Dimecres, 18 de Juliol de 2018

Reus, temps d'hegemonia taronja

Sembla ser que la idiosincràsia electoral de Reus és més 'constitucionalista' del que les aparences feien pensar

22 de Desembre de 2017, per Isabel Martínez
  • Ines Arrimadas vota aquest dijous

    ACN

La realitat és tossuda. Malgrat les importantíssimes manifestacions i mobilitzacions del mes d’octubre passat sembla que la idiosincràsia electoral de Reus és més “constitucionalista” del que les aparences feien pensar. Així ho demostren, almenys, els resultats electorals d’aquest 21-D que han convertit la formació d’Arrimadas en la llista més votada superant el 32% dels percentatges electorals a la ciutat i estratosfèricament lluny del 23,74% d’ara fa dos anys quan els taronja feia pocs mesos que s’havien estrenat al consistori reusenc. En vots, les xifres també són importants: C’s ha assolit 18.377 vots guanyant 5755 respecte el 2015. Uns resultats que –convé dir-ho- no han necessitat de cap cara reusenca en primera línia de la llista per assolir aquest èxit (el reusenc millor situat era el número 8) ni tampoc de grans actes de masses durant la campanya. En el cantó oposat de la “fortuna” electoral es troben els resultats del PP a Reus. Pronosticat l’enfonsament dels populars per les enquestes de manera general, els mals resultats a Reus no es poden titllar de sorpresa. Una condició que també es compleix amb el percentatge respecte el 2015 tot passant d’un 9,8% a l’actual 4,99%. O el que és el mateix el preu del 155 al PP a Reus els ha restat 2421 vots d’una elecció a una altra. Per tant, la matemàtica simple ens mostra que part d’aquests vots poden haver anat a C’s però que el partit d’Arrimadas ha consolidat també nous votants de nínxols diferents.

Força empatats en percentatges i en vots han quedat els dos integrants de l’antic Junts pel Sí a Reus, JXC (19,9% i 11.326 vots) i ERC (19,84% i 11.237 paperetes). En nombre de vots, els anteriors dos socis poden dir –pírricament- que la seva suma supera globalment els vots del 27-S de 2015. La presentació com a forces en solitari, però, ha fet que l’hegemonia assolida fa dos anys amb un 36,78% s’hagi fos per donar pas a la primacia d’una força completament beligerant a l’independentisme. Tindran temps d’analitzar els motius d’aquest canvi.

Amb pèrdues també però amb la sensació d’haver evitat una caiguda lliure, el PSC gairebé ha clavat el percentatge del 2015 i fins i tot l’ha millorat assolint un 11,8%. Els socialistes reusencs que fa temps que no tenien bones notícies electorals han guanyat en aquestes eleccions al voltant d’uns 500 vots, cosa que no tothom pot afirmar. A diferència dels populars, el cost del 155 pel partit d’Iceta no s’ha notat àmpliament.

Deixant de banda les connotacions de caràcter més identitari, tampoc ha estat una nit electoral positiva per les forces situades en l’espectre més esquerrà. Tant Catalunya en Comú (passa del 5,75% a l’actual 4,77%) com la CUP (del 8,03% del 2015 a un calamitós 4,27%) obtenen uns resultats dolents. Una situació agreujada en el cas dels anticapitalistes que als resultats pèssims sumen perdre la representació per Tarragona al Parlament que havia encapçalat l’únic reusenc de tots els caps de llista, Xavi Milian. 

COMENTARIS (0)

Reportatges