Dimecres, 14 de Novembre de 2018

Un estudi de la URV destaca la relació 'inherent' entre el patrimoni i el comerç de Reus

El treball comptabilitza fins a 373 comerços situats en àmbits patrimonials catalogats

07 de Novembre de 2018, per Redacció
  • Imatge del seminari.

    Cedida

La relació entre patrimoni i comerç és "inherent” a Reus. És una de les conclusions de l’estudi sobre el comerç local 'De dilluns a dilluns. Fris del Comerç Local', que aquest dimecres, 7 de novembre, s’ha presentat en el marc del seminari organitzat l’Ajuntament de Reus, l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili i el Centre de Recerca Urbana del Camp (CRUC). El treball és un encàrrec de l’Ajuntament, en conveni amb la Fundació URV.

El seminari ha estat inaugurat per l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, acompanyat dels regidors d’Urbanisme, Marc Arza, i de Projecció de Ciutat, Montserrat Caelles, i de Pau de Solà Morales, director de l'ETSAR URV. L’alcalde ha destacat el rigor de l’estudi i n’ha destacat una de les conclusions: “L’estreta relació entre el comerç i la fesomia urbana, que fa de Reus una ciutat capaç d’oferir experiències properes i singulars”. I ha afegit: "Les ciutats que no plantegin el seu urbanisme en relació al comerç estan perdudes. I això a Reus ho tenim clar".

Amb dades de 2015, l’estudi comptabilitza fins a 373 comerços situats en àmbits patrimonials catalogats, i defineix el comerç com un element de dinamisme i vitalitat, així com un dels principals generadors de paisatge urbà. Un paisatge que a Reus està estretament lligat amb el patrimoni.

En aquest sentit, el treball defineix la relació del comerç amb el patrimoni com un argument de singularitat de Reus, com també ho és la diversitat de figures arquitectòniques que acullen activitat comercial (establiments en cantonada, sota porxo, multicota, en places, amb terrassa, en centre comercial, en passatges, de caràcter temporal com el mercat de marxants, etc.).

L’estudi ofereix una comparativa el comerç de la ciutat amb dades dels anys 1998 i 2015; i estableeix una base de dades cartogràfica per geolocalitzar les llicències municipals per tal de llegir-ne àmbits de densitat, desequilibris evidents, acumulacions i dèficits territorials.

En aquest sentit, el treball també defineix tres àrees de gran centralitat: l’entorn del centre comercial La Fira, l’entorn del Mercat Central i l’entorn del Mercat del Carrilet. I, alhora, destaca que l’obertura del centre comercial La Fira està generant noves dinàmiques associades al comerç que es concreten en la definició de nous itineraris urbans de gran potencialitat: de la Fira al Mercat Central passant pel carrer de Gaudí i el carrer de la Victòria; de la Fira al Pallol passant pel carrer Sardà, i de la Fira a l’hipermercat de l’avinguda de Marià Fortuny seguint un àmbit fins ara molt lligat a la mobilitat rodada però de gran afluència.

Com a conclusió de l’estudi, es formulen propostes, que van des de plantejar actuacions urbanístiques en relació a aquests nous itineraris fins abordar la creació d’un observatori del comerç que permeti disposar de dades actualitzades sobre el comerç urbà, l’elaboració d’un catàleg de productes locals i d’un catàleg de botigues o la reflexió sobre la imatge de la ciutat en el sentit que tots aquells elements que en depenen (tendals, cartells, senyalètica, etc.) responguin a una imatge cohesionada.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)

Reportatges