT), integrant del sindicat vertical.

I és que –vet aquí la paradoxa- Rivas, amb un passat de lluitador antifeixista al igual que la seva dona, Anna Sugranyes, va infiltrar-se en aquest sindicat i va ser l’artífex de la creació d’aquestes instal·lacions. Mitjançant la lectura de diferents ponències i articles, Clara Rivas va contextualitzar el treball que el seu pare va dur a terme fins que l’administració va tirar endavant no només aquest espai destinat a la gent gran sinó també un segon a la ciutat després d’enderrocar els rentadors del Camí de Tarragona, d’acord amb una caixa d’estalvis. Finalment, el juliol de 1975 van ingressar els primers pensionistes a la residència i, com a conseqüència de la nova legalitat, el 1977 es va dissoldre l’ASVAT.

Llorenç Rivas va morir el 1981 després d’una vida política i sindical activa, malgrat haver perdut la Guerra Civil. Segons va explicar la seva filla, el 1938 va ser la darrera persona que va abandonar el consistori de Lleida i el 1959 va retornar a Reus per realitzar tasques clandestines al igual que la seva dona, Anna Sugranyes, que va conèixer a França. Tot i aquest camí de reivindicacions, la seva filla va dir en la xerrada que “no se sap gaire cosa del pare” a causa de la important trajectòria de la seva muller, que és des de fa uns anys una de les dones honorades amb un carrer a la ciutat.

Aprofitant el marc de la xerrada, el president de l’associació de Gent Gran de Reus i Comarca, Ramon Sánchez, va fer un exhaustiu repàs de la trajectòria de l’entitat des de principis del segle XXI i va valorar de manera crítica les actuacions del consistori reusenc. Sánchez va posar èmfasi en el fet que actualment la residència municipal construïda a Horts de Miró continui encara desocupada malgrat les importants mancances de places públiques que hi ha a la ciutat per a gent gran i va criticar la situació que va provocar la mort per pobresa energètica ara fa uns mesos d’una reusenca al carrer Santa Anna de Reus.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

Escriviu el vostre comentari

Regles de participació

Aquest servei es planteja com un espai obert en el qual s'expressen lliurement les opinions de les persones que visiten el web, i no s'ha d'utilitzar per fer desmentits, desinformar o atacar a tercers. Si us cal enviar una correcció per a una notícia, podeu utilitzar el formulari per enviar informació d'interès periodístic. A Reus digital entenem que els lectors d'aquest mitjà són persones respectuoses, amb capacitat per comentar sense necessitat de fer crítica destructiva, provocar o atemptar contra l'honor de les persones. En qualsevol cas, si algun comentari es considera fora de lloc, s'esborrarà. Reusdigital.cat no es fa responsable de les opinions dels comentaristes. Que aquest servei de comentaris es mantingui actiu depèn de les persones que l'utilitzen. Reusdigital.cat es reserva el dret d'emprendre accions legals contra les persones que emetin comentaris injuriosos, que ofenguin la imatge i l'honor de les persones o ataquin l'ordenament jurídic.