DenouReus fa una crida per passar de la queixa a l’acció política a la ciutat

Honestedat, participació ciutadana i eficàcia. Aquests tres valors resumeixen per al candidat de la nova formació política denouReus, Lluís Gibert, la dinàmica que hauria de tenir el proper consistori reusenc i que va desgranar, aquest dilluns al vespre, en el marc de la primera xerrada d’alcaldables del cicle Eix 2015 organitzat per la Cambra de Comerç de Reus. Per Gibert, cal superar l’etapa de “la queixa” i posar-se a treballar per atraure “més talent i més professionalitat” a la política local. “No fer res és pitjor que equivocar-se” assegurava Gibert en referència al pas endavant que ha fet la formació per concórrer a aquests comicis. L’alcaldable també considera que “la no-acció destrueix la ciutat” i resumeix la política dels darrers quatre darrers anys com “un joc de cadires, soflames i dietes”, tot assegurant que d’ençà del 2011 “la ciutat es troba en estat de xoc”.

Més enllà de l’enumeració d’àmbits d’actuació prioritaris, el seu discurs ha estat atapeït de referències a l’acció política. “Fem-ho!” reiterava en repetides ocasions en relació a l’immobilisme consistorial que percep en diferents àmbits ciutadans que havien estat marca de ciutat com Cultura o el món empresarial.  Segons la diagnosi de Gibert, caldria que l’ajuntament definís un pla estratègic per saber cap a on es vol dur la ciutat i quins han de ser els seus projectes de futur. En aquest sentit, el cap de llista proposa la creació d’una oficina mixta público-privada que tindria com a objectiu atraure noves inversions i propostes de negoci.

“L’alcalde hauria de ser el màxim comercial de la ciutat”, afirmava el polític que rescatava també la vella proposta de crear un centre dedicat a la interpretació agroalimentària lligat a la tradició de la ciutat. D’aquesta forma, i ja a conseqüència de les preguntes de les entitats, Gibert explicava que, per exemple, en el tema de Shirota Functional Foods s’havia actuat de manera incorrecta perquè “no s’havien buscat consensos” entre tots els actors polítics i en canviar de mans el govern s’havia abandonat la proposta amb la conseqüent pèrdua econòmica que havia representat per les arques municipals. Una idea en la qual també va redundar en diverses ocasions va ser en la necessitat de treballar cara al futur i no buscant els rèdits polítics immediats. En aquest marc, el paradigma d’aquestes actuacions es trobaria en aspectes relacionats amb les polítiques culturals i educatives, les esportives i les d’innovació econòmica.

Per àmbits concrets, Gibert defensa la limitació a dos mandats, l’eliminació de les dietes i la presentació d’informes trimestrals de l’execució dels pressupostos, en el camp de l’honestedat. En el capítol de la participació ciutadana, la descentralització pressupostària en els barris perquè la participació sigui més directa, convertir el defensor del ciutadà en “palanca a favor del ciutadà” i un treball perquè els plens siguin més accessibles i participatius a tothom. Per últim, i en el terreny de l’eficàcia, Gibert reivindica una política més pròxima a la innovació que ha de ser motor de l’administració i dotar d’estímuls professionals als treballadors municipals perquè millori la seva productivitat. Pel que fa a la definició de projectes concrets, Gibert ha esmentat set concrecions en els camps de l’educació, la innovació, el talent, els negocis, l’ordre i el respecte, l’esport, la democràcia i la participació.