Des de l’abril fins ara, ha estat detinguda, ha deixat l’Ajuntament de Reus i se n’ha anat al Congrés dels Diputats. Quina sensació li queda políticament i personal?
Des de l’abril han passat moltes coses que formaran part d’algun capítol de la meva història per escriure. La meva detenció, conjuntament amb la d’altres membres de l’Hospital de Sant Joan i Sagessa, la vaig trobar injusta. Van ser unes mesures molt desproporcionades pel que en teoria volia investigar el jutge. Des de la meva responsabilitat vaig fer el que havia de fer, vaig tirar endavant, al costat de l’alcalde, Carles Pellicer, de tot allò que em va encomanar i ho vaig dur a terme perquè així havia de ser. En cap moment vam pensar que estàvem fent coses malament i des de l’equip de govern vam intentar regular-ho tot. Tampoc vull dir-li que tot el que va fer l’anterior govern socialista estigués malament: feien les coses perquè en aquell moment creien que eren plausibles. Des de 2011 vam actuar perquè la ciutat arribés a bon port.
Avui en dia la figura de la imputació criminalitza, malgrat que és una figura jurídica de defensa. Ha notat aquesta sensació?
Vaig fer les declaracions davant del jutge després de quatre dies a un calabós, no en les millors condicions físiques... però vaig aguantar una hora i mitja davant el magistrat per poder-li explicar tot el que volia saber. No em sento culpable de res. Després, socialment vaig trobar molt de recolzament de la gent, la veritat és que no ha vingut ningú a dir-me que sóc culpable. La meva família va rebre molts de suports dels amics i la gent m’ha manifestat que “estem segurs de la teva innocència”. No obstant, sempre queda aquella ombra...
A banda de les contractacions irregulars, una de les qüestions més escandaloses que investiga el jutge són les pròtesis de Traiber defectuoses. Va intercedir en la seva contractació i coneixia l’estat de les pròtesis?
Ni jo ni ningú de l’Hospital de Sant Joan sabíem que eren defectuoses. Va ser arran d’una denúncia al CAT Salut que van posar l’alerta. Jo no hi entenc, de pròtesis, però li he de dir que persones que si hi entenen diuen que hi ha molt a parlar per dir que una pròtesi és defectuosa. Tot i així, no posaria la mà alo foc per ningú. Sí que li puc dir que el senyor de Traiber no va tenir cap implicació amb mi de manera fefaent. L’alcalde i el regidor Marc Arza fan les seves visites lògiques a empreses del territori i aquest senyor els comenta que en una època li havia fet unes vendes a l’Ajuntament i ara havien minvat. Però en qualsevol cas, qui compra les pròtesis és el Cap de Servei, és un tema seu, no dels polítics, del consell d’administració o del director general. Jo no sabia res i el missatge que em va enviar el senyor Arza el vaig veure als mitjans. Mai trobarà una resposta meva, entre d’altres raons, perquè li confessaré que aquest missatge no l’havia vist amb anterioritat. La meva correspondència l’obrien o el meu assessor o la meva secretaria, i cap dels dos me’l va passar, sigui perquè no li van donar importància o se’ls va passar per alt.
El seu advocat ha presentat un recurs a l’Audiència de Tarragona en considerar il·legal la seva detenció. Espera que prosperi?
Li he donat carta blanca al meu advocat. Esperem que el jutge després de les meves declaracions i la dels companys analitzi i vegi si la meva detenció va ser adequada o no... Crec que va ser molt injusta i exagerada. Però la vaig patir i ho vaig fer tan bé com vaig poder.
Algunes veus indiquen que hi va haver un transfons polític en tota l’operació. Hi està d’acord?
Crec que sí. Si més no, fa uns dies es va reproduir el cas, sense detencions, però amb els registres a la seu de la fundació CatDem.
Tant en aquest cas com en el de Reus, la premsa es va assabentar abans que els afectats.
El dia de la detenció vaig sortir de casa per anar a una reunió de Turisme i em trobo a la porta un Guàrdia Civil. Pensava que em preguntava on estava la plaça de les Oques i em diu que estic detinguda i em llegeix els meus drets. En aquell momen,t vaig veure a Televisió Espanyola a la porta de casa meva. I persones del mercat -visc al costat- que entren abans de les 8 del matí, ja van notar que passava alguna cosa.
Tot i la detenció molt sonada, el seu periple judicial s’inicia amb la imputació per la peça de Shirota, arran d’un informe del secretari i l’interventor. Creu que va tenir el suficient suport polític per part de l’anterior govern municipal?
Ho vaig manifestar en la pròpia assemblea del partit. No em vaig sentir recolzada. Si vaig signar el document per fer el concurs de creditors a Shirota va ser per decisió unànime de tots els partits en el si d’Innova, després que el secretari va explicar un informe que havien fet ell i l’interventor avalant aquesta decisió. La meva sorpresa va ser que al cap d’uns dies van fer un altre informe contradictori respecte aquest, que no s’havia de tancar l’empresa... I llavors m’imputen per fer una cosa que no havia de fer. Perdoni, però si busquem els papers de les actes, es podrà comprovar l’existència de l’informe que deia que s’havia tancar. I quan li dic que sóc consellera delegada, ho sóc per delegació de l’alcalde, és a dir, que jo signo però l’alcalde hi està d’acord.
És a partir de llavors que se sent poc recolzada?
És normal que em senti sola perquè quan a mi em vénen a detenir, estàvem a punt de fer un dinar de feina amb les persones que construeixen Metrovacesa i que em digui la Guàrdia Civil que havia d’anar a declarar a Tarragona... Quan vaig mirar a un cantó i a l’altre... Evidentment, l’alcalde tenia feina en aquell moment, havia d’atendre aquells senyors, i li vaig dir:“No pateixis, que ja hi vaig jo a Tarragona”. Em van dir que havia de portar un lletrat i com que el Ricard Font de Rubinat no podia venir, em va acompanyar una altra lletrada de la casa. Els dies després em vaig sentir sola. Des del propi govern s’hauria d’haver parlat abans, els regidors crec que sincerament... Si fos un company meu, me n'hauria preocupat més. No crec pas que cap regidor pensés que jo havia fet això, malgrat que molts no estaven a Innova.
Tota aquesta situació judicial va influir en el seu distanciament polític amb l’alcalde Pellicer?
Amb la primera imputació, la de Shirota, comença la desconfiança amb l’alcalde. Si anem tots junts amb un vaixell, hi anem tots junts... Començo a veure una agenda molt reduïda, no era la persona que podia anar a representar l’alcalde com a primera tinenta d’alcalde. Hi havia certa desconfiança, però no cap a la meva persona, sinó cap allò que li podria suposar a l’alcalde portar-me als llocs per estar imputada. Hi ha una ratlla entre la dimensió humana i la política, i aquesta és la que no he entès mai que es pogués traspassar.
Aquest distanciament suposo que va desencadenar la seva marxa de les llistes a les municipals.
Ja no és que volgués o no, era una cosa cantada. Ni tant sols, estic segur, ell (per l’alcalde) volia que jo repetís. No li venia de gust, estava imputada i posar-me a la llista... Crec que si hagués estat una persona diferent, l’alcalde també hauria actuat així. A l’Arza el van imputar ja enmig de la campanya. Per mantenir una persona imputada a la llista, s’ha de tenir un altre criteri: “Escolti com que considero que no ha fet res, perquè va fer de presidenta al lloc on li vaig dir que ho fes, no puc prescindir d’aquesta persona”. Però en cas contrari, n’has de prescindir.
El passat mes de juliol va iniciar la seva etapa al Congrés dels Diputats. Què va pesar més per prendre la decisió d’anar a Madrid?
No és que sospesés si anar-hi o no. Crec que la meva responsabilitat era anar-hi, per les persones que van votar la meva llista l’any 2011. Vaig tenir unes pressions del partit per tal de no donar aquest pas, però no tenien cap raó de pes. De fet, vaig preguntar si existia alguna raó, com per exemple les paraules del president Mas, i ell va entendre que hi havia d’anar perquè tenia el paper de la Junta Electoral. Si fos culpable, hauria pensat: 'Mira, ho deixo, però com que no em sento culpable, anar a Madrid és una manera més de treballar per la ciutadania.
Quina sensació li queda després de les seves primeres setmanes d’activitat política?
Molt bona, malgrat els quilòmetres que em separen de casa meva. És un lloc on es fa política. Potser en aquest moment no ens agrada com es fa, però es prenen decisions substancials. He estat al debat de pressupostos, he votat una esmena a la totalitat i he treballat d’altres esmenes a presentar. Tinc el goig de treballar amb gent molt preparada.
Quines esmenes ha presentat referides al Camp de Tarragona i quines creu que poden tenir més recorregut?
Que siguin aprovades serà bastant difícil, no hi ha voluntat. En general, creiem que els pressupostos han de ser més socials, les pensions només creixen un 0,25% i l’índex que regula l’increment de les prestacions socials està congelat des de fa anys. Cal també un impuls a l’economia productiva. I en el camp d’infraestructures, demanem els accessos a l’Aeroport de Reus, el Tercer Fil, l’estació intermodal i l’aportació als Jocs del Mediterrani, que donarà llocs de feina i farà esperonar el territori. S’havien promès 15 milions d’euros que a hores d’ara no hi són. D’altra banda, tant de bo poguéssim aconseguir les infraestructures que demanem des de fa quatre anys.
Què aspira a poder aconseguir, llavors?
Alguna cosa... hi ha un punt en la comissió d’Educació. Pel curs passat hi havia unes partides destinades a l’escolarització en castellà que no han tingut èxit. Els diners han quedat allà i ara s’ha demanat que es retirin i que es destinin per ajudes a l’adquisició de llibres de text, que s’havien tret. Amb el nou ministre, que està més obert al diàleg, potser ho podrem aconseguir. Ell es va reunir amb la Taula Sectorial i es van analitzar maneres d’acomplir determinades coses de la LOMCE i algunes altres deixar-les aparcades. Si s’aconseguís, seria un gran èxit de la nostra consellera, Irene Rigau.
Es veu continuant al Congrés dels Diputats després de les eleccions estatals?
Ni m’he plantejat continuar, ni ho faré. El meu partit sap que estic a la seva disposició. Entenc que el fet d’estar imputada no ha de castigar a les persones, però malgrat tot, vostè sap quina és la dinàmica dels partits... i jo al meu partit no li vull crear problemes. Entenc que vaig complir allò que vaig prometre el novembre de 2011 i ara estic a disposició del que calgui.
Creu que l’Ajuntament de Reus està suficientment compromès amb el 27S?
Aquesta pregunta no li contestaré i entendrà per què. De l’Ajuntament de Reus, faig ara un seguiment llunyà, no és una responsabilitat meva, malgrat que hi hagi estat. El consistori, que faci el que hagi de fer. Sí que sé què faré individualment i com ha de ser el nou país. No em faci parlar de l’Ajuntament.
Tampoc de la situació de debilitat política, amb els regidors tan repartits?
M’imagino que no deu ser fàcil governar. Fa uns anys vaig assumir la meva tasca amb unes responsabilitats per avançar, però quan ho intentes hi ha unes onades que van en contra teva, que és la feina de l’oposició. Nosaltres quan hi estàvem a l’oposició també ho fèiem i no sempre responent a la racionalitat. La meva formació tan racional és pot ser la meva espina, haver dit coses que jo mateixa pensava que no tenien raó de ser simplement per fer oposició. Sempre he estat excessivament pactista. Vaig demanar que hi hagués un gran pacte sanitari i quan nosaltres estàvem a l’oposició, juntament amb el PP, vam ajudar a tirar endavant el nou Hospital de Sant Joan. Ara què farà l’Ajuntament? Deu ser difícil i complicat.
Per acabar, en clau nacional, es mostra optimista en aconseguir la fita de la independència?
Sóc optimista. Ara o mai. Quan dic mai no em refereixo a que no puguin passar més coses amb posterioritat, però ara és un moment bo. Això sí, s’han perdut oportunitats.
Escolteu l'entrevista sencera a Teresa Gomis a l'espai de LANOVA Opinio de LANOVA Ràdio:
