Cookie control
Dijous, 19 de Setembre de 2019

A Reus, la cara al vent

El mestral acostuma a bufar amb més intensitat a Reus que no pas a Tarragona per motius orogràfics i d’exposició de cada població al vent

13 de Març de 2019, per Enric Garcia Jardí
  • Imatge d'arxiu dels efectes d'una ventada a Reus

    Cedida

Mentre descendeixo pel carrer de Sant Joan, atrapat en el doble decaïment d’un matí de dilluns rúfol, el vent em colpeja el rostre amb una força inesperada, i un paper d’embolicar brut i ensangonat s’enlaira des de la vorera i se m’adhereix al pantaló. No, no és la mateixa sensació inspiradora que devia sentir el jove Raimon, anant en moto, la cara al vent. És, més aviat, la protesta victimista, en plena ventada, d’un “per què carai la sort adversa sempre em toca a mi”. Agafo el paper per la punta, procurant de no contactar amb la sang eixuta, el llenço a la primera paperera que trobo i continuo el recorregut habitual camí de la feina, amb els ànims encesos, però també amb el convenciment que ha arribat l’hora d’afrontar, d’una vegada per totes, un tema que fa temps que em ronda pel despentinat cap.

Amb un amic que també treballa a Reus ens hem preguntat sovint per quins set sous les plantofades del vent reusenc tendeixen a ser més agudes que no pas les del tarragoní. Encuriosits per conèixer si la nostra impressió compartida sobre la intensitat del moviment de l’aire a la ciutat té alguna mena de fonament científic, o si, per contra, és cosa d’alguna dèria localista que com a tarragonins ens han inoculat, ens adrecem al geògraf i climatòleg Joan Ramon Coll Benages.

El vent més comú a les comarques de Tarragona és el mestral (direcció nord-oest). “Aquest vent bufa amb més força a Reus que a Tarragona per una qüestió relacionada amb l’orografia i l’exposició de cada població al vent”, explica Coll. Després del pas d’una borrasca, els vents normalment giren cap al nord. És el moment per a l'acció del mestral, que per la circulació general atmosfèrica acostuma a ser més actiu durant els mesos de gener, febrer i març. A Catalunya, aquest vent transcorre, fonamentalment, pel cap de Creus i la vall de l’Ebre. En aquest viatge septentrional, el mestral, arribat de l'Aragó, penetra al sud de Catalunya amb ímpetu, i sol brufolar amb cops superiors als 80 km/h a indrets com ara la Falda dels Ports, el Perelló, el golf de Sant Jordi, l’Hospitalet de l’Infant, Alforja i la Riba. En acostar-se al Baix Camp, però, topa amb la serra de Montsant i les muntanyes de Prades, que li barren el pas. En conseqüència, el vent es veu obligat a “ascendir aquestes muntanyes i a cercar el camí més fàcil per superar-les”.

La natura és sàvia, i la ciència ho corrobora. “Els llocs més ventosos de la demarcació coincideixen amb zones on el vent s’hi escola amb facilitat després de creuar algun impediment orogràfic”, evidencia Coll. Aquest és el cas de Reus. El vent que hi arriba se sol endinsar còmodament a través del Coll d’Alforja, des d’on impacta a la ciutat. A Tarragona, en canvi, segons Coll, el vent s’atansa d’una manera més indirecta, fet que provoca que les ventades s’hi produeixin, en general, amb menys vivacitat. Ja ho tenim. Dels cops empipadors del vent no ens n’ha sorgit cap cançó memorable, però almenys han servit perquè Coll ens aboqui una mica de llum sobre el tema.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics