Dilluns, 20 de Novembre de 2017

Una radiografia del moviment veïnal a Reus (I)

El paper de les associacions de veïns en una societat canviant

23 d'Octubre de 2017, per Isabel Martínez
  • Imatge del barri del Carme

    Reusdigital.cat

Quin és el pes social de les associacions veïns en la ciutat actual?, És necessària encara la reivindicació veïnal?, Hi ha personalismes o, al contrari, els lideratges no es renoven per manca de participació?, El fet que siguin subvencionades fa les associacions veïnals susceptibles de clientelisme?,…”Reus comença als barris” és l’eslògan que el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR), Valentín Rodríguez, empra en molts dels seus posts de Facebook per mostrar l’activitat que la federació desenvolupa. Un repàs d’aquesta xarxa social palesa, principalment, fotografies de paelles, xocolatades, vermuts i tot tipus d’actes gastronòmics de cap de setmana que, evidentment, són només la punta de l’iceberg de l’activitat d’una entitat amb més d’un quart de segle i en la qual s’integren unes 30 associacions de veïns de Reus. Sense tenir un nombre tan rellevant de membres, existeix també una Coordinadora Ciutadana i d’Entitats que se situa fora de l’àmbit de l’aixopluc de la FAVR per motius diversos i que, recentment, ha acusat al president de la FAVR de “disgregar el moviment” i n’ha demanat la dimissió del president. Aquesta divisió no és, en absolut, un fenomen estrany al moviment veïnal que, per citar un cas proper, actualment fa que la veïna Tarragona tingui 3 federacions veïnals: la Federació d’Associacions de veïns de Tarragona, la Federació de Veïns de l’àrea de Llevant i la Federació de Veïns Segle XXI.  Una fragmentació que també es dona a Huelva i a Gijón, per esmentar exemples d’altres latituds de l’Estat.

“Hi ha de tot: entitats molt actives amb presència als barris i d’altres en stand by o amb un perfil molt baix”, reconeix Valentín sobre la idiosincràsia actual de les entitats a la ciutat. Una apreciació en què coincideix amb la visió de la regidora de Participació, Ciutadania i Transparència, Montserrat Flores, que classifica les entitats “des de la molta implicació fins a aquesta molt més simbòlica” i considera que “el panorama és variat i diferent”. Des de l’òptica de Flores, els requisits per a què les entitats siguin elements útils de participació són diversos com ara que parlin amb tothom del seu entorn, que  organitzin activitats en col·laboració amb altres entitats del territori o que treballin amb l’administració independentment del partit al poder. En definitiva, que no actuïn ni com a “vincle seguidista” però tampoc com a “oposició frontal” a l’administració de forma arbitrària. 

Malgrat la seva feina altruista en benefici de la col·lectivitat, una part important de la societat no ha participat mai en una entitat veïnal i les darreres notícies a l’entorn d’aquest moviment són desalentadores a la ciutat de Reus. Atacs personals contra representants d’aquestes entitats, manca de diàleg entre associacions que susciten enfrontaments indesitjables i irresolubles,…Aquest reportatge de Reusdigital pretèn realitzar una radiografia d’un moviment que l’any que ve complirà mig segle de presència a la ciutat des que el 1968 es va legalitzar  la primera associació de veïns, la del barri Sol i Vista.  

De la reivindicació a la col·laboració?

“Apart de les subvencions, que estan molt bé i les necessitem, nosaltres volem carinyo perquè estem al carrer”, exclama Valentín Rodríguez, al respecte de la relació amb l’administració local. “Implicació” aquesta és la paraula, segons Flores. “Els que hem estat en entitats”-exposa-“sabem que les associacions no són un ens eteri que faci les coses per si soles sinó que hi ha persones que es tiren a la piscina” afirma per reconèixer la tasca de les associacions, en general.  “Calen moltes hores de carrer, parlar amb un i amb un altre per pensar i detectar, sortint dels esquemes preestablerts, cap a on avança la societat” explicita. Tot i així, Flores opina que les persones que trien aquesta representació “estan a un nivell intermig” i no poden caure en dialèctiques del tipus “jo no sé res, explica-m’ho tu que ets l’administració”. Per la regidora, la “interlocució intel·ligent” d’una associació de veïns amb l’administració es basa en “saber què passa”, “cap a on va l’administració” no des de criteris polítics locals sinó de funcionament, “conèixer les seves prioritats” així com “saber trobar el que has de demanar i el que pots obtenir”. 

Solidaritat

Després d’un estiu complex a causa de l’atac al cotxe del president de l’associació Primer de Maig, Eduardo Navas, les recents denúncies sobre el civisme i el suspens per part de la FAVR de l’acció de la regidora de Participació a conseqüència de la gestió de les subvencions,  Rodríguez assegura que el moviment està actiu i treballa per assolir projectes útils.  “No és admissible, ningú està autoritzat a fer una cosa així” diu Flores sobre l’acció contra el vehicle de Navas que ha suscitat diferents mostres de suport i recorda que existeix un Pla Comunitari que treballa qüestions de convivència al barri. De la seva banda, el president de la FAVR defensa al seu company i admet que al carrer “hi ha gent anònima que s’ho està currant molt” per millorar la relació veïnal.

Serveis socials, infraestructures i col·laboració amb l’ajuntament per la millora dels barris són alguns dels àmbits en què el president veïnal assegura que s’ha apostat en els darrers temps. Tot i les friccions lògiques que la persistent crisi econòmica hauria d’haver incrementat, Rodríguez reconeix que s’entèn bé amb l’alcalde Carles Pellicer, una sintonia que ha fet possible més aviat l’entesa entre la FAVR i Ajuntament malgrat controvèrsies puntuals. Una altra cosa és la relació amb la regidora del ram amb la qual assegura que no hi ha bona química. A nivell de projectes, la icona amable d’aquesta col·laboració és el Campi, un personatge que va ajudar a treballar el civisme a una desena d’escoles el curs passat i que es va posar en marxa fa uns 4 anys. Involucrat professionalment en l’administració local, Rodríguez també destaca l’encert que en el segon semestre d’enguany ha tingut exportar la Capitalitat Cultural als barris amb actuacions concretes recentment explicades en roda de premsa.

Treballar la convivència

L’associacionisme veïnal no és, però, idil·líc i la cohesió dels seus activistes pateix, sovint, d’enfrontaments enverinats. “No s’ha sabut trobar el punt de convivència i és una cosa que no hauria de passar” comenta la regidora sobre la situació que es viu al local del carrer Benidorm. Precisament, aquests baixos juntament amb els del barri del Carrilet són els dos únics locals que l’Ajuntament de Reus lloga per posar a disposició de diferents entitats veïnals i associatives per a què s’autoorganitzin amb el resultat que el primer s’han produït situacions de conflicte greu i en el segon, no. Al respecte de la problemàtica del carrer Benidorm, Rodríguez opina que des del consistori no s’ha estat ferm en aplicar la decisió sobre aquest espai i culpa a una de les entitats de voler imposar-se a l’altra. “Avui en dia, la lògica per analitzar les associacions de veïns no és la dels moviments socials sinó la de les organitzacions” comenta el sociòleg i investigador de la Ragnar Nurkse School of Innovation and Governance de la Universitat Tecnològica de Tallinn, David Dueñas, per explicar aquests conflictes personals que quan transcedeixen fan un flac favor a la participació en les entitats.  Sense arribar a l’extrem del que passa entre els responsables de La Pastoreta i els de Monestirs en què les espurnes salten entre les dues associacions, la fragmentació és un fet en múltiples zones. D’aquesta forma, en un indret com el barri Fortuny existeixen dues entitats amb mirades diferents, una membre de la FAVR i l’altra no. Per a Pepita Roig, presidenta de l’associació d’Amics del barri Fortuny, aquest fet no és una mancança perquè creu que la delimitació geogràfica no és una eina practicable en el món veïnal. “Si jo veig que una cosa no funciona tinc tot el dret com a associació i com a persona a dir-ho i denunciar-ho”, opina Roig qui practica habitualment la col·laboració amb altres entitats com ara en la recent segona festa de les flors a Mas Iglésias. Roig crida l’atenció sobre el fet que una entitat pugui representar un únic carrer, una circumstància que pot tenir orígens històrics però que a vegades també respon a motius d’índole personal o d’altre tipus d’interessos.  

Al respecte del programa d’actuació de la FAVR, Roig considera que és “propaganda” mentre critica la manca de valentia de part de la ciutadania. “Abans érem més valents”, assegura Roig tot i reconèixer que el pes de les noves tecnologies pot haver influït en la participació en el moviment i justifica l’escassa presència de joves a les entitats veïnals. “Hi ha llocs on viuen pocs joves, en alguns indrets la gent s’ha fet gran” comenta sobre realitats demogràfiques que, certament,  es donen en alguns indrets de la ciutat. Així mateix, assegura que “el jovent entra i surt molt” sovint per la situació laboral i professional i que quan dóna un cop de mà en les associacions veïnals moltes vegades és perquè l’implicat és “fill de” i acompanya als seus progenitors. Involucrada a nivell familiar i personal en el moviment veïnal des de fa molts anys a través de diferents associacions,  Roig explica que el que la motiva és “el fet d’acompanyar i ajudar a la gent” davant qualsevol problema perquè a vegades la ciutadania desconeix “el camí per on tirar i per a mi és això el que hauria de fer una associació de veïns”, conclou. 

COMENTARIS (2)

Comentaris

Josep  24 d'Octubre de 2017

I tornem

Es una lástima que se utilice el movimiento vecinal. Por que no hablamos de Sanidad, limpieza o falta, miles de parados....Es todo muy sospechoso. Menos mal que la gente es inteligente y sabe diferenciar. Ya sabemos quién es quién. Salud.

Philtrim  23 d'Octubre de 2017

Un reusenc

La immensa majoria són entitats d'una altra època, amb gent que porta massa anys al capdavant i que no atreuen ningú. Lllevat de les festetes cutres i les excursionetes per als iaios que munten , m'expliquen a mi què aporten. Tot ho acaben menjant... Reivindicacions i lluita? I això què és?
Gairebé la majoria dels capitostos de l'actual FAVR són gent vinculada a partits polítics i que utilitzen i han utilitzat els càrrecs a les associacions de veïns per aparèixer en alguna llista electoral. No els extrany gaire veure al tal Valentín a les properes llistes de podemos, tot i que com tothom sap ell i la seva dona són militants del PSC