Dissabte, 23 de Març de 2019

Seguint el rastre maçònic a Reus

El testimoni de façanes i personatges expliquen aquest fet a la capital del Baix Camp

04 de Març de 2015, per Joan Marc Salvat
  • Salutació maçónica

    Cedida

  • Tinguda maçònica a la lògia

     

  • Membres de la Lògia Mare Nostrum de Reus

     

  • Davantal d'un 'germà' maçó

     

  •  

  •  

  •  

  •  

  •  

  •  

Discrets, però no secrets. Així s’autodefineixen els maçons. A Reus, una vintena de ‘germans’ es reuneixen mensualment a la Lògia Mare Nostrum, ubicada al Raval de Sant Pere. Tot i que la maçoneria estava prohibida des del segle XIX i fins al 1985, és precisament en l’inici d’aquest període on es té constància d’un major auge d’aquest moviment. Ni religió, ni secta, ja que no té un dogma ni una doctrina a la qual arribar mitjançant la fe, la dificultat per definir i comprendre la maçoneria ha despertat suspicàcies, tabús, rancúnies i malentesos al llarg del temps. 

La Lògia Mare Nostrum de Reus

“Nosaltres vam voler portar la primera lògia establerta a Reus des de la Guerra Civil, que és la que hi ha ara”, explica Emili Argilaga. Són una vintena de maçons ‘treballant’ encara que no tots són de Reus; alguns vénen de Tarragona i dels pobles veïns. Reconeix que actualment la maçoneria viu moments tebis pel que fa al seu arrelament: “Sempre són xifres petites pel desconeixement de la gent perquè no saben com informar-se”, considera. “Només cal que ens escriguin al correu electrònic i ens hi posarem en contacte”, afegeix.

'No és un curset d’autoajuda'

La maçoneria es vertebra sota els tres preceptes que van inspirar la Il·lustració i promoure canvis polítics com la Declaració d’Independència dels Estats Units i la Revolució Francesa: llibertat, igualtat, fraternitat. Però que implica l’assumpció d’aquests tres principis? “Som gent normal i corrent que té una preocupació pròpia per la nostra millora personal. Això pot sonar molt com un curset d’autoajuda, però és només un exercici de millora ètica”.

En les seves ‘tingudes’ –trobades que tenen lloc de manera mensual–, els maçons practiquen un ritual “exactament igual a com el feien els primers maçons”, assegura Argilaga. “És una espècie de psicodrama; una escola d’ètica ensenyada per signes i vetllada per símbols”, relata.

Simbologia maçònica a Reus

A més de l’actual Lògia Mare Nostrum, la capital del Baix Camp llueix i testimonia diversos exemples del pas dels maçons. El més recent en la memòria és la façana de l’edifici del carrer de Roig, als números 4 i 6, seu de la Logia Amistad. Dues columnes encapçalades per un triangle recorden la presència dels maçons en aquest espai. Es tracta d’un immoble amb molta càrrega simbòlica i que, en l’època del govern tripartit, es va voler enderrocar. Finalment, la pressió social va aconseguir que se’n conservés l’entrada. Alguns dels elements, com masses i d’altres símbols, han quedat repartits entre el Círcol i la Lògia Mare Nostrum.

Segons explica l’especialista Aker Fernández, el llegat maçònic té múltiples cares a Reus. Al carrer de Sant Esteve, en una antiga fàbrica que ara és un bloc de cases, apareix un Hermes de pedra acompanyat de les inicials RV: “Tant l’Hermes com les inicials RV són molt pròpies dels maçons”. Fernández recorda que la maçoneria es va iniciar en el si d’una societat secreta i molt vinculada a l’arquitectura. D’aquí els elements com el compàs, l’escaire o el cartabó, que sovintegen en indrets maçons. “L’afluència a Reus va ser pels volts del 1720, en plena revolució industrial”, afegeix Fernández. 

Un dels altres espais que testimonien la maçoneria a Reus és el Col·legi Misericòrdia –actual Escola Maria Cortina–. L’entrada principal està formada per dues columnes en la mateixa tanca metà·lica i encapçalada per una estrella de cinc puntes amb la inscripció de Josep Boule. “Té una clara semblança amb l’entrada del temple de Salomó de Jerusalem, on dues columnes flanquejaven el vestíbul. Les inicials JB, com en el cas de Boule (o Boilé), són clarament d’herència dels germans maçons”. Precisament, les columnes d’entrada de diversos temples o façanes incorporen les inicials JB, de Jachin i Boaz, símbols de l’estabilitat i la força, respectivament.

Boule o Boulié

Sobre el personatge de Boule, Fernández té la seva pròpia teoria: “Boule o Boilé, era francès i va desaparèixer a França. La meva versió és que el seu nom real era Jousef Boulié. Ell sí que existeix i tenia un celler de vins al mateix Col·legi Misericòrdia”. La tradició va fer, assegura Fernández, que molta gent implicada amb la maçoneria adoptés a l’època les inicials de JB entre el nom i el cognom.

El logotip de la Cambra de Comerç de Reus també és un darrer vestigi de la maçoneria a la ciutat, format per un caduceu d’Hermes representat per dues serps cargolades en una bara: “Els maçons adoraven la màgia hermètica, el coneixement hermètic i per això els símbols més coneguts hi fan referència”. Es poden trobar, precisament, capitells amb el caduceu d’Hermes al mateix carrer Boule, en front mateix de l’edifici de la Cambra de Comerç.

Per últim, l’històric edifici del carrer de Llovera que inclou els números 54 i 56 i que fou residència de Boule també incorpora les inicials JB, a més de detalls ornamentals propis del Modernisme, com les representacions florals i de la natura. 

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

maçoneria, reus, reusdigital, maçons
maçoneria, reus, reusdigital, maçons
maçoneria, reus, reusdigital, maçons
maçoneria, reus, reusdigital, maçons
maçoneria, reus, reusdigital, maçons
maçoneria, reus, reusdigital, maçons
maçoneria, reus, reusdigital, maçons
Etiquetes: 
COMENTARIS (2)

Comentaris

Dante  05 de Març de 2015

Interessant

Sempre m'havia interessat el tema de la maçoneria i m'agrada saber que hi ha una Lògia a Reus.

Dionisia   05 de Març de 2015

PREGUNTA

voldria saber si hi ha branca femenina de la masoneria a Reus.

Reportatges