Dilluns, 19 de Novembre de 2018

Sang reusenca al capdavant de Costa Rica

Recorderm la visita a la ciutat fa 62 anys de José Figueres Ferrer, amb vincles amb el territori i llavors president del país centreamericà

10 de Novembre de 2018, per Jordi Garcia Arnau
  • Imatges de la visita de Figueres i Ferrer a Reus, el 1956

    Arxiu RTVE

  • Arxiu RTVE

  • Una imatge de Figueres i Ferrer

    Arxiu RTVE

La visita d'un cap d'estat a Reus és un esdeveniment poc freqüent. És per aquest motiu que ens ha vingut de gust recordar-ne una de ben curiosa i celebrada, a la nostra ciutat. Ens referim a l'estada que 62 anys enrere va fer el llavors president de Costa Rica, José Figueres Ferrer. L'emigració cap a Costa Rica Poc després de casar-se al Monestir de Montserrat, Josep Maria Figueres, d'Òs de Balaguer i metge de professió, i Francesca Ferrer, de Reus i mestra d'escola, se'n van anar cap a Costa Rica a buscar-hi una vida millor.

Inicialment van fer cap a San Ramón, una població mal comunicada a la qual cap metge volia anar. L'elecció de San Ramón es va deure al fet que ja hi era la germana de Francesca, la també reusenca Maria Antonieta Ferrer Minguella, o 'Monquela' com li deien els costa-riquenys. Al cap dels anys, la família es van traslladar a San José, la capital de l'estat, on el pare del president hi va obrir una clínica que va obtenir molt de prestigi i que encara funciona avui en dia.

Tot i la llunyania, la família mai va perdre el contacte amb Catalunya. A San José s'hi reunien en una llibreria regentada per un català on s'hi feien tertúlies polítiques. Justament a la llibreria Alsina i en els seus viatges als Estats Units, el jove Figueres Ferrer va forjar el seu ideari polític, basat en el compromís amb la llibertat i la democràcia. Aquesta voluntat el va dur a fer costat a la república espanyola i als sectors més desafavorits de la societat.

La seva carrera política

El 1942 va denunciar en un programa de ràdio la corrupció del govern costa-riqueny de Calderón Guardia. Aquest fet li va costar un exili de dos anys a Mèxic. L'any 1944 va poder tornar al país i es va unir a les forces opositores al govern de l'època. Va muntar una mena d'acadèmia militar a la seva casa de San José i d'allà en van sortir els precursors del que seria la revolució de 1948 que va donar pas a la fundació de la segona república costa-riquenya. El detonant de la revolució va ser l’anul·lació dels resultats electorals del 1948. Figueres Ferrer es va posar al capdavant de l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (EAN) durant la curta guerra civil de Costa Rica, que els va enfrontar a l'aparell estatal de Calderón.

L'EAN de Figueres Ferrer va acabar guanyant aquesta revolta i en el seu discurs de la victòria va pronunciar unes paraules ben curioses pel que seria el futur cap d'estat: "No acostumo a parlar sense fonament; sóc el pitjor polític que existeix". Figueres Ferrer era un pacifista convençut, però va justificar aquest episodi bèl·lic tot afirmant que quan "els pobles perden la seva sobirania, no tan sols tenen el dret, sinó que tenen el deure de lluitar". Prova de les seves profundes conviccions pacifistes, va prendre la decisió de dissoldre l'exercit costa-riqueny un any després de pujar al poder.

Com a anècdota, es recorda el moment en què el president va agafar un mall i va començar a derruir els murs de la caserna militar de Bellavista, avui en dia convertida en el Museu Nacional de Costa Rica. El llegat pacifista de Figueres Ferrer ha arribat fins els nostres dies, ja que segons l'índex de Pau global de 2013, Costa Rica és l'estat més pacífic de Centreamèrica i el tercer de tota Llatinoamèrica.

Convençut que "era el pitjor polític que existeix", va cedir el poder a Otilio Ulate l'any 1949, però l'estima de la gent del seu país va fer que tornés a exercir la presidència dues vegades més, entre 1953 i 1958 i entre 1970 i 1974. Les principals fites del governs de Figueres Ferrer van implicar un ambiciós pla d'obres públiques, la creació de la seguretat social i la descentralització de l'administració, en un fet poc habitual a Llatinoamèrica. El bon nom dels Figueres Ferrer va permetre que un dels seus quatre fills, José María Figueres Olsen, fos escollit president de Costa Rica entre 1994 i 1998.

Figueres Olsen, nét de la senyora Ferrer de Reus, també parlava català, ja que la nostra llengua era la vehicular de la família, fet que va assumir amb naturalitat l'esposa de Figueres Ferrer, la nord-americana Karen Olsen Beck.

La visita a Reus

Per commemorar els 50 anys de la sortida de la família Figueres Ferrer de Catalunya, el'president costa-riqueny va voler tornar a la terra dels seu pares, fent una mena de 'tour" per les seves arrels tot visitant Lleida, Òs de Balaguer, el Monestir de Poblet, Barcelona i, evidentment, Reus. En un període d'aïllament internacional pel règim franquista, la visita de Figueres Ferrer va aixecar molta expectació a Catalunya.

La premsa escrita li va dedicar moltes pàgines. Hem pogut trobar una entrevista que li va fer el periodista Manuel del Arco a 'La Vanguardia' amb motiu de la seva visita al Poble Espanyol de Barcelona, el 9 de novembre de 1956. Figueres va voler posar en valor el seu compromís amb la cultura tot explicant que el ministeri amb una despesa més gran del seu govern era el d'educació. Encara avui, Costa Rica és el país de Llatinoamèrica amb un índex d'alfabetització més elevat.

En aquesta mateixa informació també s'hi explica que Figueres Ferrer va parlar amb els seus interlocutors en 'lengua vernácula en tono íntimo y familiar', eufemisme per no haver de dir en català, exactament la mateixa expressió que va fer servir el 'Diari de Tarragona' durant la seva visita a Reus. El seu entusiasta i gens dissimulat sentiment catalanista el va dur a dir que la "influència catalana a Costa Rica és molt gran perquè el 80% de la seva població té origen català".

Figueres Ferrer va visitar Reus el dia 10 de novembre de 1956. La ciutat es va engalanar per rebre la família Ferrer-Olsen, que va poder gaudir de les actuacions d'Els Goigs de Misericòrdia, de l'Esbart dansaire de l'Orfeó Reusenc i de la Cobla Reus. També van aprofitar l'estada a Reus per visitar el Centre Lectura, el Círcol i el Santuari de Misericòrdia.

Els diaris de l'època recorden que el carrer de Monterols es va omplir de de gent per saludar el president costa-riqueny, mentre aquest va baixar a peu cap a la plaça del Mercadal (d'Espanya, en aquella època). En pujar al balcó de l'Ajuntament, es va trobar amb els seus cosins germans que vivien al carrer de Sol i Ortega, 38 de la nostra ciutat.

Des del mateix balcó va pronunciar visques a Reus, a Prim, a Catalunya i a Espanya en presència de l'alcalde de l'època, el senyor Joan Bertran. Ja dins el saló de plens, va dir que havia vingut "a casa", tot recordant que aquell era un viatge que li feia molta il·lusió de fer pels records que li explicava la seva mare de la nostra ciutat.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

figueres i ferrer reusdigital reus costa rica
figueres i ferrer reusdigital reus costa rica

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)

Reportatges