Cookie control
Diumenge, 20 de Setembre de 2020

Amb veu de dona. Política municipal i dones a Reus, de 1979-2013 (XIII)

26 de Desembre de 2014, per Isabel Martínez
  • Monument a la dona treballadora de Reus

    Isabel Martínez

  • Inauguració del monument a la dona treballadora de Reus

    Isabel Martínez

  • Portada del llibre 'De la toponímia urbana de Reus. Les donos honorades als carrers de la ciutat', de Carme Puyol

     

D'ençà de les primeres eleccions municipals fins a data d'avui, vint-i-sis dones diferents s'han assegut a l'escó del plenari municipal de Reus, una xifra equiparable a la d'altres municipis catalans en aquest mateix període de temps. Parlant en termes estrictament numèrics, es pot dir que l'evolució ha estat important: només dues dones van ser regidores, Maria Tarragó Artells i Assumpció Cuadrada Ornosa, en el primer mandat municipal (1979-83) mentre que a l'actual (2011-15) en són dotze, tenint presència en gairebé tots els grups municipals.

No només la participació política femenina en aquesta institució municipal ha canviat molt en aquests anys de democràcia municipal; la ciutat i algunes de les qüestions que preocupen la ciutadania també ho han fet d'acord amb un món molt més globalitzat i competitiu en el qual la pròpia memòria col·lectiva corre el risc de naufragar.

Per aquest motiu, la sèrie de reportatges Amb veu de dona. Política municipal i dones a Reus (1979-2013) pretén recuperar la majoria de veus possibles d'aquelles protagonistes en femení que un dia decidiren dedicar-se a fer política al seu poble i buscar respostes a les necessitats dels seus convilatans.

La creació de la regidoria de Polítiques per a la Igualtat

Malgrat l’experiència desenvolupada per l’anterior regidora socialista, Pilar López, en l’àmbit de la dona,  el nou equip va descartar la idea de enquadrar de nou les polítiques de gènere estrictament a Benestar. De fet, la regidora socialista Misericòrdia Dosaiguas afirma que “em van dir primer que portaria Mas Carandell i la regidoria de la dona, vaig contestar que no volia aquest nom perquè ja era posar una desigualtat d’entrada i vaig proposar d’igualtat d’oportunitats”. 

Finalment, la regidoria de nova creació es va anomenar Polítiques per a la Igualtat. Pel que fa al treball que s’havia de desenvolupar i les seves competències, Dosaiguas també defensava “un treball conjunt de totes les àrees” de l’ajuntament en aquesta matèria. De fet, una de las consecucions més importants d’aquesta col·laboració es va establir amb la regidoria de Cultura regentada per Xavier Filella amb la qual es va arribar a una mena d’ “aliança” molt profitosa.

Aquest acord es va materialitzar en proporcionar contingut per a les publicacions de l’Arxiu Municipal de Reus, projecte editorial que just en aquell moment s’iniciava. El fruït de la primera d’aquestes col·laboracions duals entre regidories va ser l’edició del llibre De la toponímia urbana de Reus. Les dones honorades als carrers de la ciutat, de la historiadora Carme Puyol Torres. Aquesta publicació de l’any 2001 repassava la biografia d’algunes de les dones presents en el nomenclàtor reusenc i ubicava l’espai físic on es trobaven.

Aquest primer volum relacionat amb la memòria de les dones en clau local no va resultar una excepció durant el mandat. La regidoria de Dosaiguas va publicar tres volums més, dels quals dos van pertànyer al segell de l’Arxiu Municipal de Reus i el tercer es va fer en col·laboració amb la Fundació Privada Reddis. Al respecte de les edicions de l’Arxiu es van tractar de Memòria de la sedera. Les obreres tèxtils a Reus, dels autors Yolanda Bodoque i Salvador Palomar, el 2002, i de l’obra Aquí es ve a triar!. Els magatzems de fruita seca de Reus i el treball de les dones, volum coordinat per Montserrat Soronellas i amb l’autoria de Toni Martí i Xisca Martorell, el 2003.

Pel que fa a la col·laboració amb la Fundació Privada Reddis, es va plasmar en la realització d’una exposició comissariada per la mateixa Puyol sobre la història del treball de les dones a Reus. D’aquesta mostra es va editar en 2002 també un catàleg fotogràfic: El pa guanyat dia a dia. Les reusenques i el treball. Empremtes fotogràfiques.

Juntament a la visualització de l’aportació de “les dones invisibles” com les denomina Dosaiguas a les “que mai ningú les havia donat les gràcies però que ens han permès arribar on som” en matèria d’igualtat, la regidoria va portar a terme també el primer pla d’igualtat d’oportunitats de l’Ajuntament de  Reus. 

Complimentant aquestes accions, la regidoria va treballar també el front simbòlic. D’una banda, la celebració anual amb rellevància institucional del 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, i, de l’altra, el 25 de novembre, Dia contra la Violència vers les Dones. Al respecte de la primera d’aquesta efemèride organitzada per la seva regidoria, Dosaiguas recorda que es va intentar trencar una mica el que s’havia realitzat fins aleshores: “Els regidors es van asseure en els bancs del públic i les dones on ho fan els regidors i vam buscar dones  de  diferents àmbits: una professora, una pediatra, una actriu, una periodista,... Vam fer un acte institucional i el millor lloc era la sala de plens. El vam titular Les dones fem ciutat.”

Estàtua de la dona treballadora

Al respecte de la reivindicació que des de 1997 portava reclamant el sindicat CCOO per a que s’erigís una estàtua a la dona treballadora en la ciutat, el 30 d’abril de 2003 finalment es va inaugurar aquesta escultura de bronze de 4,8 metres ideada per l’artista Ramon Ferran. La figura es trobava situada en un emplaçament del barri del Carme que històricament havia estat vinculat a les fàbriques tèxtils de la ciutat. Dosaiguas explica que “volia que fos en aquella zona perquè era un lloc de pas i servia per explicar a la gent més jove que havia estat el Vapor Vell, una cosa que s’ha anat perdent però que forma part de la història d’aquesta ciutat”. L’estàtua  escollida representava una dona cridant amb la mà oberta dirigida cap al cel que carrega amb l’altre braç un rusc, símbol de la laboriositat anònima de les abelles. Al peu del monument es poden llegir els coneguts versos de la poetessa Maria Mercè Marçal:

“A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.”

Sobre les seves responsabilitats com a gestora de Mas Carandell, Dosaiguas també destaca que una de las coses que més li va sorprendre en convertir-se en un càrrec electe va ser “la lentitud del funcionament de l’administració”. Per això, posa en valor que gràcies a la creació de la Fundació Mas Carandell es va poder solucionar aquest obstacle per oferir serveis a les empreses i a particulars de manera àgil. Unes altres de les apostes de Mas Carandell van ser implementar una formació en línia que en aquell moment va ser pionera a la zona i obrir l’Institut a les empreses.

La creació de nous equipaments

La tasca realitzada per la regidoria de Polítiques per a la Igualtat es complementava en alguns aspectes per la duta a terme pels Serveis Socials, dels quals s’encarregava una altra independent de la llista socialista, Fina Lozano. D’aquesta forma, Lozano explica que es va aconseguir en aquell temps “un primer pis per a dones maltractades” que s’ubicava en l’espai conegut com a Casa dels Mestres, que s’havia remodelat amb aquest objectiu. Amb anterioritat, les dones que patien aquest tipus de violència es portaven a un centre conegut com La Pastoreta però Lozano afirma que va veure que “no era un lloc adequat perquè era igual per a dones maltractades, que per a dones de famílies desnonades de les seves cases i no era molt acollidor ni un bon lloc per a l’atenció de les seves problemàtiques”.

Parlant d’equipaments per a fomentar la igualtat d’oportunitats no es pot deixar de destacar la construcció de la primera escola bressol pública de Reus, La Ginesta, que es va dur a terme el 2001, així com la constitució de la comissió municipal de preinscripció i matriculació de 0 a 3 anys. La impulsora d’aquesta acció i aleshores regidora d’Ensenyament, Empar Pont, explica que “la gent demanava escoles bressol” i que “es va fer un estudi seriós mirant models diferents però que es va optar per un model propi”. Com a conseqüència de l’estudi, La Ginesta ja es plantejava com a part d’una xarxa que amb el pas dels anys es va anar implementant amb nous centres denominats Marfull, Lligabosc, etc... Com a curiositat, Pont relata que van descartar noms diminutius tan freqüentment relacionats amb els centres per a nens perquè es volia simbolitzar una xarxa pròpia, i finalment, es van decidir per emprar “noms de plantes de la zona”.

A un nivell més general, en l’àmbit de Serveis Socials, l’exregidora Fina Lozano valora que “els Serveis Socials són un pou sense fons que no llueix  perquè són coses que es tenen que fer sense que la majoria les conegui”. A més, afegeix que “els pressupostos de Serveis Socials eren molt ajustats” a diferència de l’etapa següent que es va iniciar amb el govern del primer tripartit de la Generalitat de Catalunya en què, assenyala, es va invertir molt més  en la matèria. Malgrat aquesta falta endèmica de recursos econòmics, la regidoria va aconseguir millorar les condicions del departament que ja es trobava en “un espai propi però en insuficients condicions” i es va traslladar a l’edifici Baluard on compartia emplaçament amb el Patronat de Turisme.

En el seu camp de treball, Lozano subratlla les accions en l’àmbit de la Gent Gran que va poder dur a terme a través dels casals i la celebració de la Festa de la Gent Gran, iniciatives que afirma “em van omplir molt potser perquè jo també tenia una edat similar”. Deixant de banda aquesta coincidència, l’exregidora justifica l’atenció que va impulsar al col·lectiu de les persones grans  perquè “eren la majoria emigrants, havien vingut de fora, havien treballat dur al principi tant homes com dones i a moltes d’elles les coneixia perquè Reus aleshores era petit  i ens coneixíem tots”.

Una de les novetats en aquesta matèria va ser la celebració de la Festa de la Gent Gran que va passar a celebrar-se durant una jornada en el Pavelló Olímpic on es realitzaven tallers, balls i un dinar d’agermanament. 

Rosa Maria Raga, col·laboració des de l’oposició

De la seva banda, l'única regidora de CiU, Rosa Maria Raga, recorda que durant el seu breu pas  per  la política local va tenir com a referents a moltes diputades de la seva formació entre les quals destaca Maria Eugènia Cuenca (primera dona que va ser nomenada consellera del Govern de la Generalitat el 1992), Núria de Gispert (actual presidenta del Parlament de Catalunya), Rosa Barenys i Pilar Malla.

En la seva enumeració també cita a moltes de les seves companyes de consistori amb les que afirma que “va treballar molt estretament malgrat ser a l’oposició”. Raga recorda la seva intervenció en molts dels projectes d’aquest mandat en els quals va aportar el seu suport malgrat ser a l’oposició dins del darrer equip de Tomàs Barberà.

L’oasi de Reus

De fet, la creació del hòlding municipal d’empreses municipals INNOVA, un dels grans projectes del mandat -que marcaria a més el futur de la ciutat- es va aprovar el 2002 amb la unanimitat de tots els grups polítics. Aquest consens polític és el que en el seu dia es va anomenar “l’oasi de Reus”, una etapa en què  les formacions polítiques aconseguien en línies generals arribar a acords en grans temes de ciutat.

També en aquesta línia, el primer govern de Lluís Miquel Pérez va portar a terme diferents projectes participatius (l’anomenat Pla Estratègic que complementava l’Agenda 21 i el Projecte Educatiu de Ciutat). Amb aquestes iniciatives es buscava definir la ciutat del futur i aconseguir consensuar les accions futures. A la pràctica també els Plans van generar que alguns dels coordinadors -com Rosa Garrido- s’acabessin integrant en la futura llista socialista pels nous comicis.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat Reus Diari Digital inauguració monument dona treballadora
reusdigital.cat Reus Diari Digital inauguració monument dona treballadora

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges