Reus, bressol del catalanisme polític

“La decisió sobre la conveniència o no de presentar-se a les eleccions” per part dels assistents de la segona gran assemblea de la Unió Catalanista celebrada a Reus el 1893 “va canviar la història del país”. Amb aquesta rotunda afirmació, l’historiador Joan Navais ha enfilat, aquest dilluns al vespre, el final de la seva intervenció en el marc dels actes del 125è aniversari d’aquest fet històric. Amb la presència dels alcaldes de Manresa i Balaguer on també s’hi van celebrar assemblees de la Unió Catalanista el 1892 i el 1894, els actes han volgut posar de relleu “el paper essencial de Reus en l’aparició del catalanisme polític” en un moment en què la ciutat era la segona del país així com el rol protagonista de reusencs com Pau Font de Rubinat i Bernat Torroja, segons han reiterat tant Navais com l’alcalde de Reus, Carles Pellicer. Una importància que, a parer de l’historiador, va tenir tres instruments fonamentals per tirar-se endavant de forma important a nivell de Catalunya: l’Associació Catalanista de Reus creada el 1884; el desenvolupament, posteriorment, d’un Consell Regionalista de Reus i comarca que va afavorir l’elecció dels primers regidors catalanistes i l’aparició del primer diari escrit en català fora de Barcelona, ‘Lo somatent’. 

A banda del treball per la llengua, l’estudi dels costums i la cultura, Navais ha posat èmfasi en què l’assemblea celebrada a Reus el 28 i 29 de maig de 1893 va servir per destacar el paper econòmic que Catalunya representava a l’Estat. “Ara en diríem balances fiscals i concert” ha comentat en destacar que, segons els estudis presentats en aquell moment, “amb un 10,5% de població Catalunya aportava a l’Estat al voltant del 21% en tributs”. Així mateix, Navais ha jutjat que tot i que “el to general dels debats” de l’assemblea celebrada a Reus va ser moderat les paraules de Font de Rubinat avui serien qualificades probablement de “delicte d’odi o de sedició”.

Al respecte del paper jugat per l’advocat i bibliòfil Pau Font de Rubinat, l’historiador ha posat en valor l’acció que va suposar plantejar -enmig de la crisi colonial amb Cuba i Filipines- una moció que defensava “l’autonomia de les regions i els municipis” i que, finalment, es va aprovar per unanimitat de totes les forces del consistori. Un episodi que fa uns anys va rescatar de l’oblit l’historiador Pere Anguera i que va anar seguit de noves accions de reafermament nacional en la seva nova qualitat d’alcalde de la ciutat. 

Catalanisme però també bressol d’ideologies com el republicanisme que han donat a Reus “fama de rebel i irreverent” ha afirmat Navais en destacar que l’assemblea de la Unió Catalanista de 1893 va despertar l’interès, per exemple, de la periodista anarquista Teresa Mañé que també residia a la ciutat.

De la seva banda, Pellicer ha volgut incidir en la relació que va nèixer entre Font de Rubinat i Domènech i Montaner i que va encetar un llegat arquitectònic molt potent a la ciutat amb obres com la Casa Navàs o l’Institut Pere Mata. “Reus va ser una ciutat de referència en un món que s’estava transformant” ha afirmat Pellicer després d’enumerar reusencs com Eduard Toda, Bernat Torroja, Hortensi Güell, etc.

Teatralització

Prèviament a la conferència de Navais i a l’acte institucional, membres del grup Maiestard han representat una breu perfomance on s’explicaven de manera resumida els principals punts de l’assemblea celebrada a Reus el 1893. Uns actors han representat els papers de Pau Font de Rubinat i Bernat Torroja tot llegint els acords que s’hi van plasmar. Per acabar tots els actes commemoratius, els membres de la coral de l’Orfeó Reusenc han interpretat ‘El cant de la senyera’ i ‘Els segadors’. Finalment, els assistents han cridat espontàniament “llibertat!”.