Cookie control
Dilluns, 21 de Setembre de 2020

Amb veu de dona. Política municipal i dones a Reus, de 1979-2013 (XVI)

01 de Febrer de 2015, per Isabel Martínez
  • El Casal de les Dones

    Reus.cat

  • Construcció del Casal de les Dones

    Isabel Martínez

D'ençà de les primeres eleccions municipals fins a data d'avui, vint-i-sis dones diferents s'han assegut a l'escó del plenari municipal de Reus, una xifra equiparable a la d'altres municipis catalans en aquest mateix període de temps. Parlant en termes estrictament numèrics, es pot dir que l'evolució ha estat important: només dues dones van ser regidores, Maria Tarragó Artells i Assumpció Cuadrada Ornosa, en el primer mandat municipal (1979-83) mentre que a l'actual (2011-15) en són dotze, tenint presència en gairebé tots els grups municipals.

No només la participació política femenina en aquesta institució municipal ha canviat molt en aquests anys de democràcia municipal; la ciutat i algunes de les qüestions que preocupen la ciutadania també ho han fet d'acord amb un món molt més globalitzat i competitiu en el qual la pròpia memòria col·lectiva corre el risc de naufragar.

Per aquest motiu, la sèrie de reportatges Amb veu de dona. Política municipal i dones a Reus (1979-2013) pretén recuperar la majoria de veus possibles d'aquelles protagonistes en femení que un dia decidiren dedicar-se a fer política al seu poble i buscar respostes a les necessitats dels seus convilatans.

Del contingut al continent: el Casal de les Dones definitiu

A nivell d’equipaments públics, el vuitè mandat municipal va destacar per l’execució de grans obres constructives per part de l’Ajuntament. Sens dubte, la construcció i trasllat de l’hospital Sant Joan de Reus de titularitat municipal va ser, amb diferència, la més destacada no només de la legislatura sinó de la història de la ciutat. Amb una inversió de 170 milions d’euros finançats en part per la Generalitat (55%) a través del Departament de Salut i del Servei Català de la Salut,  i la resta per l’Ajuntament, el nou hospital de Sant Joan de Reus va ser tan sols una de les grans obres realitzades durant aquest període. Amb 92.073 m2, el nou centre sanitari va començar a ser operatiu el 4 d’octubre del 2010.

Malgrat les diferències ideològiques, l’obra de l’hospital va comptar amb un suport gairebé unànime de tots els grups municipals excepte la CORI que la va titllar “de faraònica”. L’actual tinent d’alcalde, i aleshores regidora de CiU a l’oposició, Teresa Gomis assegura que va ser molt “proactiva” en la col·laboració en aquest tema i que sempre va "entendre que en l’hospital hi havia de col·laborar al 100% perquè era una aposta molt agosarada, però una aposta i després pensava que la salut era un tema molt important”. Gomis prossegueix dient que "pensava que jo havia d’ajudar El govern a fer possible que la gent de Reus no hagués d’anar a Joan XXIII".

Tal i com ja havia succeït quatre anys enrere, el paper de Gomis a l’oposició es va enfocar més a "col·laborar que a fer una política molt punyent", segons la seva percepció actual. L’actual primera tinent d’alcalde afegeix que sobretot s’informava o preguntava al ple o hi sol·licitava coses que la ciutadania li demanava quan anava pel carrer. De fet, el número 2 de CiU, Fèlix Oliva, va escenificar durant aquest període el paper més contundent i dur del principal partit de l’oposició en matèries com Innova, l’hospital i en matèria econòmica, entre d’altres temes.

La recuperació dels antics rentadors com a Casal de les Dones

A nivell d’altres inversions, l’execució del Pla de Barris en el barri del Carme va significar també la millora d’aquesta zona cèntrica de Reus que es trobava urbanísticament degradada i necessitada de programes de cohesió social i  revitalització. Precisament, en aquest marc es va assolir la rehabilitació dels darrers rentadors públics de la ciutat del segle XVIII que havien estat un espai de treball de dones. Apart de recuperar l’edifici per a ús social es va construir un annex on es va allotjar el projecte del Casal de les Dones que des de 2004 funcionava de manera provisional en un pis del carrer Santa Teresa de Reus. 

El nou Casal de les Dones, inaugurat el març de 2011, va servir també per acollir el SIAD, un servei d’informació a les dones que durant aquest període va incorporar una psicòloga i una advocada i va atendre a més de 250  fèmines. La infraestructura també es va convertir en seu del Banc del Temps que aleshores permetia més de 100 intercanvis mensuals.

En l’àmbit creatiu, el Casal de les Dones inserit en l’àrea de Participació i Ciutadania, va potenciar la realització d’un certamen literari que portava el nom d’Antònia Abelló, escriptora i política local així com la publicació de nous llibres sobre la vida i la història femenina local com ara la reedició i ampliació sobre els noms femenins dels carrers de Reus (Miralls de lluna. Dones als espais urbans de Reus, de Carme Puyol).

L’aleshores regidora de Participació i Ciutadania, Pilar Pérez, afirma que des del seu punt de vista el més positiu d’aquesta etapa va ser que "el Casal de les Dones estava projectat i es va dur a terme". Dintre d’una àrea gran en responsabilitats, sosté sentir-se "satisfeta" perquè "va canviar la forma de treballar als centres cívics i va mantenir contacte amb totes les entitats i associacions, que superaven les quatre-centes en número".

Una altra de les responsabilitats de Pérez va ser gestionar el 0,7% del pressupost municipal amb destí a projectes de cooperació al desenvolupament. En aquest concepte, per exemple, el 2010 es van destinar 221.738 euros a ajuts a quaranta projectes.

A l'igual que l'antecessora d’ICV-EUiA en el càrrec, Pérez venia d’una llarga militància al PSUC iniciada durant els anys 80, i recorda que en vincular-se al partit "hi havia moltes dones" com ara Rosa Just. Sobre la seva decisió de participar en les llistes electorals en un lloc destacat, explica que "volia ser alguna cosa més que un número i pensava que si eres regidora podies fer quelcom per al poble així com per les idees d’esquerra". Pel que fa al seu breu pas per la institució, Pérez afirma lacònicament que "volia acabar la meva vida professional com a infermera".

Educació, una de les prioritats

De la seva banda, Misericòrdia Dosaiguas, la dona millor situada a la llista socialista, es va encarregar en aquest mandat de l’àrea d’Educació i Formació que tenia entre d’altres responsabilitats els Plans Entorn, l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME) i la taula de planificació. Dins d’aquesta àrea, se situava també Martina Garcia, que s’encarregaria de gestionar l’IMFE.

Arran de la signatura el maig de 2007 d’un conveni marc entre l’Ajuntament i el Departament d’Educació de la Generalitat les dues administracions es van comprometre a impulsar diferents actuacions i iniciatives. Entre aquestes, es va definir el mapa de futurs equipaments escolars per als propers anys amb la construcció de nous centres educatius i un paquet de 6 milions d’euros destinats a modernitzar les instal·lacions amb més de vint-i-cinc anys. D’aquesta forma, el curs escolar 2010-11, per exemple, es van estrenar amb aquestes millores completades i amb el nou mapa escolar, amb un total de vint-i-un centres d’educació infantil i primària pública, nou centres concertats i vuit instituts de secundària.

Atès l'alt percentatge d'alumnat immigrant que alimentava l’anomenada "matrícula viva" de les escoles reusenques, el curs 2008-09, juntament amb Vic, la ciutat va acollir l’experiència pilot dels Espais de Benvinguda Educativa (EBE) que es van habilitar en tres centres reusencs. Una experiència que, entre d’altres sectors, no va comptar amb el beneplàcit d’ICV-EUiA al govern.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat Reus Diari Digital casal de les dones

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges