Reus, un comerç en contínua transformació

Una passejada tranquil·la i atenta pels principals carrers comercials del centre de Reus ens mostra que els cartells de liquidació per final de negoci no escassegen mentre que les inauguracions semblen produir-se amb una menor alegria. És, sens dubte, un moment de transformacions que caldrà analitzar si condueix cap a un canvi de model o a una selecció i, posteriorment, reforçament del sistema comercial que tant de rèdits ha donat a l’economia local.

Indubtablement, hi ha carrers on el degoteig pel tancament de botigues és constant tot i trobar-se –potencialment- en ple rovell de l’ou. Un exemple és el carrer Galera on han abaixat la persiana en escasses setmanes diferents establiments i, el dia d'avui, ja hi ha l’anunci de noves desercions del ram de la roba de vestir. La cara positiva és que botigues tan veteranes com la llibreria Gaudí o Calçats Bastida romanen al peu del canó, a priori, amb bona salut comercial.

Tan sols un carrer més enllà, el carrer Jesús és dels que –a ulls d’una persona profana- aguanta el tipus amb una vitalitat immillorable. En aquests moments, tots els locals menys un estan oberts i ofereixen oferta comercial on es barreja el model franquiciat amb les botigues “de tota la vida”. En escassos metres de distància, es poden trobar l’accés lateral a la botiga Successors de Joaquim Navàs que supera el segle de vida, la cristalleria Marsal que comparteix amb el vianant des de la façana l’assoliment dels 85 anys, la cistelleria Carbonell, un local tan veterà com la botiga de roba Domingo o la llibreria Galatea que ben bé supera les tres dècades d’obertura. Altres comerços tan peculiars com les mítiques Caterinetes o la Perfumeria Abelló fa temps que van deixar el carrer i van integrar-se en el record col·lectiu.

Noves franquícies que arriben

Aquesta presència de locals –diguem-ne- amb pedigrí no és obstacle perquè el carrer continuï renovant la seva oferta comercial. La darrera en incorporar-se a aquesta via ha estat la botiga Baobab, una franquícia de roba, sabates i complements femenins provinent d’Elx que va apropant-se geogràficament al seu objectiu futur, Barcelona, i que ha reformat completament l’antiga botiga de la corseteria Isern, que ara fa un any tancava per jubilació de la seva propietària.

Segons l’encarregada de Baobab, Ana Aguayo, quan miraven d’establir-se en aquesta zona van tenir clar en apostar per Reus perquè “el seu prestigi comercial és major”. A l’hora de buscar local, els van informar de la imminent obertura de La Fira però van considerar que era millor ubicar-se al centre de la ciutat perquè, en definitiva, la gent segueix pautes fixes i li agrada passejar i mirar quan va de compres. Aguayo afirma que “l’acollida al carrer ha estat molt bona” i es mostra convençuda de l’elecció.

A diferència del carrer de Jesús, el de Monterols ha perdut ja bona part de la seva imatge comercial típicament reusenca. Aquesta és una de les vies on les franquícies han pres pràcticament el protagonisme després que, per exemple, tanqués recentment la merceria Sardà i fos substituïda per un establiment anodí malbaratant l’estètica d’aquest comerç més que centenari. Altres històrics de la via també van haver d’abandonar-la recentment a causa de la reforma de l’arrendament antic com ara Pujol Vilà o Xarol. Entre els que resisteixen sense donar mostres de problemàtiques de cap tipus s’han de citar la sastreria Pujol, Queralt i Jofré, per esmentar només alguns.

Poques baixes al carrer de Llovera

Si optem per continuar el passeig cap a la plaça de la Llibertat, desembocarem en el carrer Llovera que, a priori, tampoc dóna signes de baixes destacades. Especialment entranyable és la imatge que donen comerços com la merceria Parisi o la ferreteria Vernis en què la tradició familiar es manté en la generació actual. També l’establiment Jofré recorda la potència que en el tema del vestir ha caracteritzat els comerços reusencs.

En el ram de les joguines, la botiga dels Segú acumula ja un període força llarg de presència per formar part de la memòria dels reusencs més joves. En aquest tram, entre els espais de negoci i tertúlia irremeiablement perduts cal citar Les Américas, la botiga de Xavier Amorós. Ben aviat, el trasllat de Massimo Dutti a La Fira deixarà orfe una cantonada prou àmplia però estem segurs que la seva marxa no serà tan traumàtica com ho seria la de les anteriors botigues amb història local.

En canvi, la transformació del carrer Prat de la Riba és molt més evident: avui abunden les cafeteries de nova factura però s’ha perdut un comerç tan característic com la cansaladeria Segarra que hagut de traslladar-se a una zona adjacent. Es mantenen, però, inamovibles altres clàssics com el colmado Quesu. Uns metres més enllà, la sabateria Teresa i Rosa ha abaixat persianes i el local, com d'altres, espera nou llogater.

Cara i creu al tomb de ravals

En canvi, si ens dirigim des de la plaça Prim direcció l’hotel Gaudí, veurem la cara i la creu del comerç reusenc. Més enllà de l’anunciat trasllat de l’edifici del Zara que portava un quart de segle al raval de Jesús, la part del raval Martí Folguera té anunciada ja una baixa qualificada: el tancament de la botiga de roba Treco. Segons el propietari d’aquest establiment nascut el 1971, Dalmaci Gisbert Sardà, el motiu d’aquest adéu és la seva jubilació. Gisbert explica que en el seu cas “no l’ha afectat el moviment que han patit altres comerços” i que el tancament del local es materialitzarà després de les vendes de Reis.

En la seva qualitat de persona dedicada al comerç local durant més de quatre dècades, Gisbert opina que “el comerç no ha canviat” sinó que “ha estat la societat que ha perdut poder adquisitiu”. “Ara –prossegueix- les classes mitjanes no tenen tantes possibilitats amb els sous que cobren” i això repercuteix en el seu consum. Gisbert també és escèptic sobre el paper que el turisme, especialment el rus, ha jugat en el balanç comercial dels establiments reusencs. “El client rus que venia no era adinerat”, conclou.

A la vorera oposada del Treco trobem la cara d’aquest ball de botigues en què unes obren i altres tanquen. En aquest cas es tracta de L’essència de l’art, de Cristina Prats. Seguint el camí invers de molts establiments, els reusencs Prats van obrir una botiga de marcs el 1982 a Tarragona al carrer Reding. En plantejar-se, recentment, l’obertura d’un nou local, van tenir clar que triaven Reus per la seva tradició comercial i els seus lligams personals. D’aquesta forma, el juliol de 2013 el segon comerç de la família va obrir portes al raval Martí Folguera, 22.

La propietària, Cristina Prats, es mostra orgullosa de pertànyer a la tercera generació de comerciants reusencs i convençuda de l’aposta per la ciutat. Opina que “si has d’obrir un negoci nou és molt important innovar” i oferir al client una proposta amb ànima. Precisament, fruit de la seva vinculació amb la ciutat, recorda comerços com les Caterinetes i es plany del fet que “aquestes botigues ja no hi són”. Pensa, però, que cal adaptar-se als temps i, per aquest motiu, el seu comerç s’ha especialitzat no només en marcs sinó en interiorisme i decoració vertical.

És evident que altres recorreguts comercials són possibles a la ciutat de Reus i que l’essència eterna de comprar i vendre és complexa i plena de matisos. En tot cas, un itinerari tan plenament subjectiu com aquest mostra que res és blanc ni negre sinó que la vitalitat comercial del centre reusenc està plena de grisos.