A Tarragona també caldran pactes

La ciutat de Tarragona afronta, com Reus, unes eleccions en les quals s’espera que la representació política municipal estigui encara més fragmentada que en el darrer mandat. En la pugna per a ser la llista més votada sembla que, d’entrada, es perfilen tres formacions diferents: PSC, ERC i Cs.

La primera, encapçalada per l’actual alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, té per objectiu continuar al capdavant del govern municipal. Els socialistes confien a poder compensar amb la situació de la marca de partit, reforçada en les recents eleccions generals, el desgast de l’acció de govern de Ballesteros, que ha rebut moltes crítiques per la sensació de manca de neteja, l’estat del patrimoni i el llegat de l'Anella Mediterrània, entre d’altres. El discurs de l’actual batlle es recolza en els efectes de la crisi i la possibilitat de portar a terme més inversions a partir del pròxim mandat, així com en propostes com la gratuïtat del servei d’autobusos municipals. Tot i parlar sempre de Tarragona com a única prioritat, Ballesteros ha endurit el seu discurs en clau nacional en les darreres intervencions, sabedor dels vots que el seu partit té en joc amb Cs.

L’alcaldable de Cs, Rubén Viñuales, en canvi, i tot i no renunciar a l’espanyolisme, es presenta com una veu més moderada que els seus companys de partit al Parlament. Ja va marcar posició, en aquest sentit, fa mesos, amb la polèmica per les declaracions d’un diputat de Cs al Congrés sobre el Ball de Dames i Vells. A més a més, Viñuales es postula, com altres candidats, com una alternativa generacional a Ballesteros, i ha incidit en la unió urbanística entre el centre de Tarragona i els barris perifèrics.

La vertebració de la ciutat, de fet, és un dels temes que més ha aparegut en campanya. Tots els partits que aspiren a disputar l’alcaldia a Ballesteros, sense excepció, s’han referit a aquesta qüestió, que és una de les assignatures pendents de la ciutat. També hi ha força consens en la necessitat de no emprendre, ara com ara, més projectes de la magnitud dels Jocs del Mediterrani.

Com en el cas del PSC, ERC també vol treure el màxim rendiment de l’empenta dels darrers comicis. És per això que els republicans han fet esment sovint al concepte “llistes guanyadores”, intentant apel·lar a un suposat vot útil per facilitar el canvi. El seu alcaldable, Pau Ricomà, s’ha mostrat especialment contundent a l’hora de valorar la gestió política dels darrers quatre anys, ha defensat que Tarragona ha de recuperar el rumb, i s’ha compromès a “no fer alcalde” Ballesteros en cas que el PSC sigui la força més votada. Entre altres iniciatives, ERC planteja crear els consells de districte per fomentar la participació i apostar per la cultura.

Els partits independentistes també han volgut recordar el paper de l’alcalde durant la jornada del Primer d’octubre, quan va enregistrar un vídeo en el qual comparava el paper dels cossos policials espanyols amb el de votants que volien protegir un col·legi electoral col·locant contenidors enmig de la via pública.

En el cas del PdeCAT, el seu alcaldable, Dídac Nadal, ha fet un esprint en els darrers mesos per tal de donar-se a conèixer i poder defensar un relat sòlid de ciutat. Nadal ha exigit, entre d’altres, que Tarragona abandoni els “projectes faraònics”, com els Jocs del Mediterrani o la instal·lació de grans superfícies comercials, i s’ha postulat com a garantia, també, del canvi generacional. El candidat del PdeCAT ha estat dels més insistents a l’hora de reclamar la unió entre els barris, i no ha dubtat a defensar el llegat polític del darrer alcalde convergent, Joan Miquel Nadal.

Pel que fa al PP, l’alcaldable José Luis Martín ha pres la paraula per defensar els resultats del 2015, tenint present que els populars no passen pel seu millor moment com a partit i que Alejandro Fernández era un líder local perspicaç i carismàtic. Els populars s’han desmarcat de les accions polèmiques d’aquelles conselleries que no estaven a les seves mans, com sol succeir amb aquells partits que s’avenen a entrar en un govern per fer alcalde algú d’un altre color polític. En alguns dels debats electorals celebrats, Martín ha apostat per una posició crítica amb Cs, conscient que tots dos partits es disputen una part de l’electorat conservador i espanyolista.

D’altra banda, la CUP manté la seva aposta per la lluita per la transparència i la participació ciutadana. L’alcaldable Laia Estrada ha recordat públicament a Ballesteros que està investigat per diversos delictes relacionats amb el cas INIPRO, i que continuaran sent “l’assot de la corrupció”. Com a Reus, entre les propostes de la CUP Tarragona destaquen la internalització del servei de la brossa i el desenvolupament d’un urbanisme amb perspectiva de gènere. A banda, Estrada prioritza la rehabilitació de zones urbanístiques degradades envers l’aposta d’alguns grups municipals per construir obra nova a l’entorn de la Budellera.

En darrer terme, l’espai ideològic abans representat per IVC-EUiA ha estat desplaçat per la candidatura d’En Comú Podem. La seva alcaldable, Carla Aguilar, ha posat bona part del focus en les necessitats dels barris de la ciutat, i en una “nova forma de fer política”. Tot i parlar d’una “ciutat gruyère” a mans de Ballesteros, des de la formació no descarten qualsevol pacte que possibiliti la conformació d’un ajuntament que faci polítiques progressistes i d’esquerres.

Un dels interrogants oberts, més enllà de qui podrà assumir l’alcaldia i de quins pactes es podran dur a terme, és el de la participació, que en els últims comicis es va situar en el 56,3%. El que sembla innegable, dins aquest mar de dubtes, és que per governar Tarragona caldran pactes entre diverses formacions. La majoria de partits assumeixen també que caldrà retornar l’acció de govern a la denominada “micropolítica”, tan reivindicada per Ballesteros l’any 2007, en assolir per primera vegada l’alcaldia de la capital de la demarcació.