Dimecres, 20 de Febrer de 2019

Una reusenca a l'infern de l'illa de Lesbos

Recuperem el testimoni d'Annabel Pasarrius, que es va integrar al projecte solidari de l'Associació Educa, Aprèn i Esport

  • Pasarrius, a Lesbos

    Cedida

Cada vegada més ciutadans truquen o escriuen a oenagés tot preguntant com ho poden fer per ajudar els refugiats. Com més imatges ens arriben de l'èxode de Síria, més augmenta la solidaritat. De ben segur que això també li va passar a l'Annabel Pasarrius, una jove reusenca que va decidir passar dues setmanes a l'illa grega de Lesbos per veure de primera mà la realitat del conflicte.

13.000 refugiats

La que va ser una idíl·lica i turística illa grega de 86.000 habitants, avui aplega uns 13.000 refugiats arribats des de Turquia en barques pneumàtiques, la meitat d'ells procedents de Síria, però també n'hi ha molts de l'Afganistan, un de cada quatre, i un 16% són iraquians, tot i que és difícil saber realment la seva nacionalitat perquè la majoria destrueixen la seva documentació per no ser ni repatriats ni retornats a Turquia.

Les necessitat d'ajudar i la persistència de l'Annabel la van dur a l'illa de Lesbos a través de l'Associació Educa, Aprèn i Esport (EAE) dirigida per Jordi Cervera júnior. El seu destí va ser l'entorn del camp de refugiats de Mòria, on es va trobar amb unes persones que pateixen una situació molt complicada. Falta d'higiene, baralles, incendis i fins i tot violacions són el pa de cada dia en aquest camp de refugiats a tan sols vuit quilòmetres de la costa de Turquia, però ja sota jurisdicció grega i, per tant, de la Unió Europea.

El camp de Mòria

La duresa de la situació acaba abocant més d'un refugiat a caure en l'alcoholisme o fins i tot en el suïcidi. Les dificultats per dormir, la falta de seguretat, les violacions o l'excés de soroll són el caldo de cultiu perfecte per caure en tota mena de problemàtiques. El camp de Mòria és el primer i el més dur que es poden trobar els refugiats en arribar a Europa, i és tan dur que molts refugiats prefereixen estar fora del camp i fora del control policial, alhora que intenten buscar-se la vida en el seu entorn.

L'Annabel recorda amb especial neguit les guàrdies nocturnes des d'un penya-segat on es veia la costa de Turquia i podien intentar salvar els nàufrags que s'apropaven a Lesbos. Les tasques d'ajuda de l'Associació EAE són variades i extenses, però una de les més importants és la de la neteja de l'exterior del camp en la col·laboració amb l'associació Refugees&Reffugee. Una imatge que va sorprendre l'Annabel va ser la bona voluntat i l'esperit de col·laboració que van demostrar els refugiats en la neteja de l'exterior del camp.

Aquesta primera aproximació els va permetre establir contacte amb ells i que els expliquessin les seves peripècies vitals mentre feien un te. Una altra de les tasques dels integrants de l'associació és ajudar a descarregar els contenidors de roba que se'ls entrega als refugiats. Com és d'imaginar, a Lesbos també hi podem trobar molts nens. Intentar oferir-los un mínim de formació és un altre dels objectius d'EAE.

Una 'llum d'esperança'

L'Annabel explica les dificultats que hi ha per fer classes d'anglès i matemàtiques en una situació com la que pateixen aquests infants. D'aquí que combinin les classes amb els jocs i els treballs manuals. En aquest aspecte, cal destacar la feina que fa la comunitat One Happy family. Una associació que ha posat en marxa una mena d'escola on, tot i que es separa els homes de les dones, s'intenta impartir les matèries bàsiques, i a més a més també s'hi fan classes de música, taekwondo o ioga.

Els refugiats aprecien molt aquesta iniciativa perquè, segon manifesta l'Annabel, "és una llum d'esperança per ells". L'Annabel ens relata que va viure aquesta experiència amb molta intensitat. Una barreja d'impotència, ràbia i ansietat sovint es va apoderar d'ella. Els plors i el consol dels seus companys d'expedició, en especial de Jordi Cervera júnior, la van ajudar molt per poder superar els mals moments que va patir a Lesbos.

Tot i així, ens recomana l'experiència per valorar molt més allò del que gaudim en la nostra vida diària a Reus. La tornada a la ciutat tampoc va ser fàcil. Va necessitar un temps d'aclimatació perquè no podia deixar de pensar en el que va deixar enrere. A partir d'això l'Annabel deixa dues reflexions de la seva estada a Lesbos; la primera és que "la nostra vida depèn molt del lloc on naixem" i la segona és que "no s'ha de canviar el que més estimes en aquesta vida pel que desitges en aquest moment". 

La reusenca ha relatat la seva experiència al 'Carrer Major' de LANOVA Ràdio: 

COMENTARIS (0)

Reportatges