Un any polític marcat pel 155 i les municipals en l'horitzó

Les eleccions del 21-D i les seves conseqüències, amb el 155 aplicat pel govern Rajoy per desfer-se de Puigdemont i companyia, ha marcat en part l'any polític a la ciutat. La tensió entre els grups municipals partidaris de la república i els constitucionalistes s'ha palpat en no poques sessions plenàries al llarg dels darrers mesos, i ha anticipat la cursa electoral de cara a les municipals de l'any vinent. Polèmiques com les sorgides al pregó de Sant Pere o els fets de l'estiu, quan Cs va fer despenjar la pancarta dels presos del balcó de l'Ajuntament són tan sols dos exemples que el context nacional ha afectat el dia a dia al consistori. 

La segona qüestió de confiança del mandat

Va ser al febrer quan el batlle Pellicer es va sotmetre a la segona qüestió de confiança del mandat, lligada com la primera a l'aprovació dels pressupostos. Dies enrere, l'oposició en bloc va carregar contra l'expedient dels comptes del govern del PDeCAT, Ara Reus i Esquerra. Des del PP, el portaveu Sebastià Domènech va apuntar que el debat era "estèril" perquè l'alcalde sabia que "els comptes s'aprovarien per la porta del darrere". De passada, el PSC d'Andreu Martín va carregar contra Llauradó perquè el consorci no s'havia pas fet realitat tot i la previsió inicial que es posés en marxa setmanes enrere. 

Pellicer no vas superar pas la qüestió de confiança, tal i com era d'esperar, i es va obrir un període d'un mes perquè es negociés amb la voluntat de conformar una majoria alternativa al batlle reusenc. Dies més endavant, Reusdigital.cat va contactar els grups municipals per esclarir si s'havien acostat posicions o no. La crònica dels fets, titulada 'Sense diàleg a l'oposició', va evidenciar que a diferència de l'any anterior, ni tan sols s'havia produït un mínim intercanvi d'impressions. Els comptes, per tant, es van validar de manera automàtica a principis de març. L'alcalde ho va aprofitar per treure pit per la reducció de l'endeutament en 16 milions d'euros. "Tenim pressupostos tot i la irresponsabilitat de l'oposició", va disparar. 

Tabàrnia arriba al ple

Al març, el ple va tirar endavant la licitació de l'Estadi Municipal. Va quedar deserta, i es va obrir un procés negociat amb el CF Reus que encara s'ha d'abordar, sempre i quan el club solucioni la seva delicada situació econòmica. Aquella sessió, però, serà recordada per l'aparició de Tabàrnia en la vida política municipal. A partir d'una proposta de resolució en suport a la immersió lingüística a l'escola catalana, el govern va comptar amb el suport de la CUP i el PSC, però es va trobar al davant amb la duresa del PP i, en especial, de la regidora de Cs Pepa Labrador. "El de la immersió és un model monolingüe", va dir. 

La topada entre la formació taronja i l'equip de Pellicer ha estat una constant, de fet. També al març, i en relació a la denúncia dels espanyolistes per la negativa del govern de rebaixar-se els sous tot i haver-se una votació perquè fos d'aquesta manera. El regidor Enrech va comparèixer per desafiar Juan Carlos Sánchez i companyia tot assenyalant que "ens veurem als tribunals" i recordant que el Reglament orgànic municipal (ROM) "deixa clar que les mocions només tenen un caràcter de mandat polític i que tan sols les propostes d'acord tenen contingut resolutiu". 

El parc de l'U d'Octubre

A l'abril, l’Ajuntament va posar al dia els preus del contracte de la brossa i la neteja viària. De fet, és en la sessió d'aquest dimecres (i que podei seguir en directe via 'streaming' en aquest mitjà) que s'ha de tractar la pròrroga del contracte corresponent. En el mateix debat, dut a terme el dia 9, la CUP va fer prosperar una moció en defensa dels CDR. Una cosa va portar a l'altre i uns i altres van acabar parlant de la denúncia de Cs pels fets del 3-O a Reus. La regidora del PDeCAT Montserrat Vilella ha censurat l'actitud de Cs, tot assegurant que "vostès, perquè alguns de nosaltres hem fet un manifest i pensem diferent, ens han dut als jutjats".

El Síndic de Greuges, Pere Pagès, va fer públic el seu suport al govern i a la CUP pel manifest en qüestió. Des de Cs, Sánchez el va criticar per exigir que "sigui el Síndic de tots els reusencs". Al maig, el plenari va donar compte de la liquidació dels comptes de 2017, amb un romanent de tresoreria positiu de 4 milions d’euros, tot confirmant segons fonts del govern un exercici més "la bona gestió dels recursos públics". En la mateixa sessió, feta el 14 de maig, es va donar llum verd a la venda de Gecohsa per evitar la dissolució de l’Hospital Sant Joan. Ara bé, si quelcom es recorda del debat és el punt en què es va tractar el nom del parc de Mas Mainer, finalment batejat com U d'Octubre. Les enganxades entre la CUP d'una banda i Cs i PP, de l'altra, van ser constants. 

La CUP abandona el ple per la detenció de Quadrada

Abans de Sant Pere, el ple va aprovar l'operació de crèdit per facilitar el trasllat del CMQ a l'antic hospital, assumpte en el qual CUP i PP van fer pinça per carregar contra el govern. També es va validar, i per unanimitat, l'obertura de la residència d'Horts de Miró, altre cop tema de debat dies enrere per donar el vistiplau al conveni per a l’encàrrec de gestió amb la Generalitat de Catalunya. La reforma de l'estació d'autobusos, l'aprovació del pla de salut municipal, d'una moció cupaire per promoure l'habitatge públic a la ciutat o del finançament del futur centre social El Roser per mitjà d'una modificació de crèdithan estat altres afers destacats ja en aquest últim trimestre. 

Novament, però, les diferències ideològiques i les denúncies lligades al referèndum han enfosquit el ple. Al novembre, Pellicer va haver de suspendre la sessió pel foc creuat entre Cs i la CUP a causa de la detenció de la independentista Mariona Quadrada. De fet, el grup anticapitalista va abandonar el debat per no tornar-hi, en un gest que Ara Reus va aprofitar per denunciar, tot instant els cupaires a renunciar a la retribució que els pertocava per l'assistència a la trobada. Aquests s'hi van tornar tot manifestant que la cedirien a entitats que ·defensen els drets de les persones vulnerats per l'administració". 

De cara als propers mesos, és una evidència que l'agenda la marcarà la precampanya. Llauradó, en el seu acte de presentació de candidatura celebrat setmanes enrere, va lamentar que Reus "no tingui un projecte clar de ciutat". Cs, per part seva, ha anticipat sovint una possible sociovergència com a eix del govern sortint dels comicis de 2019. La irrupció de noves forces, si finalment es confirma que es presenten a les eleccions, farà a priori que la composició del plenari sigui tant o més que complexa que l'actual.