Cookie control
Divendres, 29 de Maig de 2020

Unanimitat en retirar l'alcaldia honorífica i perpètua de la ciutat a Franco

Els grups municipals acorden en Junta de Portaveus retirar la distinció al dictador, que datava de 1964

03 de Juny de 2016, per Marc Busquets/ Isabel Martínez
  • Visita de Francisco Franco a la ciutat, el 1952

    Niepce

Reus ha retirat l'alcaldia honorífica i perpètua a Francisco Franco. Així s'ha acordat de manera unànime a la Junta de Portaveus prèvia al ple municipal que s'està duent a terme aquest divendres al matí. Dies enrere, la CUP havia transmès la voluntat de presentar una moció al ple per abordar la qüestió, tot i que l'acord unànime establert aquest dijous a la Junta de Portaveus ja ho ha resolt. D'aquesta manera, la capital del Baix Camp se suma a altres ciutats de país, com Tortosa o Cunit, que prèviament havien retirat aquesta distinció a Franco. 

Un document trobat pels independentistes i que data de 1964 establia l'obligació de donar aquest reconeixement perpetu al dictador a tots els municipis de la demarcació a partir d'un decret d'aquest any. Reus ja havia retirat una medalla d'or a Franco fa una dècada. 

Franco, nomenat alcalde honorari i perpetu de Reus per aclamació

En el marc dels anomenats '25 anys de pau' que -pretesament- la dictadura franquista havia portat a l’Estat espanyol, l’Ajuntament de Reus es va sumar a l’allau de municipis que nomenaven Francisco Franco com a Alcalde Honorari i Perpetu. Un honor que a Reus es va aprovar en una sessió plenària extraordinària el 31 de març de 1964. La sessió –que únicament contenia aquest punt del dia- va resoldre la proposta d’Alcaldia per distingir Franco amb aquest honor amb una aclamació dels regidors assistents. En un llenguatge grandiloqüent i barroc, l’acord que va impulsar l’aleshores alcalde Juan-Amado Albouy Busquets (1963-1973) recordava la data de l’1 d’abril de 1939 en què “els  exèrcits nacionals sota el comandament del Caudillo” van donar un assoliment victoriós “a l’etapa heroica de la nova reconquesta de la terra pàtria”.

Sobre el balanç dels 25 anys del final de la Guerra Civil, la redacció de la proposta feia esment a què s’havien realitzat “obres públiques en proporció ingent”, que s’havia donat suport a “les institucions culturals i al desenvolupament de l’ensenyament en tots els seus graus i a la orientació social donada pel règim”. Unes accions que jutjava havien elevat de “manera extraordinària el nivell de vida dels espanyols”.

Després de donar lectura a la proposta d’Alcaldia, Albouy es preguntava retòricament durant la seva intervenció posterior on serien cadascun dels presents “i la Pàtria” si Franco no hagués guanyat la Guerra Civil l’1 d’abril del 1939 i assegurava que “el teló d’acer” cobriria “la pau, l’ordre, la llibertat i la prosperitat” que el país disfrutava, segons ell.

Com s’ha pogut veure en les darreres setmanes, el nomenament de Reus se sumava a la llarga llista de localitats a nivell provincial que van complir les directrius dels dirigents per enaltir els “25 anys de pau”. Tot i així, sobta que –tenint en compte la voluntat de prestigiar aquest nomenament honorífic- l’endemà d’aquest ple, exactament l’1 d’abril,  es tornés a convocar una altra sessió extraordinària per sumar-hi nous reconeixements a la figura de Franco.

Improvisació o oportunisme? D’aquesta forma, una nova moció d’Alcaldia proposava com a únic punt de l’ordre del dia del ple l’execució d’una obra commemorativa dels “25 anys de Pau”. Una obra que –és evident- no es va arribar a executar mai. Tot i així, la proposta l’emmarcava en la zona oest de nova urbanització de la ciutat entre la plaça Isabel Besora i, l’aleshores,  carrer García Morato.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Antonio Zaragoza Mercade  03 de Juny de 2016

Donar palla al ruc per justificar la cadira.

Un virus que estem digerint, tres altres coses més important tindrien que preocupar-nos, De la mateixa manera que es va posar de "moda" fer-lo Alcalde pels que vivien del "moviment del conte", ara surten els contestataris que fan el mateix a la inversa, però esta clar, uns i altres, volen protegir el seu ascó al preu que sigui. Aneu equivocats i només doneu "menjar" a les besties i de profit cap.

Jose  03 de Juny de 2016

que manera de perder el tiempo

todo lo pasado es historia y como tal hay que respetarla, ya vemos que los partidos políticos solo saben hacer estas cosas, eliminar la historia ( sea buena oh sea mala ) pero todo es historia, pero esta visto que no saben hacer nada mas que operar con el resentimiento es penoso que en otras de urgente necesidad nunca hay un acuerdo unanime