'No és just que tu vulguis viure en llibertat i no et deixin'

“Veure, escoltar i callar per gaudir del món ('ver, oír y callar para del mundo gozar')”. Aquesta és la filosofia d’una gran part dels ciutadans salvadorenys que viuen atrapats pel fenomen violent dels 'maras' dins del triangle nord d’aquest país, Guatemala i Hondures. Els 'maras' són una mena de màfia assassina que recluta molts joves a partir dels 9 anys i que s’infiltra a la força en les comunitats urbanes (colònies). Totes i especialment les més poderoses, la MS i la M18, es reconeixen pels tatuatges dels seus membres els quals han de passar una sèrie de proves (patir violència extrema per part dels iniciats i matar a una víctima) per formar-ne part.

Darrerament, però, els membres d’aquests grups han començat a tatuar-se de forma menys visible als peus o entre els dits per a passar més desapercebuts. Segons relata a Reusdigital.cat l’Anna, nom fictici d’una salvadorenya fugida d’aquesta xacra resident actualment a Reus, aquesta violència estructural enverina la societat i posa en perill als membres més joves de qualsevol família així com un mínim de vida, diguem-ne, normal.

D’acord amb l’Anna, l’actual president del país centreamericà, Nayib Bukele, està promovent una campanya d’imatge per presentar el país lliure d’aquesta situació, el que no es correspon, en absolut, amb la realitat. Les dades oficials mostren que en el triangle nord dels tres països hi ha entre 29 i 36 morts diaris, que el 54% de la població salvadorenya ha estat víctima d’extorsions i un terç de les dones ha patit violència sexual. Malgrat tot, el criteri de l’estat espanyol és el de considerar aquesta violència com un tema domèstic de la zona, un motiu pel qual no informa positivament de les sol·licituds d’asil dels afectats.

Fins al 30 de setembre al centre cívic Llevant de Reus, l’exposició ‘Més enllà dels tatuatges. Les 'maras' al Salvador, Hondures i Guatemala’, impulsada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i promoguda per l’ajuntament en el marc del Dia internacional de la Pau explica aquest fenomen.

Què són les 'maras'?

Estan formades per quantitat de persones, una de les quals és la que domina i ordena. Fan una mena de reclutament com si fossin soldats de nens a partir de 9 anys endavant i els fan servir com a ('posteros') correus, els comencen a manar i a rentar el cervell.

Quin és el motiu pel qual aquest fenomen es produeixi justament en aquest triangle de països?

Perquè hi ha molta corrupció, ve des de dalt fins als més petits. Lamentablement, la gent calla i no diu res perquè no es pot parlar. Qui són els que renten els diners? Són els dels penals. Allà hi ha els que manen i els que ordenen. Tenen un comptable que controla les entrades i sortides de cada sector perquè no tots els sectors són d’una única mara, hi ha moltes però les que governen són la M-S i la M-18. Un policia, un empresari. Treballes per a ells, te'n beneficies però també corres el risc que et puguin matar però si no treballes per a ells tens la mort més ràpid. Aleshores, treballes per a ells o treballes per a ells. Aparentment, la gent somriu i sembla que no passi res. Segons el president, les coses cada dia estan millor però únicament és una façana. Ho hem viscut en carn pròpia. És mentida.

Entenc que és una mena de màfia, però que se centren principalment en captar als joves?

Sí, és com la màfia. Els grans són els que governen. Recluten nois i noies perquè són els que més els beneficien. A alguns els agrada perquè no tenen pares, viuen amb les àvies i no hi ha ningú que els obligui. Els hi diuen que són la seva família i els hi comencen a rentar el cervell. Hi ha altres nois que sí tenen la seva família i involuntàriament han de pertànyer a la mara. No t’arriben a preguntar si vols sinó que t’ordenen: el teu fill ja pot treballar per nosaltres i tu saps el que és treballar per a ells... Els ensenyen a portar armes, drogues... Algunes mares també s’aprofiten dels fills perquè no volen treballar i deixen marxar als fills, no els importa que els matin.

Per qüestions de seguretat, la seva experiència personal no es pot explicar amb detalls, però que ens pot explicar per a què quedi clar de la situació al seu país?

Volem que el món s’adoni de la crua realitat, de la bombolla d’aparença en què es viu a El Salvador. El president diu que no passa res però això és mentida. Si visc en un barri determinat i les 'maras' fan colònia i entra la policia a preguntar si passa res, has de dir que no, que vius molt bé i potser dintre de la teva colònia en aquell moment estan matant algú i tu ho saps. Malgrat tot, has de callar perquè si no ho fas, et maten a tu i a la teva família. Has de quedar-te on ells diuen i fer el que ells volen. Si no ho fas, de sobte apareixen persones a les notícies dient que ha estat una mort passional, quan la gent de la colònia sap la crua realitat. En les colònies tots els dies hi ha morts, tots els dies desapareix una persona. És per això que al meu país diem 'ver, oír y callar para del mundo gozar'.

Recentment, s’ha conegut la sentència del 'cas Ellacuría' després que aquest jesuïta juntament amb altres companys fos mort l’any 1989 pels paramilitars. Com es va produir el canvi, entre aquesta violència i l’actual de les 'maras'? 

Quan estava la guerrilla el Frente Farabundo Martí no hi havia 'maras'. Et mataven perquè tu li queies malament al veí, hi havia un esquadró molt fort de la policia que si a mi se m’emporten a tu també. Era diferent perquè no et reclutaven, no t’obligaven, ja tenien la seva gent. Es vivia una mica més tranquil amb l’angoixa de si al teu costat hi vivia algun guerriller. Treballaves per a tu, no et robaven els diners. Ara, no. Has de treballar per a tu i per a ells també.

En quin moment es va produir el punt d’inflexió entre la violència de les guerrilles i la de les 'maras'? Quin any hi va haver el canvi?

L'any 2000 hi va haver els acords de pau i es va viure un temps molt tranquil. Les 'maras' van començar a controlar a partir del 2003. Ara no hi ha tants morts al carrer, però la majoria són desapareguts perquè ningú torna a saber d’ells. T’entren a les colònies i allà et pregunten coses, després t’esquarteren i després als 'pitbulls'. No tornes a veure mai més aquestes persones.

A banda de la violència descontrolada, un dels aspectes més emblemàtics dels maras és el tema dels tatuatges. A què es deu aquesta estètica? 

Hi ha persones que els agrada que es noti, cada llàgrima al costat de l’ull és una mort. Els que van tatuats s’anomenen 'brincados', han de tatuar-se l'MS o l'M18 on ells decideixin. El que va tatuat i no és 'marero'. si el troben el maten. No és com aquí, que et tatuen per 'hobby', per a ells és un respecte.

Una persona que entri a les 'mares' en pot marxar?

Sí, tot i que sempre seràs com un gos o gosset per a ells i et podran reclamar als fills.

Des del 2019, vostè resideix a Catalunya i ha demanat poder-se quedar aquí. Veu algun signe entre els joves que un fenomen similar es pugui reproduir al nostre país?

En certs llocs ja he vist 'placazos' (escrits com una mena de grafitis) amb les lletres de les 'maras'. Ho he vist quan vaig anar a Madrid a visitar una amiga o a Salou, per exemple. Vaig venir amb febre d’aquest viatge pel que havia vist.

Quin missatge envia, doncs, a la societat i als propis afectats? 

És molt important que tothom se n’adoni, que digui la veritat del que succeix al país i el que viu cada ésser humà, els que hem tingut l’oportunitat de sortir d’allà que parlin, del que passa. Que no tinguin por, la gent es pensa que aquí també els poden venir a buscar i a matar. Si no parlem, no hi haurà ningú que ens pugui ajudar. No és just que tu vulguis viure en llibertat i no et deixin. No estem vivint el somni europeu, som aquí per una necessitat, per salvar la vida de la nostra família. No vull tornar a viure el que he viscut amb els meus fills.