Successors de Joaquim Navàs, icona comercial de la plaça del Mercadal

Traspassar les portes de la botiga reusenca Successors de Joaquim Navàs SA és endinsar-se en un univers d’altra època. Llarguíssims taulells de fusta acompanyats de cadires d’aspecte colonial, esvelts pilars de ferro que condueixen la mirada cap a alts sostres, discrets però encisadors vitralls en la zona de caixa i oficina, prestatges amb passera, paviment hidràulic... En conjunt, una mostra de com era un important comerç de teixits a principis del segle XX a Reus amb l’afegit que, segons Dolors Blasco Font de Rubinat, membre de la família propietària, és l’únic exemple existent de “botiga de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner tal i com la va fer”.

Situada en un magnífic emplaçament de les artèries comercials reusenques, fent xamfrà al carrer Jesús i a la plaça del Mercadal,  l’establiment  és  una de les joies patrimonials de la capital del Baix Camp. Construïda per Domènech i Montaner a instàncies del comerciant Joaquim Navàs Padró, la botiga forma part d’un conjunt artístic en què també s’integra la residència situada a l’espai superior, Casa Navàs (1901-1908). Tot i que l’inici de l’activitat comercial dels Navàs es remunta a mitjans segle XIX, la botiga es va inaugurar el 1905, data que representa que enguany s’hagin superat els 110 anys d’existència del comerç. Precisament, aquesta longeva trajectòria l’ha fet mereixedora, recentment, d’un guardó per part de la Generalitat de Catalunya en la categoria de comerços centenaris.

Després del període en què Joaquim Navàs i la seva dona van regentar el negoci, el comerç va estar en mans d’una societat integrada per dependents i altres accionistes. No va ser fins principis del segle XXI que l’històric establiment reusenc va retornar a mans de familiars dels fundadors. Concretament, als Blasco Font de Rubinat, nebots-néts dels Navàs, amb l’objectiu d’evitar que –com tants exemples de comerços singulars- l’espai es malmetés o es reconvertís en un lloc aliè al seu passat. “El meu germà no volia que la botiga es transformés ja que realment hi ha molta pressió per posar altres coses i que pagarien més. Ell no volia que passés això i la va comprar”, afirma Dolors Blasco.

Des de la seva inauguració a principis del segle XX, el comerç ha mantingut sempre  l’activitat relacionada amb la venda i comerç de teixits tot i que -fruit dels temps- en les darreres dècades s’ha enfocat especialment cap a productes de parament de la llar de gran qualitat amb marques de renom o de procedència singular (francesa, danesa...). Malgrat tot, Blasco especifica que encara avui comercien amb peces de teles de drap fi que es poden comprar al detall, d’alguna de les quals són distribuïdors en exclusiva. Senyal que no abandonen els veritables orígens comercials de la casa.

En el passat, els baixos adjacents -ara ocupats per comerços moderns- també formaven part de la botiga i integraven seccions relacionades amb la confecció de la roba: sastreria, modistes, etc... Activitats que ja fa temps van perdre sentit en un món on triomfa el vestuari informal.  Les antigues  imatges de la botiga també mostren un gran nombre de dependents, xifra que en l’actualitat s’ha reduït a únicament quatre assalariats, un dels quals va iniciar-se a la casa amb catorze anys, fa ja molt de temps, i que avui s’encarrega de bona part de les comandes.

Conservació i promoció del comerç

“La conservació d’aquesta botiga és  una cosa que té molta importància”, afirma Blasco, qui explica que recentment han pintat el sostre després de demanar els permisos pertinents. Comenta també que la família vol fer “propaganda” del comerç per garantir-ne la preservació i manteniment d’un bé material i, alhora, immaterial d’una ciutat que es vanta de la seva històrica capitalitat comercial. Es nota que la família s’enorgulleix d’un espai innegablement econòmic però –alhora- artístic tot i quedar amagada alguna petita meravella a causa dels canviants criteris estètics de les èpoques.

És el cas de la veritable façana modernista de la botiga que avui no es pot apreciar perquè una reforma dels anys 40 a mans de l’arquitecte Francesc Mitjans la va ocultar rere l’actual. “La reforma es va fer en uns moments en què el modernisme no es valorava”, afirma Blasco, qui explica, també, que la façana original no s’ha perdut perquè els canvis es van condicionar a que no es destruís. La portaveu de la família Blasco no descarta una eventual recuperació condicionada a tenir pressupost per realitzar-la.

Malgrat que la mirada del passejant o turista atent convida inevitablement a entrar en aquesta botiga, Blasco comenta que, tot i ser estiu, el mes de juliol d’enguany no han obtingut bons resultats. “Hem fet un 60% de vendes respecte el juliol passat”, afirma, alhora que afegeix que la “recuperació econòmica no es nota”. I és que malgrat l’encant que desprèn aquesta botiga singular, el principi de tot comerç és sempre el mateix: vendre.