Una seixantena de participants assisteixen a les primeres Jornades d’Arxius, Recerca i Difusió

Les primeres Jornades d’Arxius, Recerca i Difusió han aplegat, aquest matí, una seixantena d’assistents a les instal·lacions de l’Arxiu de Reus. Les primeres intervencions d’aquestes jornades de dos dies s’han centrat en la presentació de les funcions, la història i els recursos que estan a l’abast de l’usuari d’aquest equipament reusenc que està preparat per acollir fins a 16 quilòmetres lineals de documentació. Cal recordar que les instal·lacions reusenques inaugurades el 2010 estan participades per  dues administracions: la Generalitat de Catalunya que gestiona l’arxiu comarcal i l’Ajuntament de Reus que ho fa amb el municipal.

“Els arxius tenen una participació directa des del naixement del document” ha reivindicat el regidor de Serveis Generals de l’Ajuntament de Reus, Joaquim Enrech, qui ha descartat  que siguin “un cementiri d’elefants” sinó un servei  ben viu dintre de l’administració. Al respecte d’aquesta idea,  la directora de l’Arxiu Municipal, Elisenda Cristià, ha posat èmfasi en el “canvi de mentalitat” que representa l’administració electrònica i ha alertat que el repte actual és “l’evolució tecnològica” que ha de permetre en el futur consultar qualsevol tipus de document independentment del seu format.”Els arxius són dipositaris de la memòria però també cada vegada més de drets de ciutadania” ha resumit la directora de l’Arxiu Municipal de Reus sobre la transcendència d’aquests serveis a l’empara de la legislació de transparència. Cristià ha reclamat també accentuar la vessant de difusió d’aquests espais a banda de les seves  funcions tradicionals. 

De la seva banda, el director dels serveis territorials de Cultura, Jordi Agràs, ha parlat de “la segona i tercera vida” que poden tenir els documents i que poden facilitar la interpretació de qualsevol moment històric en el futur. “Vivim moments convulsos” ha afirmat i “potser algú ho explicarà” en el futur gràcies als documents que es guarden en aquestes institucions. 

En el marc de les Jornades, els participants també han pogut participar en una visita guiada pel fons de la institució i asistir a una conferència de l’historiador Ezequiel Gort que ha tractat sobre les principals fonts medievals i com poden emprar-se per estudiar la història d’aquest període. Durant la tarda, els historiadors Eduard Juncosa, Coral Cuadrada, Jordi Morelló i Stefano Maria Cingolani han ofert quatre xerrades sobre diferents línies de recerca que estan duent a terme. Concretament, el Tapís de la Bona Vida del segle XV; la vida de les beguines i les recluses;  la fiscalitat baixmedieval a les comarques tarragonines i les tombes reials de Poblet i Santes Creus, respectivament.