Un balanç exhaustiu del seu pas per l'alcaldia de Reus. Aquest és el resum de la conferència de ciutat realitzada per Carles Pellicer, aquest dilluns al vespre, al Teatre Bartrina, amb la presència d'unes tres-centes persones. Deixant de banda les promeses futures, amb un caire electoralista, Pellicer s'ha centrat en defensar la seva tasca de govern. Això sí, no s'ha estat de parlar d'alguns projectes futurs, com la transformació, "a mig termini", de l'actual aparcament de la Riera Miró, amb un edifici, de gestió pública i privada, de tres plantes i pàrquing soterrani i habitatges. L'Ajuntament, segons Pellicer, disposaria d'un espai de referència: "penso en les entitats ciutadanes", ha dit. En posteriors declaracions, l'alcalde ha dit que l'evolució del projecte serà "lent" i dependrà d'un privat.
Poques més novetats ha deixat anar l'alcalde de Reus. Una altra ha estat la construcció del setè centre cívic de la ciutat, que rebria el nom de Gregal i estaria situat a l'espai municipal cedit al Centre Comercial 'La Fira', de Metrovacesa. Precisament, pel que fa a participació, l'alcalde ha reconegut que ha estat "un dèficit" en aquest mandat i que caldrà aprovar un nou reglament de participació ciutadana. A més, ha apostat per una nova visió de la ciutat en districtes, amb els corresponents Consell de Districtes, que "han de permetre" la descentralització administrativa, d'acord amb les associacions veïnals.
Els cinc 'grans esculls' de Pellicer
A l'inici del seu discurs, el batlle ha subratllat que el seu govern ha hagut de superar "cinc grans esculls" durant aquest mandat. Aquests són evitar l'escanyament financer, amb un pla d'ajust estatal que suposava 12 milions d'euros en interessos, ara reduïts per la bona voluntat del govern espanyol; la solució per construir el centre comercial de Metrovacesa, que veurà la llum el proper novembrre; el sanejament dels comptes municipals, amb la millora de les dades macroeconòmiques; garantir la viabilitat de l'Hospital de Sant Joan, malgrat els continus impagaments de la Generalitat, i la transformació d'Innova.
Una vegada dites les dificultats 'superades' durant aquests anys, Pellicer s'ha dedicat a analitzar cadascun dels àmbits en els quals creu que el seu govern ha estat líder: sanitari, cultural, econòmic, participatiu, tecnològic, social o esportiu. Entre d'altres qüestions, el batlle s'ha vantat "d'haver incrementat en un 43% el pressupost social", d'haver posat ordre en l'organització interna del consistori per fer-la més competitiva i amb menys despesa o d'haver "estabilitzat" l'atur durant els darrers tres anys.
En aquest sentit, Pellicer considera ara, amb una situació econòmica millor, que cal dotar de més recursos a Mas Carandell. Per això, el batlle aposta per "la formació en noves habilitats que capacitin les persones per treballar en nous sectors d'ocupació", amb la previsió que unes mil persones puguin ser destinatàries; la inclusió, d'acord amb la regidoria de Benestar Social, de la figura de l'agent personal d'orientació laboral, i l'aposta continuada per als nous plans d'ocupació municipals, com el darrer aprovat, que dóna feina a 65 persones.
Pellicer també creu que les empreses municipals poden jugar un "paper clau" en la nova etapa d'embranzida econòmica, després de la seva reestructuració. "Està previst que fins a l'1% del pressupost de les societats municipals es destini a nous productes i serveis d'empreses innovadores que es comprometin amb la creació d'ocupació i el progrés econòmic de ciutat", ha assegurat.
Model ferroviari i accessos a la ciutat
Pellicer també ha dedicat unes paraules a defenir el model ferroviari que vol per la ciutat, basat en la reforma de l'estació del passeig de Mata, ja realitzada per 2,5 miloions d'euros, la construcció de l'estació intermodal -"on hem plantejat al Ministeri de Foment que es programi amb menys cost", ha dit-, i el baixador de Bellissens. Precisament, Generalitat i Ajuntament de Reus presentaran, aquest dimarts, el projecte que enviaran a Foment de baixador, que compta amb el vist-i-plau de tots els agents polítics i econòmics del territori.
També en l'àmbit de l'urbanisme, Pellicer ha anunciat que "aviat presentarem les rutes a peu, rutes de paisatge i de salut que amplien les opcions d'oci, de lleure i de turisme de running". A més, ha dit que cal continuar amb el condicionament de les entrades a Reus, no només amb la millora ja anunciada de la carretera de Cambrils, sinó també amb la renovació de l'avinguda de Tarragona -el projecte passa per tenir voreres més amples, places i equipaments-, i l'adaptació de la carretera de Castellvell als nous usos més peatonals.
Ubicació de la delegació de l'Institut del Teatre de Barcelona
En l'àmbit cultural, la principal novetat avançada per Pellicer és la ubicació de la delegació de l'Institut del Teatre de Barcelona. S'oferiran cursos formatius reglats a l'Escola d'Art de la Diputació de Tarragona. Aquest centre estarà molt vinculat al Giny, el Centre de les Arts Gestuals i del Circ. Altres dels reptes de la ciutat, també pel que fa a la cultura, és la capitalitat catalana del 2017, l'acabament de la Biblioteca Pere Anguera, la recuperació del Castell del Cambrer i la celebració, el 2016, de l'any Eduard Toda. Malgrat el tancament del museu de la plaça de la Llibertat, Pellicer ha tret pit de l'impuls de l'espai al raval de Santa Anna i les grans exposicions realitzades sobre Prim i Fortuny.
Potenciar la marca 'Destí Reus'
En l'àmbit turístic, Pellicer ha avançat la creació d'un nou producte, "que provisionalment anomeno 'Destí Reus'" i que es financiarà gràcies als ingressos de la taxa turística de la Generalitat de Catalunya. Segons Pellicer, Reus ha de continuar apostant per les marques Gaudí i Costa Daurada i realitzar activitats destinades al turisme accessible i al turisme familiar i pels nens.
L'alcalde ha reiterat també la seva predisposició a invertir els impostos de l'IBI i l'IAE que doni Metrovacesa (uns 431.000 euros) per promocionar el comerç local i s'ha mostrat partidari de trobar una solució urbanística per connectar el Centre Comercial La Fira amb el carrer de Llovera. Aquesta continuïtat ha de servir als clients perquè vagin del gran espai comercial al més petit, en una passejada que preveu comptar amb un monument dedicat a Antoni Gaudí. L'alcalde ha anunciat l'impuls d'un concurs d'idees.
Reus, una ciutat intel·ligent
Un altre dels punts destacats per Pellicer és la conversió de Reus en una ciutat intel·ligent. Alguns dels projectes en aquest àmbit han estat la recàrrega per a cotxes elèctrics, la sensorització de l'aparcament de la Riera Miró, la instal·lació de sistemes intel·ligents a les parades de taxis i les zones de càrrega i desscàrrega, o una nova aplicació mòbil per pagar la zona blava. El batlle s'ha posat com a objectiu prioritari dotar de wifi lliure i obert a determinats espais de la ciutat.
Salut i seguretat, els dos darrers temes
Pellicer ha tancat la seva conferència parlant de dos dels temes que més actualitat informativa han generat durant el seu mandat: salut i seguretat. En el primer àmbit, l'acalde ha defensat que l'Hospital de Sant Joan està fent "més activitat que mai" i està aplicant un pla estratègic basat en "la qualitat assistencial, la transparència, i l'eficiència i sostenibilitat". A més, ha dit que manté el seu compromís d'obrir un Centre d'Atenció Primària a l'antic hospital, "malgrat que la situació econòmica ens ha impediat anar amb més celeritat". Serà un compromís que "continuarem reivindicant" davant la Generalitat, ha remarcat.
En relació a la seguretat, Pellicer ha ressaltat la creació de les comissaries externes de seguretat, l'increment de les patrulles a peu -"del 43% el 2014", ha destacat-, i la nova ordenança de civisme, que "garanteix una ciutat més neta, segura i ordenada". Amb tot, l'alcalde ha reconegut que el desplegament d'un projecte de ciutat propi ha quedat "molt limitat" per les dificultats econòmiques viscudes i la necessitat de donar "respostes ràpides i efectives".
No obstant, considera que el seu govern ha mantingut els principis de "moderació, sostenibilitat, ambició, autocrítica, honradesa, proximitat, obertura a la diversitat, consens i full de ruta", entre d'altres. "Tots aquests punts són el meu balanç i el que represento, la meva carta de presentació i els meus valors, oferint sempre tranquil·litat i estabilitat", ha conclòs Pellicer.
Absència de l'oposició
Malgrat estar anunciada com una conferència de ciutat de l'alcalde i no com a candidat de CiU per a les municipals, cap portaveu de l'oposició ha volgut escoltar a Pellicer en directe. De regidors, només han fet acte de presència els populars Marcos Massó i Dolors Compte. Des de files socialistes s'ha considerat l'acte com a electoralista i, fins i tot, s'ha qüestionat l'ús de canals oficials de l'Ajuntament de Reus, com el twitter, per anunciar la conferència i el seus punts. Cal recordar que els alcaldes tenien temps fins aquest dilluns, 30 de març, per tal de fer inauguracions d'equipaments o actes institucionals anunciant nous projectes.
Escolta les reaccions de l'oposició a la conferència:
