Deia Gandhi que “allò més atroç dels fets dolents és el silenci de la bona gent”, unes inspiradores paraules que serveixen per cloure el taller de prevenció de bullying als instituts organitzat pel Casal de Joves de Reus. Durant tota la setmana, les dues dinamitzadores del Casal, la Carme González i la Laia Forniés, han visitat l’INS Gabriel Ferrater, de Reus, on han realitzat una sessió participativa amb tots els cursos de tercer d’ESO. En la darrera de les sessions, s’adrecen a un grup de 21 alumnes acompanyats del seu tutor i es presenten de manera senzilla: “Bon dia, som la Carme i la Laia, que venim del Casal de Joves. Sabeu on està?”, una forma propera de trencar el gel amb els adolescents i de començar a dialogar amb ells sobre la terrible xacra de l’assetjament escolar.
Inicialment, les dinamitzadores passen el vídeo de la campanya ‘Aturem el bullying. No t’amaguis’, elaborat en col·laboració dels instituts reusencs i on se superposen imatges de joves amb màscara acompanyats de paraules positives i negatives al trepidant ritme de la música. Després de veure aquestes escenes on companys seus han col·laborat, pregunten als joves i estableixen un breu diàleg. El següent punt que tracta el taller són els tòpics sobre el bullying (el maltractament és cosa de nois?, la millor manera de defensar-se és tornar-la?, només agredeix aquell que té problemes familiars o viu en un barri marginal?...).
En petits grups, els joves han de debatre aquestes qüestions i defensar la postura del grup en veu alta sobre si aquests enunciats són veritat o mentida. A través d’aquest diàleg, sorgeixen els dubtes, els matisos i els aclariments en el grup com ara quan la Maria explica que “a vegades l’agressivitat que el jove menja a casa” es descarrega en un company de l’institut. De forma àgil, la Carme contesta que en realitat el que passa és que “l’agressor té problemes d’autoestima i se sent inferior”, motiu pel qual busca un boc expiatori de la seva frustració.
A poc a poc, s’arriba a un dels punts crucials del taller, el paper dels que coneixen l’assetjament però no actuen. “Quan hi ha una baralla més val no posar-s’hi i mantenir una posició neutral?”, pregunten les dinamitzadores. La discussió mostra que la pretesa neutralitat és, en realitat, una trampa en la qual es reforça la postura de l’agressor.
Aleshores, la Laia mostra al grup l’esquema de Dan Olweus, un dels principals estudiosos del bullying, que mostra com els que contemplen l’assetjament sense actuar acaben sent còmplices de l’agressor i fan decantar la balança en contra de la víctima. O el que és el mateix, la “bona gent” a què es referia Gandhi que contempla “els fets atroços”, sense actuar i permeten la impunitat de l’agressor.
Després del debat, la classe visiona el vídeo del Jonah, un jove nord-americà que va patir assetjament durant 3 anys per ser homosexual i que va trencar el seu silenci amb unes imatges colpidores i emotives. Però no només els anònims pateixen en silenci aquesta injustícia, una llista interminable d’ídols juvenils (Justin Bieber, Eminem, Lady Gaga, Rihanna,..) també en van patir i les dinamitzadores “juguen” amb la classe a què endevinin el personatge a través de les seves frases.
El taller està a punt d’acabar però falta potser la part més difícil: apropar-se públicament al company diari, expressar emotivitat dins del grup. Amb l’ajuda d’un fil vermell que uneix a tots els alumnes i acaba amb el tutor, la Carme i la Laia animen a que cada participant digui una virtut del seu company del costat. Els costa obrir-se, exposar els seus sentiments. Tot i així, les paraules acaben fluint i algunes són declaradament belles: “vas ser la primera persona que vaig conèixer a l’institut i sempre m’ajudes”, “ets la meva millor amiga”, “em fas riure”,...
