Dijous, 28 de Març de 2024

La Sedera, la crònica anunciada d’un supermercat

Tot just fa un any, un grup de veïns va assajar una temptativa de frenar aquesta operació

  • Imatge de la zona del passeig de Misericòrdia on hi ha el solar de la Sedera

    Google Maps

Com en un calc de la situació municipal que viu Reus després del 26-M (que tot canviï perquè tot continui igual), aquesta setmana s’ha filtrat (ben convenientment, per cert) que l’espai de la Sedera acabarà anant a les mans privades d’una cadena de supermercats. De moment, sembla que no hi ha expedient urbanístic als serveis municipals però ningú dubta que en cas de sol·licitar-ho l’operació serà inapel·lable després que el desembre del 2014 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) tombés la modificació puntual aprovada provisionalment pel consistori el 2009. Una decisió que retornava el sòl d’aquest espai a l’ús industrial i comercial que manté actualment i que possibilita l’operació prevista en cas de desitjar-ho els propietaris.

Tot just fa un any, un grup de veïns (tampoc de forma multitudinària) assajava una temptativa de frenar aquesta operació. Una temptativa que (en l'opinió de qui signa aquesta anàlisi) va estar mancada de realisme i d’un objectiu realment participatiu que impliqués a tota la zona. De rerefons, a més, divergències veïnals més basades en antagonismes personalistes que en raons objectives i raonables. A diferència de l’any 2009, els participants no es plantaven contra una decisió urbanística en què l’habitatge social era l’estrella i les alçades la gran excusa, sinó contra un prosaica instal·lació comercial d’una coneguda firma valenciana d’alimentació.

La saturació de supermercats de la zona, l’augment de la densitat de circulació que podria comportar la proposta, la preservació del passeig com a zona esportiva i residencial de baixa densitat, o la llum blanca i estrident que un espai comercial d’aquestes característiques podria fomentar eren algunes de les principals objeccions contra el projecte. Després de reiterades assemblees, els participants van jugar totes les cartes a una moció al plenari que, inicialment, havia de ser consensuada i que, finalment, va ser presentada per la CUP amb suports puntuals d’alguns grups. Mentretant, què va fer el govern de Carles Pellicer davant aquesta oposició? Calma i bon aliments.

És a dir, esperar perquè, d’altra banda, tampoc podia avançar-se a cap moviment urbanístic legal tenint en compte que la qualificació d’aquest terreny privat s’ajustava a l’ús dels hipotètics demandants i que, amb la llei a la mà, hauria de tramitar la pretesa sol·licitud en cas de produir-se. Després de perdre la moció, el moviment va desinflar-se aparentment i (ni tan sols en campanya electoral) ha tornat a activar-se.

Oportunitats perdudes

Pel camí, la ciutat ha perdut (en dues ocasions) la possibilitat de la construcció d’un centre cívic vinculat al llegat industrial de la ciutat, després que el 2016 s’enderroqués la fàbrica tèxtil sense pràcticament veus contràries. Tot un contrasentit. Si fem memòria més llunyana, sorprendrà el fet de recordar que l’aprovació inicial de la modificació puntual d’aquesta zona va tirar endavant amb el suport de tots els grups municipals el maig de 2008 i tan sols va tenir al·legacions per part de l’associació de veïns de Mas Vilanova. Una unanimitat que es va esmicolar durant la tempestuosa aprovació provisional efectuada el 24 de juliol de 2009, amb el rebuig frontal per part del PP, CiU i CORI, a causa de la manifesta oposició (aleshores molt potent) dels veïns.

En aquells moments, de poc van servir les argumentades explicacions del regidor Jordi Bergadà i de l’alcalde Lluís Miquel Pérez respecte als beneficis d’aquesta proposta que tenia un 70% d’habitatges socials. De res tampoc van servir les critiques al canvi de parer de l’oposició que clamava contra la proposta i demanava deixar-la damunt la taula. “L’urbanisme ha de fer que allò que és de pocs passi a ser de bastants i justament aquest paràmetre l’hem tingut en compte en aquesta modificació puntual com en la resta” explicava Bergadà en aquella sessió plenària.

L’exregidor d’Urbanisme també va replicar a l’oposició sobre el percentatge d’habitatge social previst argumentant que les alçades dels edificis no estavaden relaciones amb aquest concepte sinó amb la voluntat de construir un equipament municipal. L’oposició, però, es va mantenir ferma en la seva negativa a la proposta mentre l’acció d’uns joves que van desplegar una pancarta contrària al projecte va acabar als jutjats amb un total de vuit encausats.

Un nou projecte de centre cívic

Protesta ciutadana bel·ligerant, causes als jutjats, guerra bruta política i certa incapacitat d’explicar el projecte… Els ingredients del conflicte de la Sedera no es van resoldre definitivament fins la decisió judicial del desembre de 2014, quan el TSJC va anul·lar la modificació puntual aprovada pel consistori i pels òrgans competents. Una sentència que va haver d’entomar el primer govern de Pellicer que tenia com a regidor d’Urbanisme a Miquel Domingo, qui havia treballat un projecte per resoldre el tema. Jugant amb un edifici que encara es mantenia en peus, Domingo va presentar el març de 2014 la possibilitat de fer- hi un centre cívic.

Aquestes intal·lacions plantejaven una continuïtat de conjunt amb l’entorn més immediat a través d’una zona verda i que l’enderrocament final de l’edifici va acabar descartant.

Escassos exemples patrimonials

Construïda el 1957 per l’empresa Comercial Casacuberta SA amb seu a Barcelona, la Sedera del passeig de Misericòrdia era fins la seva desaparició un dels escassos exemples de factories vinculades al passat tèxtil de Reus. Amb l’excepció del Vapor Vell (que aquesta campanya electoral ha tornat a gaudir de nou d’atenció a partir de projectes anunciats però que, a la llarga, no s’acaben de materialitzar) avui només romanen incòlumes l’antiga Wiechers i Pich i Aguilera.

Emplaçada a la cantonada del carrer del Roser i el carrer Miramar, la primera sobreviu deserta després de la marxa fa uns anys de la caserna de la Guàrdia Urbana, mentre que la segona resta pendent de definició del seu destí final després que inicialment l’expansió del vell hospital Sant Joan es plantegés en aquest espai.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Albert  19 de Juny de 2019

Filtració!

Hahahahaha, filtrat diu, quan la paranoia es converteix en la 'teva' realitat per no voler reconèixer que la gent investiga...