El nombre de persones que marxen i venen a viure a Reus està equilibrat, almenys segons les darreres dades publicades per l'Insitut d'Estadística de Catalunya (Idescat) referents a l'any 2016, amb un saldo positiu d'11 persones. Si s'analitzen les estadístiques, un total de 2.428 ciutadans van arribar a la ciutat de la resta de Catalunya, mentre que en van marxar 2.288. Pel que fa a la resta de l'Estat, en van venir 668 i van marxar 657. I per últim, de l'estranger en van arribar 965 i van emigrar 1.105 persones.
En canvi, les dades relatives al Baix Camp són negatives, amb un saldo de menys 358. Dins de la mateixa comarca hi van haver 2.326 moviments, mentre que de la resta de Catalunya van immigrar 3.549 persones i van emigrar 3.625. De la resta de l'Estat van venir 1.327 ciutadans i van marxar 1.313. Per últim, de l'estranger van arribar 2.045 persones i van emigrar 2.701.
Més de 230.000 canvis de residència entre municipis de Catalunya
A l’any 2016 es registren 230.171 canvis de residència entre municipis de Catalunya, amb una disminució del 5,8% respecte de l’any 2015. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el 56,5% d’aquests moviments interns a Catalunya són intercomarcals i donen com a resultat un saldo migratori de signe positiu a 23 comarques i a Aran. El saldo migratori total de Catalunya és de 49.122 entrades netes, com a resultat de l’aportació de la migració amb la resta d’Espanya (3.889) i la migració amb l’estranger (45.233).
Les comarques que presenten més capacitat d’atracció dels moviments migratoris procedents de municipis d’altres comarques són el Maresme, amb 2.037 moviments, seguida del Vallès Occidental (1.206), el Baix Llobregat (1.125) i el Vallès Oriental (1.106). D’altra banda, de les 18 comarques que registren saldos negatius, el Barcelonès destaca per presentar el major saldo d’aquest signe de les migracions intercomarcals, amb una pèrdua de 7.627 sortides netes a la resta de Catalunya.
El major flux emigratori prové del Barcelonès, amb 36.433 sortides cap a la resta de comarques de Catalunya. Les comarques limítrofes al Barcelonès són les principals receptores d’aquests fluxos: el 26,2% tenen com a destinació el Baix Llobregat, el 20,1% el Vallès Occidental, el 14,3% el Maresme i el 9,5% el Vallès Oriental. Per municipis, es constata el procés de desconcentració urbana en direcció a la perifèria metropolitana, amb un saldo negatiu de 7.053 a la ciutat de Barcelona. D’altra banda, el conjunt de municipis de grandària petita (menys de 2.000 hab.) també són emissors nets de migració cap a la resta de municipis, amb un saldo de -637.
Saldro migratori net amb l'Estat és positiu
El saldo migratori net del conjunt de Catalunya amb la resta d’Espanya és de signe positiu l’any 2016. El balanç resultant entre immigracions (51.192) i emigracions (47.303) suposa una entrada neta de 3.889 residents provinents de la resta de l’Estat, que representa un 23,8% menys que l’any 2015. L’aportació de la població estrangera és del 53,4%. Els intercanvis migratoris amb la resta d’Espanya resulten de signe positiu a 32 comarques i Aran.
El Barcelonès és el centre d’atracció de les migracions des de la resta d’Espanya, amb un saldo de 2.101 moviments. A la resta de comarques, els saldos són menys significatius. De les 9 comarques amb saldo negatiu, el Maresme és la que té una diferència major entre immigracions i emigracions (-101).
Venen més persones de l'estranger dels que marxen
Pel que fa als fluxos migratoris amb l’estranger, l’any 2016 al conjunt de Catalunya s’han registrat 128.474 immigracions procedents de l’estranger, xifra que representa un increment del 12,7% en relació amb un any enrere. D’altra banda, s’han comptabilitzat 83.241 emigracions, un 10,5% menys que a l’any 2015.
El saldo net resultant és de 45.233 moviments, i d’aquests el 57,3% són femenins. Pel que fa a la nacionalitat, el saldo net és positiu entre la població de nacionalitat estrangera (49.719 entrades), però és negatiu entre la població de nacionalitat espanyola (4.486 sortides).
