Dijous, 25 d'Abril de 2024
El treball fa una anàlisi de la situació educativa a la ciutat i proposa millores en aquest àmbit
D'esquerra a dreta, Enric Saurí, M. Dolors Sardà i Sheila González
Josep Gallofré
L'Ajuntament de Reus ha presentat al plenari del Consell Escolar Municipal l'estudi 'L'escolaritat a Reus: avaluació de la política educativa municipal per a l'equitat', elaborat pels doctors Enric Saurí i Sheila González, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es tracta d'una anàlisi de la situació educativa a la ciutat, a partir de diversos elements, i proposa mesures per millorar en aquest àmbit. La conclusió principal del treball posa de manifest que hi ha una segregació a les escoles reusenques i servirà, en part, per intentar que els centres siguin més heterogenis pel que fa a raons socials.
L'objectiu principal és tenir una radiografia fidel de la realitat educativa a Reus. "Una de les nostres intencions principals era saber si hi ha correspondència entre la població de les escoles de la ciutat i la gent que viu al municipi", ha comentat Sheila González. Per fer-ho, s'ha treballat sobre el cens municipal i amb el perfil concret de famílies amb estudiants a segon i sisè de Primària. Després d'analitzar-ho, la realitat de l'estudi evidencia que "les escoles en zones amb més vulnerabilitat social són menys atractives per les famílies", segons González.
L'estudi també s'ha fet d'acord amb enquestes que s'han entregat a les escoles públiques i concertades de Reus. Un cop analitzats els resultats, un 25% de famílies tria l'escola molt lluny de la seva llar, un 50% ho fa en centres escolars de proximitat però que no són els més propers, i un 25% elegeix els més pròxims. En aquest sentit, Sheila González detalla que "hem pogut veure que hi ha escoles molt demandades per la gent del barri".
El model 3+2 no esdevé 'determinant'
Per la seva banda, Enric Saurí ha deixat clar que el model de zonificació escolar 3+2 no 'esdevé "determinant en la segregació a les escoles reusenques. "Hi ha altres lògiques en el repartiment de l'alumnat", expressa Saurí, i afegeix que són "molt conscients" que molts centres s'omplen "amb la lògica de la composició social" de Reus i consideren que amb aquesta percepció les famílies es guien per triar una escola. En la mateixa línia s'ha manifestat Sheila González: "No podem afirmar que el 3+2 sigui pitjor que altres models" i que no és la causa del desequilibri.
Prop d'un 25% dels enquestats no repetiria l'escola actual
A partir de les enquestes realitzades, l'enquesta també posa èmfasi en el contentament de les famílies amb l'escola, no des del punt de vist docent, sinó social i d'ubicació. D'aquesta forma prop d'un 30% no repetiria cursar els estudis en el centre educatiu actual. Així mateix, un 70% sí que es mostra satisfet.
L'estudi també proposa diverses millores com reduir l'efecte de l'actual configuració urbana sobre l'equitat escolar, reduir la fragilitat del sistema davant la davallada demogràfica o compensar les desigualtats socioeducatives presents al sistema, entre d'altres. El Consell Escolar Municipal farà un seguiment de l'estudi i s'ha creat una comissió de treballar "per poder avançar en el projecte", ha explicat la regidora d'Ensenyament de l'Ajuntament de Reus, M. Dolors Sardà.
Què hi ha al darrere?
És evident que el desprestigi i la manca de manteniment dels edificis i els habitatges tenen una gran importància i facilita el fet de les aglomeracions de certs grups. Tanmateix, certs ajuts dirigits no aporten gaire per solucionar un problemes que es fan més evidents amb el temps.
