Cookie control
Divendres, 03 d'Abril de 2020

Sarri, Sarri!

El bar Sarri commemora el 25è aniversari del seu naixement amb una festa a la Palma

01 de Juny de 2019, per Enric Garcia Jardí
  • Imatge de la porta del Sarri

    Cedida

  • Miquel Saperas, a la barra del Sarri

    Cedida

  • Un dels murals que es va pintar dins el Sarri

    Cedida

  • Imatge d'una de les festes del bar Sarri, extreta d'un vídeo de Jordi Sugrañes

    Cedida

  • Imatge d'una actuació a La Palma en memòria del Sarri

    Cedida

Les nits reusenques eren, per a ells, un desert. A principis dels 90, Miquel Saperas, Dídac Díaz i Roger Fernández, tres estudiants universitaris que rondaven els 20 anys d’edat, ja n’estaven tips d’anar de festa a discoteques de Salou que no estaven gens en sintonia amb els seus gustos musicals ni la seva ideologia. Pensaven en què podien fer a Reus, un dissabte al vespre, i no podien estar més d’acord amb els Kortatu: ‘Siempre lo mismo, mierda de ciudad’. Ben aviat, però, van rebutjar la resposta resignada de la cançó i es van posar mans a la feina. Inspirats pel pub Sarau de Mont-roig del Camp i les ‘herriko tabernas’ que havien sovintejat, van decidir arriscar, malgrat la seva jovenesa, i demanar un préstec d’un milió de pessetes. Ho tenien decidit, volien crear un bar “del rotllo” a la ciutat.

La influència del rock radical basc, així com la ‘basquitis’ que en diversos moments històrics ha afectat de manera pronunciada l’independentisme català, van emergir a l'hora de triar un nom per al bar. 'Sarri', el sobrenom de Joseba Sarrionandia, protagonista, juntament amb Iñaki Pikabea ‘Piti’, de la història digna de pel·lícula que hi ha al darrere de la lletra de l’indeleble ‘Sarri, Sarri’ de Kortatu, va ser l’escollit per batejar el nou local, situat al camí de Riudoms, on abans havia existit el bar Casablanca.

El dijous, 11 d’agost de 1994, el bar Sarri va obrir les seves portes al públic amb una festa inaugural frustrada, en tan sols dues hores, per la Guàrdia Urbana. Aquella benvinguda policial amb tancament en temps rècord era tan sols un primer avís per a navegants. Abans que els ‘urbanos’ aigualissin la festa, però, els assistents ja s’havien encarregat de buidar set o vuit barrils de cervesa. "El primer any vam obrir també als matins, però després vam desistir de fer-ho", rememora Saperas. Als vespres, el principal atractiu del bar Sarri era el futbolí.

El lema de ressons ‘euskalduns’ ‘Festa sí, lluita també’, popularitzat per la música dels vilafranquins Inadaptats, representa una síntesi precisa de la filosofia del local. Més enllà de l’oci nocturn, el Sarri, que durant anys va funcionar com a seu del Casal Despertaferro, també va destacar com a focus d’activisme polític i cultural. “S’hi fomentava la consciència crítica. Jo crec que va ser un punt de trobada i d’intercanvi d’idees entre persones que volien fer alguna cosa més que prendre una cervesa”, afirma Saperas. “Jo l’entenia com un indret de resistència”, hi afegeix Toni Fullat, qui també va ser, com Miquel i Antoni Masip, un dels responsables del bar. Les paraules de Fullat evoquen la veu del cantant Fermín Muguruza, de nou: ‘Aunque esté todo perdido siempre queda molestar’.

El local, estructurat en forma d’ela, imitava l’estètica d’una taverna. Els cartells de concerts o de reivindicacions emplenaven les parets laterals, i al fons, sempre hi havia algun grafiti o mural, que de manera periòdica es renovava. Pel que fa a les begudes més demanades pels clients, Saperas i Fullat expliquen que una gran majoria solia beure-hi només ‘calimotxo’ i cervesa. També cridava l’atenció dels visitants la carta de 'xupitos', sobretot, pels seus títols combatius, com el Malcolm X, el Molotov o el Goma-2. Com que el bar va restar actiu durant els temps previs a la Llei antitabac, l’ambient boirós carregat de nicotina també formava part indissociable de l’ecosistema Sarri. A pilota passada, els responsables del bar entrevistats volen reconèixer públicament la paciència que alguns veïns van demostrar. “Escombràvem els carrers i intentàvem molestar el mínim”, diu, amb tot, Saperas.

El Sarri va acollir molts concerts de petit format, d'artistes com Feliu Ventura i Ariel Santamaria, entre d’altres. Qui va actuar-hi més vegades, fins al punt d'esdevenir, pràcticament, un més de la casa, va ser el cantautor Miquel del Roig, que aleshores no era, ni de lluny, tan conegut. A l'hora de punxar música, el Sarri va passar dels vinils als discos compactes. Com a curiositat tecnològica, Saperas afirma que, amb quasi tota seguretat, el bar Sarri va ser el segon lloc públic de Reus on es va poder consultar internet, a mitjan 90. En un moble construït a mida, hi van inserir un ordinador amb connexió a la xarxa, a la qual es podia accedir pagant una quota per hores.

Tant Saperas com Fullat asseguren que de les anècdotes del Sarri se’n podria escriure un llibre. Un dels assidus al bar era el també reusenc Jordi Sendra, per a qui el Sarri és un niu de records de bretolades juvenils. "De cop i volta, ens llançàvem contra algun amic i li fèiem una muntanya enmig de la sala", assegura. Tots plegats també rememoren el dia que els clients del Sarri van aturar els peus a l’extrema dreta de la ciutat, que havia anat a buscar-los les pessigolles. “En aquells temps estava molt de moda l’skinhead neonazi, i els fatxes feien el que volien, tallaven el bacallà”, explica Fullat. “Aquella vegada, però, ens vam plantar, i vam prendre consciència que érem un moviment, que no érem quatre arreplegats”, hi afegeix Saperas.

El bar Sarri va tancar el 19 d'octubre del 2002. Els propietaris van regalar els dos darrers futbolins de l'establiment als casals populars de Riudoms i Castelló de la Plana, on encara s'empren. Aquest dissabte, 1 de juny, el bar Sarri commemorarà el 25è aniversari del seu naixement amb una celebració a la Palma, que començarà a les 7 del vespre i s’allargarà fins a la matinada, i que estarà repleta de sorpreses.

Ja ha transcorregut un quart de segle des de la fundació d'un dels bars més emblemàtics de Reus. L’essència de l'extint Sarri continua viva en el Casal Popular Despertaferro, així com en la resta de casals populars del país, dels quals va ser un precursor, i Sarrionandia, exiliat a Cuba, és ara un dels escriptors més reconeguts de la literatura basca, amb més d’una trentena de títols publicats. Els dos Sarri han deixat petja. 

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

bar sarri aniversarri oci història digital reus digital
bar sarri aniversarri oci història digital reus digital
bar sarri aniversarri oci història digital reus digital
bar sarri aniversarri oci història digital reus digital

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics