De les 12 candidatures que concorren a Reus per les eleccions municipals del 26 de maig, tan sols quatre són encapçalades per dones. Són les alcadables Noemí Llauradó, a Esquerra; Marta Llorens, a la CUP; i les debutants Pilar Flamenco (En Comú Podem Reus) i Débora García (Cs). Tan sols la primera repeteix al capdavant de la llista republicana. La cupaire, per part seva, ha esdevingut la portaveu del seu grup municipal en part del mandat que deixem enrere.
La gestió de l'Hospital
Llauradó, de fet, va ser l'única cap de llista als comicis de 2015. La republicana ha estat la regidora de Salut, i ha hagut de gestionar la situació de l'Hospital Sant Joan. La constitució d'un consorci coparticipat entre el consistori i la Generalitat va ser, d'entrada, la fórmula escollida per revertir la crisi financera de l'equipament. Posteriorment, però, es va acabar imposant la cessió íntegra de la titularitat al CatSalut, a partir d'una mesura que s'hauria d'acabar de concretar abans de finals d'any.
En l'actual campanya, la candidata d'Esquerra ha fet una crida a la construcció d'un Reus "republicà", tot instant els veïns a implicar-s'hi. La participació ciutadana, és més, és un dels pals de paller del seu projecte de ciutat. Si és capaç de rendibilitzar l'èxit del seu partit en les eleccions generals del 28-A, Llauradó pot aconseguir els millors resultats de la història de la formació en unes municipals. Aquest, amb tot, és el repte que més d'un cop ha verbalitzat en els actes de precampanya duts a terme.
Dues cares noves
Com a líder la formació amb més força a l'oposició, Llorens s'ha erigit en la veu crítica a Pellicer i Llauradó no només pel seu model de ciutat sinó també per la questió nacional. La CUP ha articulat el seu discurs actual a partir de la necessitat d'entrar al govern del proper mandat, tot carregant contra una possible entesa postelectoral entre els partits independentistes i el PSC d'Andreu Martín. La municipalització dels serveis, les polítiques socials o la convivència als barris són alguns dels eixos principals del programa cupaire.
En el cas de les dues noves cares en les eleccions, Flamenco té un cert avantatge respecte García. Podem no es va presentar a les municipals de 2015, però el grup de treball s'ha anat escampant pels barris i a la candidata l'avala la seva trajectòria com a activista social. La candidata taronja, al seu torn, és la gran incògnita de les eleccions que han de tenir lloc en uns dies. Sense rellevància mediàtica fins al moment, no se l'ha vista gaire còmoda en les poques intervencions públiques que ha protagonitzat, tals com el debat organitzat pels veïns dels Horts de Miró, com la seva ponència a la Cambra.
La crisi oberta a Cs Reus per la marxa de Juan Carlos Sánchez i companyia pot acabar passant factura al partit neoliberal, que té un altre handicap en la inexperiència de la seva nova candidata. En tot cas, la campanya i les eleccions seran una bona prova per avaluar el poder d'influència de la 'marca Ciutadans', de la qual s'ha dit sovint que passa per sobre dels candidats als municipis amb un missatge d'abast estatal. La tendència a la baixa del 28-A, i la baixa de part de la militància reusenca després dels darrers fets, però, poden donar la raó a qui sosté que l'estratègia de Cs a Reus ha estat un tret al peu.
