Reus obre un centre d’acollida per a persones refugiades

“Ja estem preparats per assumir la gestió de les quinze primeres persones refugiades que arribin a la ciutat”, ha anunciat el director del Centre d’acollida de Reus, Óscar Revilla, un espai que s’ha presentat aquest matí a la Casa Rull, i que gestionarà la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat – CEAR. El centre acollirà inicialment unes 15 persones, i anirà ampliant de capacitat de manera progressiva, fins arribar a les 50 persones. La ubicació del dispositiu, així com la data exacta d’arribada dels acollits, no s’ha especificat públicament, amb la voluntat de preservar, així, la intimitat dels nouvinguts.

El centre oferirà una atenció individualitzada als refugiats

Tal com ha explicat Revilla, el dispositiu compta amb un equip de professionals que ha treballat durant les darreres setmanes per establir un pla integral d’acollida, del qual podran formar part persones sol·licitants i beneficiàries de protecció internacional. El centre acollirà refugiats amb edats, procedències geogràfiques i, en definitiva, realitats diferents, fet que, segons Revilla, gestionaran des del centre amb un tipus d’atenció individualitzada.

Als nouvinguts se’ls oferirà, durant els sis primers mesos, acollida i manutenció, a banda d’altres actuacions com intervenció social, atenció psicològica, formació i assessorament legal, que complementaran el treball que es durà a terme al centre. D’altra banda, els refugiats rebran un ajut de 51 euros al mes perquè puguin cobrir altres necessitats.

Diversos comerços locals ja s’han ofert per col·laborar amb el centre

Durant l’acte, la directora de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat – CEAR, Estel·la Pareja, ha explicat quin són els objectius bàsics del projecte: “Es tracta de la primera fase de l’itinerari d’integració, consistent a l’acollida en un centre o dispositiu d’acollida, i pretén cobrir les necessitats bàsiques de les persones des del moment de la seva arribada, així com també ajudar-les en l’adquisició de les habilitats necessàries per portar una vida independent a la sortida del centre”.

Pareja també ha destacat que l’elecció de Reus per establir-hi un centre d’acollida respon a diversos motius, entre els quals destaquen la bona comunicació, el fet que el passat 2015 fos declarada Ciutat d’acollida, i que disposi d’una “massa crítica ciutadana amb ganes d’acollir”. Respecte a aquesta darrera qüestió, Pareja ha explicat com diferents comerços locals han contactat amb el col·lectiu per tal d’oferir-se a donar suport en tot allò que sigui necessari: “Ens hem trobat amb una ciutadania oberta i compromesa”.

La Generalitat reclama un programa d’acollida propi per a Catalunya

El coordinador del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades de la Generalitat de Catalunya, Àngel Miret, ha reivindicat que “el programa d’acollida es faci des de Catalunya”: “Tenim 15 sentències que confirmen que la competència correspon a la Generalitat, i esperem que el Tribunal Suprem acabi de resoldre aquesta qüestió al nostre favor”. Miret també ha denunciat les “falsedats” del nou líder del Partit Popular, Pablo Casado, que en unes declaracions polèmiques va parlar, recentment, dels suposats “millones de africanos que quieren venir a Europa”. Miret ha assegurat que li preocupa molt que des de la política es fomenti “el populisme fàcil, que busca els sentiments més primaris”.

Suport de tots els grups municipals a la iniciativa

D’aquesta manera, Reus referma el seu compromís com a Ciutat d’acollida, establert el passat 4 de desembre de 2015 en una declaració institucional aprovada per unanimitat en ple municipal. “Es tracta d’una voluntat expressada per tots els grups municipals amb representació a l’Ajuntament, i que per tant va més enllà de les ideologies”, ha destacat la regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, davant de la presència de regidors de la resta de partits del consistori.

Vilella també explicat que la implicació de l’Ajuntament en el projecte servirà per posar a disposició dels refugiats “els serveis municipals que hi ha a la ciutat”. A més a més, la regidora ha confirmat que l’Ajuntament endegarà una campanya de sensibilització, que contribueixi a explicar “què suposa l’acolliment”.

La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, un col·lectiu experimentat en temes d’acollida

Amb una trajectòria de 39 anys en l’àmbit estatal i 14 en el català, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat-CEAR ja es fa càrrec de 152 places del programa ministerial i 30 de programes municipals d’acollida a Catalunya. Segons ha afirmat Pareja, per a la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat – CEAR, la posada en marxa d’aquest dispositiu comporta “una obertura al territori, ja que som una entitat establerta a Barcelona però amb vocació catalana”.

El nombre de sol·licitants d’asil ha augmentat durant la darrera dècada

El passat 2017, segons dades de l’Eurostat i el Ministeri de l’Interior, fins a 31.120 persones van sol·licitar asil a l’Estat espanyol. Aquesta xifra és molt superior a la registrada, per exemple, l'any 2004, quan se’n van demanar 5.553. Entre els països que acumulen més sol·licituds, destaquen Veneçuela (10.350), Síria (4.225), Colòmbia (2.460) i Ucraïna (2.265).