'Si es confirmen els indicis probablement s'hauran de canviar les mesures d'accés a la cabina'

L'instructor de vol i CTKI -responsable de l'ensenyança teòrica- del CESDA, Fran Rodríguez, ha assenyalat a l'ACN que el protocol permet al pilot o al copilot sortir de la cabina mentre el vol es troba en situació de creuer. A més, ha indicat que des dels atemptats contra les Torres Bessones de Nova York l'11-S de 2001, les mesures de seguretat de la porta d'accés a la cabina dels pilots es van tornar "molt més estrictes".

En aquest sentit, Rodríguez ha detallat que el pilot disposa d'un interruptor amb tres opcions al seu abast: una primera posició que deixa la porta oberta i accessible a qualsevol persona, una segona que fa que sigui necessari introduir un codi per tal d'obrir la porta des de l'exterior i una última posició que bloqueja totalment el compartiment i que fa "impossible" que pugui obrir-se des de fora sense l'aprovació del pilot.

Segons els primers indicis, seria aquesta darrera opció la que hauria activat el copilot de l'avió de Germanwings que cobria el trajecte entre Barcelona i Düsseldorf aprofitant que el pilot havia sortit de la cabina. Segons ha opinat l'instructor de vol del CESDA, arran l'11-S es va creure que "l'ideal era que el pilot pogués donar accés a les persones que volguessin accedir a la cabina" i ara, si es confirma la hipòtesi dels investigadors, "possiblement aquesta mesura s'hagi de canviar".

L'instructor Fran Rodríguez ha recordat que els dos pilots d'una aeronau estan formats per poder controlar l'avió i que, en cas d'incapacitat del comandant, el copilot és qui se n'ha de fer càrrec. Rodríguez ha considerat també que, si bé les 630 hores de vol que acumulava el copilot Andreas Lubitz no representaven massa experiència en el model Airbus 320, eren "més que suficients perquè hagués estat prou capaç de controlar l'aeronau".

Exàmens mèdics anuals per als pilots menors de 40 anys

Tots els pilots comercials s'han de sotmetre a un examen mèdic i tècnic per obtenir l'acreditació per a poder exercir. Els pilots de menys de 40 anys d'edat han de superar aquests exàmens mèdics amb caràcter anual, mentre que aquells que en tenen més de 40 s'hi ha de sotmetre cada sis mesos. Rodríguez ha aclarit que, en l'examen inicial, a banda de les proves estrictament mèdiques també es manté contacte amb psicòlegs i psiquiatres. A més, ha precisat que, en els processos de selecció, les companyies porten a terme proves pròpies on es considera l'aspecte psicològic i tècnic de l'aspirant, així com les pràctiques en simulador.

La normativa sobre el protocol mèdic i tècnic és comuna en tots els països europeus i es basa en les directrius de l'Agència Europea de Seguretat Aèria (EASA). Rodríguez creu que, fins a la data, s'ha considerat que aquestes proves eren suficients, però que la tragèdia dels Alps francesos podria endurir-ne condicions. "En el moment que passa una cosa com aquesta és quan es comença a pensar en que potser no és suficient. És possible que, en el futur, aquesta normativa canviï i s'exigeixin més proves psicològiques", ha subratllat.

El pilot del CESDA de Reus ha valorat també la maniobra de descens que va emprendre el copilot després de quedar-se a càrrec de l'A-320 de Germanwings. "Segons els paràmetres de vol que mantenia l'avió, podria considerar-se un descens normal tret de la zona on s'estava produint -enmig dels Alps francesos-. Els passatgers podrien pensar que estaven descendint per tal d'aterrar a l'aeroport i no haurien notat res diferent a un descens completament normal", ha garantit Rodríguez.

Una notícia 'molt dura' per al col·lectiu de pilots

El responsable de l'ensenyança teòrica de l'escola d'aviació reusenca, Fran Rodríguez, ha valorat com una notícia "molt dura" per al col·lectiu de pilots la teoria que el copilot hauria decidit de forma voluntària estavellar l'aparell. "Gairebé hauríem preferit que hagués estat una fallada mecànica o una errada, abans que la causa de l'accident s'hagués produït per una situació com aquesta", ha reconegut. El pilot ha desitjat que la investigació de l'accident permeti adoptar mesures per evitar que la tragèdia del vol 4U9525 es torni a repetir.