El que més impressiona és el silenci. Tot ho omple la intermitència dels sorolls: de cotxes, de caixes, de feina. I els ocells, sempre de fons. Però hi ha un silenci impressionant de veus.
La ruta comença al Mercat Central, on els colors es barregen en la presència i l'absència. Hi ha parades que continuen obertes; d'altres que es noten tancades des de fa dies. Algunes persones entren a comprar el que necessiten i, després d'intercanviar les paraules justes i necessàries se'n van.
A fora, es va escurçant la cua al forn de pa. L'espera és amb màscara, guants i una distància prudencial, i tothom que s'hi suma repeteix automàticament aquestes mateixes normes. Imatges semblants es reiteren al llarg de l'avinguda de Prat de la Riba en direcció la plaça de Prim. Negocis oberts però alguns tancats al pas; un cartell impedeix l'accés. Força gent camina pel carrer, tot i que gairebé no ho sembla, per tot l'espai buit que hi ha entremig. Evidentment, no és l'afluència normal d'una ciutat com aquesta en un dia normal, però sorprèn que sempre es veu algú, lluny o a prop, que ve o marxa.
La màxima expressió del semidesert que ara és Reus és la plaça; la de la Llibertat, la de Prim, la del Mercadal. Precisament el rellotge de l'Ajuntament toca les 12 del migdia i una nena omple de música tot l'espai des de la seva finestra, acompanyada de la família, i esperada i després aplaudida pels seus veïns i veïnes. Més tard, un nen treu el cap pel seu balcó, un cap cobert amb una màscara d'àguila molt ben feta, aparició diària.
Els veïns i veïnes xerren en la distància i comenten que veuen més moviment al carrer del que hi havia dies anteriors. "Com que el govern ha dit que afluixaria les mesures, la gent ja s'està relaxant", lamenten. I de seguida continuen parlant de la vida, de com es troba la família, de si tots estan bé.
El carrer del Castell condueix a una plaça del Castell insòlitament buida, sense cadires ni taules. Mateix paisatge que el de les Peixateries Velles, on un colom passeja tranquil·lament sense pressa. El raval de Robuster, el carrer del Pintor Bergadà, l'avinguda del Carrilet, el carrer de Misericòrdia; tot de persianes abaixades i cartells de comiat temporal a les portes.
I després, el verd del passeig Prim i del passeig Sunyer, amb els seus arbres enormes que són refugi dels cants que sempre se senten ara. A la farmàcia de la plaça de les Oques una frase escrita al vidre: "No tenim mascaretes". Una advertència, una resposta a la suposada desesperació prèvia dels ciutadans que hi entraven i en sortien de la mateixa manera.
El recorregut per una ciutat que és la mateixa, però molt més silenciosa i clara ara que les nostres veus no omplen i difuminen tots els seus carrers i places.
Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives
