Cookie control
Dijous, 24 de Setembre de 2020

Reus i Borriana, amb París i Londres

Repassem les no poques connexions entre la nostra ciutat i la capital de la Plana Baixa

17 de Maig de 2020, per Jordi Garcia Arnau
  • Galeria d'imatges de Borriana

    'Vivecastellon.com'

  • Xacòina/ Viquipèdia

  • Millars/ Viquipèdia

  • Millars/ Viquipèdia

  • 'Turismo Castellón'

El 'Reus, París, Londres' és una dita que ha arribat a fer-se popular a tot Catalunya i que ens identifica amb un caràcter cosmopolita i ambiciós... Almenys al segle XIX. Però associar el nom de la ciutat amb aquestes dues metròpolis europees no és pas una exclusiva reusenca. A 200 quilòmetres al sud trobem una altra població important que també ha posat el seu nom davant de París i Londres, i que té molts altres punts en comú amb el nostre municipi.

'Borriana, París, Londres... i Roma'

Ens referim a Borriana, el tercer municipi més poblat de la demarcació de Castelló, amb 35.000 habitants. Els borrianencs també han fet famós al País Valencià el seu 'Borriana, París, Londres', però per motius ben diferents. Si Reus compartia amb París i Londres el privilegi de fixar el preu del mercat de l'aiguardent, Borriana fa famosa la seva dita per la gran quantitat de taronges que exportava a aquestes dues places europees.

Sembla, però, que no en tenien prou, amb París i Londres. Per això, ara fa 50 anys, alguns hi van afegir Roma, quan el Papa Pau VI va fer cardenal Vicent E. Tarancón. Tarancón, fill d'una família llauradora de Borriana, va arribar a ser president de la Conferència Episcopal espanyola, però alhora, va ser un cardenal polèmic que es va enfrontar a Joan Pau II i al dictador Franco. Molts encara recordem el 'Tarancón, al paredón' que li cridaven els feixistes durant el funeral a Carrero Blanco de 1973.

Capitalitat i modernisme

Si Borriana és la capital de la taronja i de la comarca de la Plana Baixa, Reus és la capital de l'avellana i del Baix Camp. Els noms de les comarques que lideren són ben similars, com també ho són el número d'habitants, tant el Baix Camp com la Plana Baixa estan poc per sota dels 200.000 habitants. La puixança econòmica de les dues ciutats durant el final del segle XIX i principis del XX fa que ambdues disposessin d'un banc amb el nom de la ciutat, el Banc de Borriana i el Banc de Reus.

Aquesta riquesa també va fer que el modernisme arquitectònic hi deixés la seva petja de manera important. Mentre que a Reus tenim Cal Navàs, a Borriana tenen el Círculo Burrianense i el Museu de la Taronja, un bonic casal que ens explica la importància d'aquest cítric en l'esdevenir de la població. L'enriquiment de la població, gràcies a la taronja, va portar a la creació de l'anteriorment esmentat Circulo Burrianense a principis del segle XX.

Cap a meitat del XIX, a Reus s'havia fundat la societat d'El Círcol. Els círcols van néixer amb l'objectiu de relacionar l'empresariat de la zona per establir sinergies positives entre ells. Curiosament, a l'escut del círcol de Borriana, hi apareix un vaixell. Cal pensar que és per l'afany exportador de la localitat. Tot i que Círculo Burrianense ja no existeix com a entitat, sí que es conserva l'edifici que l'allotjava, considerat la mostra més destacada del modernisme que es pot veure a la ciutat i que recorda l'espectacular estació de trens de València.

L'afany de superació dels borrianencs va fer que establissin una forta rivalitat durant la segona meitat del segle XIX amb la veïna Vila-real i fins i tot amb Castelló, similar a la Reus i Tarragona. A Borriana, expliquen amb orgull que van ser el primer municipi de la demarcació en disposar de llum elèctrica i en tenir el primer semàfor.

La taronja i la seva sortida al mar

El cultiu de la taronja va arribar a Borriana a principis del segle XIX i es va fer massiu ràpidament pel fet que els pagesos van veure que el seu rendiment econòmic era molt més alt que la típica horta. En pocs anys, el taronger es va convertir en monocultiu al terme i Borrianva esdevenir la capital europea del cítric cap a meitat del XIX. Des del seu port se solia exportar a Marsella per fer arribar les taronges a París.

Més endavant van aparèixer els vaixells de vapor i, el 1870, ara fa 150 anys, va arribar el primer al port de Borriana. El fet és descrit com tot un esdeveniment que va alterar la vida dels pobladors del Grao de Borriana i que alhora va significar l'obertura del mercat britànic per les taronges que tenien com a destí els ports de Londres i Liverpool. Va ser tal l'impacte de l'arribada del primer vaixell de vapor a Borriana que el teatre de la població es va batejar amb el nom de la nau, 'Oberón'.

Tot i que tant Reus com Borriana són molt a prop de mar, no són ben bé a la mateixa línia de costa. De manera que els borrianencs també volien un trenet que els facilités el transport de les taronges fins el Grao. I si a Reus teníem el Carrilet, a Borriana tenien la 'Panderola', un trenet de via estreta que formava una mena de xarxa metropolitana per unir Castelló, Vila-real, Almassora i Borriana i el seu Grao. La veïna Vila-real necessitava portar fins el Grao la seva ceràmica, i Borriana els seus cítrics.

La Misericòrdia

Poques poblacions tenen com a patrona la Mare de Deu de Misericòrdia. El cas és que tant a Reus com a Borriana ha esdevingut la patrona de la ciutat. Ambdues llegendes ens parlen d'una pastoreta que és testimoni d'una aparició i que per recordar el fet, es van construir ermites. La de Borriana es troba al Clot de la Mare de Deu, a tocar de la desembocadura del riu Anna, perquè és on se'ls va aparèixer la Mare de Déu als pastorets, dins d'un campana.

La diferència és que a Reus ho celebrem el 25 de setembre i a Borriana se celebra el 8 de setembre amb les altres mares de Déu trobades. Per cert, i per als malpensats, el nom de la població no té res a veure amb cap quadrúpede de la família dels èquids, sinó que és un topònim d'origen àrab , om tants d'altres al País valencià. En àrab, 'Burj' vol dir torre i Anna és el riu que passa per la població; d'aquí el nom de Borriana, que vindria a voler dir 'torre del riu Anna'.

Reusdigital.cat agraeix a Vicent Granel, de l'Ajuntament de Borriana i a Toni Royo, d'Acció Cultural del País Valencià, la seva col·laboració en en la redacció d'aquest article.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Amapola  18 de Maig de 2020

BURRIANA

En sus tiempos, iban a matricular los coches de Burriana a Burgos, por eso llevaban: BU-24345, de risa.

J. A. Carricondo  18 de Maig de 2020

Serveix per unir!

Dades com aquesta serveixen per aportar punts positius.Són el contrapunt a tantes noticies barroeres que es produeixen arreu del estat de la 'Ñ'. Ara, més que mai. cal parlar i aportar en positiu. Oblidem aquells que volen malmetre i fem pinya.