Cookie control
Dilluns, 18 de Novembre de 2019

Quan desplaçar-se a Tarragona era molt més entretingut

11 d'Abril de 2019, per Redacció
  • Imatge d'un dels troleibusos de l'empresa FIRTESA

    Cedida

Els qui ja tenen una edat, se’n recordaran dels troleibusos que anaven de Reus a Tarragona, i viceversa, fa uns anys. La companyia que feia el servei era la FIRTESA, que volia dir Filovia Interurbanes Reus, Tarragona i Extensions. Aquest servei es va inaugurar a començaments dels anys 50 i va funcionar amb troleibusos durant uns 20 anys.

Durant aquest període, la companyia va adquirir nous models, més moderns, per adapartar-se a les exigències del trajecte, fins i tot uns troleibusos de dos pisos adquirits a empreses de Londres. Com una de les curiositats, cal esmentar que funcionaven amb només un doble cable, fet que obligava a aturar la marxa i baixar els tròleis d’uns dels vehicles, quan creuava amb un altre a la carretera.

Els troleibusos feien un ampli recorregut urbà per les dues ciutats. A Reus, una de les parades era a la plaça de la Llibertat.

Us convidem a ampliar aquest text amb els vostres comentaris explicant les vostres experiències o els vostres records sobre aquest servei de transport que forma part de la nostra història.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Antonio  14 d'Abril de 2019

Records d'infantessa

Recordo de petit que els pares anaven de tant en tant a veure uns amics del seu poble a Torreforta. El viatge, tant d'anada com de tornada el fèiem en el trole. L'agafàvem a Reus, no recordo exactament la parada, i ens deixava a la parada de Torreforta, gairebé a tocar del lloc on vivien els seus amics. El que més recordo era que jo sempre volia pujar al segon pis del trolei el meu pare no em deixava. Un bon grapat d'anys més endavant encara recordo els autocars de Firtesa que feien el trajecte a Tarragona i l'època en que gairebé cada agafava un per anar a fer la mili a Tarragona. Al matí per horaris el la Hispano Igualadina i a la tarda per tornar del de Firtesa.
Recordo també l'estimat Carrilet i les anades a la platja en els seus vagons de fusta.

Antoni Pallarès Belart  13 d'Abril de 2019

De la Torre a Reus i viceversa

A les darreries de la dècada dels 50, els meus pares varen veure's obligats a ingressar al meu germà bessó de set anys en una institució de les germanes Briansó, avui desapareguda i que estava situada prop de l'actual Tanatori municipal.
Durant dos anys, cada quinze dies, vàrem fer el mateix recorregut per anar a visitar-lo: de Torredembarra fins a Tarragona amb el bus del Piñana i de Tarragona a Reus, amb el troleibús de Firtesa.
Dels meus records infantils em queden les imatges del recorregut que feia el "trole" a la sortida de Tarragona, quan circulàvem pel costat de la fàbrica de "Azufres Juan Pallarés" (el meu pare es deia Joan), al final del carrer Reial, per després passar per davant de l'imponent fàbrica de la Tabacalera i sortir de la ciutat pel pont de la N-340 sobre el riu Francolí.
Però, sobre tot, després de circular per una carretera recta sota la protectora ombra dels plataners en algun tram i veure, de lluny, el campanar de Reus "davant del nas", com deia la meva mare, recordo perfectament que hi havia tres senyals que m'indicaven que ja estàvem arribant. La primera era el rètol de "Aeropuerto de Reus" (curiosament, aquesta mateixa senyal encara existeix avui dia, després d'haver estat repintada), que veia mentre m'aixafava el nas contra el vidre per intentar descobrir el vell avió Junkers de la Segona guerra Mundial aparcat sobre la pista del camp d'aviació. La segona, a pocs metres, el centenari
Pi de Bofarull. I la tercera senyal, ja entrant a Reus, la fumera mig torçada i abandonada de la bòbila d'en Sugranyes.
Aquests són els meus records del vell "trole" de Firtesa.
dia mentre m'aixafava el nas contra el vidre per intentar veure algun avió sobre la pista del camp d'aviació,