Un mandat judicialitzat i per reflotar l’economia

Qualsevol pas que l'Ajuntament de Reus ha volgut fer durant aquest mandat ha estat, inevitablement, tacat pel cas Innova. Des que l'alcalde, Carles Pellicer, va anunciar que volia fer nét de l'anterior model socialista, els esdeveniments s'han precipitat de forma vertiginosa i han influït, de manera directa o indirecta, en el funcionament de la política local. Els darrers mesos, les aigües estaven calmades, però la darrera operació policial no ha fet més que confirmar una evidència: el mandat 2011-2015 es recordarà a Reus per un cas judicial que porta més de dos anys d'instrucció i un mínim de deu peces separades, de les quals moltes es troben sota secret de sumari.

El pacte signat entre CiU i PP el 7 de juny de 2011 es veia com un alè d'aire fresc per la ciutat, després de 32 anys de socialisme. Carles Pellicer i Alícia Alegret començaven amb empenta, i dies després d'agafar el govern, anunciaven un estalvi immediat de 620.000 euros en l'estructura d'Innova, a més de la classificació de totes les societats municipals sota tres grans grups, els de Salut, Econòmica i Aigües. Amb el temps, aquest primer consell d'administració s'ha convertit en un miratge. La fusió de les societats entrava en un teranyina legal i administrativa difícil de superar, el govern municipal descobria factures al calaix i sous desorbitats de directius, i la ciutat havia de conviure amb un endeutament agreujat per la crisi econòmica.

Ni Pellicer ni Alegret s'imaginaven en aquell moment la voràgine judicial que els  esperava, encetada pels escrits que la CUP va presentar a la fiscalia i potenciada per la querella criminal d'Ara Reus als jutjats. A partir de llavors, presses per voler justificar qualsevol pas legal que donés l'Ajuntament, a través d'un control exhaustiu del secretari i l'interventor municipals, i una estratègia política per desfer-se del nom d’Innova i aprovar una reestructuració de l’hòlding que evités l’enfonsament econòmic de la ciutat. El primer pas va ser la signatura d’un crèdit amb l’Estat per pagar a proveïdors, amb 12 milions d’euros d’interessos i acompanyat d’un pla d’ajust. El segon, i segurament el moment més important del mandat, la nova classificació de les societats municipals per evitar que la ràtio d’endeutament del consistori superés el 130%, amb el vot clau d’Ara Reus.

De un discurs pessimista, marcat per forts impagaments i un deute disparat, l’alcalde Pellicer ha apostat en els darrers mesos per un de més optimista. “Hem reflotat el vaixell i ara l’hem de fer navegar”, comentava en diverses ocasions. A aquesta millora de la situació econòmica han contribuït, a més de les dues mesures citades anteriorment, el desencallament del projecte de Metrovacesa i l’allargament del crèdit del nou Hospital, que suposava pagar de cop 34,9 milions d’euros. En contraposició, Pellicer va trencar una de les seves promeses del programa electoral, segons ell, obligat per la situació: va apujar fortament els impostos als reusencs durant els primers dos exercicis econòmics del mandat. A més, el govern no ha pogut realitzar cap tipus d’inversió pública amb múscul i s’ha limitat a fer petites obres.

Malgrat els sotracs judicials del cas Innova, la reestructuració de les societats municipals continua endavant. Els següents passos que haurà de concretar el proper govern municipal són la fusió de Redessa, un cop hagi pagat el crèdit de la fira, a l’empresa Reus, Serveis Municipals SA, i l’aprovació d’un pla d’ajust per treure del dèficit econòmic a Reus, Esport i Lleure SA. El més probable, però, és que el funcionament d’aquesta empresa esportiva també porti maldecaps a l’anterior o l’actual govern, davant les ajudes donades al CF Reus Deportiu quan va deixar de ser una Societat Anònima Esportiva (SAE).

El 9N lapida l’acord CiU-PP

Els dies posteriors als comicis municipals, CiU i PP van entendre els resultats electorals com una voluntat de canvi a la ciutat: l’austeritat, el rigor econòmic i la gestió es van situar com els tres eixos clau que guiarien l’obra de govern dels següents quatre anys. L’aliança, tan inèdita com criticada pels sectors més sobiranistes, es va sostenir durant tres anys i mig amb un marcat caràcter econòmic i amb un pes destacat de l’aleshores primera tinenta d’alcalde popular, Alícia Alegret. 

Al detall, CiU –amb 10 regidors– va assumir l’alcaldia i les carteres d’Hisenda, Educació, Urbanisme, Cultura i Serveis Socials; mentre el PP –6 regidors– es va responsabilitzar de les àrees de Promoció Econòmica, Medi Ambient, Esports, Participació i Gent Gran. Si bé el dia a dia local no generava especial desgast a les marques ni l’acord de CiU i PP a Reus, la intensificació del debat sobiranista en clau nacional va començar a mermar i distanciar aquests dos partits en la seva tasca de govern a la capital del Baix Camp. 

El cop definitiu al pacte es va concretar el 12 de novembre del 2014. A sis mesos i mig per acabar el mandat, l’alcalde Pellicer va entendre que s’havien creuat “unes línies vermelles” per part del PP a nivell de l’Estat, arran de l’anunci de la Fiscalia de querellar-se contra el president de la Generalitat, Artur Mas. La ruptura acontentava sobiranistes (de dins i fora de CiU) i, en especial, l’aparell nacional de la federació nacionalista que mai havia vist amb bons ulls el pacte, com demostra el fet que el propi Oriol Pujol frustrés un pacte ja signat en la mateixa línia a Tarragona.

Per la seva banda, des del PP reusenc es va entomar el trencament amb certa sorpresa i perplexitat, i es va assegurar que Pellicer havia “prioritzat la independència” quan “el PP ha garantit sempre l’estabilitat del govern en els moments més difícils que ha viscut aquesta ciutat”. 

La ruptura del pacte, que va deixar un govern de CiU en minoria i va forçar una redistribució de carteres, també es va emportar per davant l’artífex dels millors resultats del PP a la ciutat: Alícia Alegret. Es feien evidents les desavinences del grup municipal (i de la direcció del partit a la demarcació) amb la seva cap de llista, ara ja fora de l’aparador polític. 

Burca i nicab

De l’obra de govern, a més dels maldecaps econòmics, en destaca una polèmica ordenança de civisme i seguretat ciutadana impulsada, precisament, per Alícia Alegret des de la regidoria de Seguretat. El redactat inicial de l’ordenança va obrir la caixa de pandora amb la vinculació, per part de l’equip de govern, d’immigració i inseguretat: la voluntat era sancionar econòmicament tota persona que anés amb el rostre cobert a la via pública, fent menció explícita als conceptes burca i nicab. Arran dels informes del secretari municipal i els antecedents de l’Ajuntament de Lleida, que havia hagut de fer enrere amb un articulat semblant a instàncies de la justícia, l’equip de govern va optar per eliminar de l’ordenança definitiva tota referència a la indumentària religiosa. 

Diversos col·lectius, principalment la comunitat islàmica, van recórrer l’ordenança que, a dia d’avui, es troba paral·litzada als jutjats en els punts que de manera directa o tangencial poden atemptar contra la llibertat religiosa de les persones. A falta de recursos econòmics, la gestió de la ciutat i l’increment de mesures de seguretat i sancions han estat una de les mesures en què més s’ha prodigat el govern municipal: més control de l’activitat al carrer i de l’incivisme o increment de sancions per als propetaris que no recullen les dejeccions dels seus gossos,.

El futur centre comercial 

El govern de Pellicer va entrar a governar amb la incògnita del futur centre comercial impulsat per la companyia Metrovacesa. Després d’un llarg periple negociador entre els bancs, Metrovacesa i el propi Ajuntament, aquest nou pol comercial ha d’obrir les seves portes el novembre del 2015. A dia d’avui, el futur centre ja compta amb un 65% dels espais ocupats i Metrovacesa confia ampliar la xifra fins al 90% abans de l’obertura del mateix. 

A l’espera de com es compagina aquest nou projecte, ubicat al nord de la ciutat, amb el comerç tradicional i identificatiu del tarannà reusenc, la Fira Centre Comercial ha tancat l’arribada de les principals marques tèxtils de l’Estat. Concretament, Metrovacesa ha signat contractes per ocupar 10.884 metres quadrats amb el grup Inditex (Zara, Massimo Dutti, Zara Home, Oysho, Stradivarius, Pull&Bear i Bershka), H&M (que encara no té cap botiga a la ciutat), i Cortefiel.

Per acabar, un altre dels eixos polítics d’aquest mandat ha estat la gestió cultural. Arran de les discrepàncies entre l’Ajuntament de Reus i la Generalitat, el Teatre Fortuny va estar més de tres mesos tancat. El conflicte es va tancar, definitivament, amb l’aprovació d’un nou consorci que dóna majoria al consistori reusenc. No obstant, Pellicer ha tret pit en matèria cultural amb diverses grans exposicions dedicades a Joan Prim i Prats, Marià Fortuny o Josep Tapiró, finançades, bàsicament, a través de la Diputació de Tarragona.