Cookie control
Dilluns, 21 de Setembre de 2020

Unes jornades reflexionaran sobre les principals línies d’investigació de l’historiador Pere Anguera

Hi haurà una part divulgativa que busca apropar l’obra del reusenc a la ciutadania en general

10 de Maig de 2017, per Isabel Martínez
  • D'esquerra a dreta, Xavier Filella, Montserrat Caelles, Antoni Gavaldà i Cristina Garreta

    Isabel Martínez

Història local, construcció d'identitats nacionals i mites, carlisme i catalanisme. Al voltant d'aquests quatre àmbits de treball i recerca en què va excel·lir l'historiador reusenc Pere Anguera versaran les ponències de les 'Jornades d'Història Contemporània', que es desenvoluparan entre el 17 i el 20 de maig a Reus. En el marc del Centre de Lectura -que l'historiador va presidir- i la Bibilioteca Pere Anguera que du el seu nom en homenatge a la seva trajectòria, es desenvoluparan tot un seguit d'activitats acadèmiques i divulgatives que volen "posar en valor" la seva figura, en paraules de la regidora de Cultura, Montserrat Caelles. La regidora també ha destacat que aquesta activitat incrementa la cohesió i ressalta "les potencialitats" coincidint amb la capitalitat cultura d'enguany.

"Estem molt contents que aquesta trobada recordi el Congrés Internacional que es va celebrar el 2011 i que revisi" les aportacions historiogràfiques que es van fer, ha comentat el president del Centre de Lectura, Xavier Filella, alhora que ha assenyalat que es van editar dos volums amb les ponències d'aquest Congrés. A banda del Centre de Lectura, també hi participen l'ISOCAC (grup de recerca sobre Ideologia i Societat a la Catalunya Contemporània) del departament d'Història de la URV i l'Ajuntament de Reus, així com la Fundació Privada Reddis i l'Institut Ramon Muntaner.

"Pere Anguera tenia una màxima: el rigor", ha explicat Antoni Gavaldà, un dels ponents i membre de l'ISOCAC, qui ha afegit que el reusenc "va deixar un pòsit admirable" que es manté malgrat l'avanç historiogràfic que la consulta de noves fonts permet. En aquest sentit, Gavaldà espera que les jornades serveixin "pel debat" dels estudiosos perquè sense ell "no avancem" en el camp de la recerca.

Entre les personalitats historiogràfiques que participaran en les Jornades destaquen Borja de Riquer i Pere Gabriel, catedràtics d'Història Contemporània de la UAB, que participaran en la sessió del 18 de maig del Centre de Lectura, així com altres catedràtics i professors d'aquesta matèria de la URV com ara Montserrat Duch, coordinadora de les Jornades amb Txell Ferré, Ramon Arnabat i Joan Maria Thomàs. Les Jornades comptaran també amb la intervenció de Carlos Forcadell, de la Universitat de Saragossa, que tractarà la figura de Pere Anguera.

Donar a conèixer la figura de l'historiador

Des de la vessant més divulgativa, les jornades s'han plantejat també com una oportunitat de donar a conèixer la tasca desenvolupada per l'historiador a través de la seva pròpia obra. En aquest sentit, una de les dues sessions que es realitzarà a la Biblioteca Pere Anguera servirà per projectar el documental decicat a l'historiador, coproduït per Reusdigital.cat i elaborat per Natàlia Borbonès, David Fernàndez, Vicenç Torrent i Víctor Rubio, el 2012. La projecció servirà com a avançament d'una proposta, que es reprendrà el setembre, el projecte 'Llegir i caminar', bastat en la lectura de fragments de la 'Història General de Reus' que va coordinar Anguera. Aquesta ruta anirà a càrrec de Carme Just i sortirà de la mateixa biblioteca.

"Hem combinat la part més erudita i la més divulgativa", ha explicat la responsable de les biblioteques municipals, Cristina Garreta, com una manera de donar a conèixer el fons singular de l'historiador del qual n'és dipositària i que està plenament catalogat amb un total de 13.000 volums de llibres, revistes i opuscles.

En l'àmbit més acadèmic, el professor Gavaldà ha opinat sobre els grans temes que van atraure Anguera en l'exercici de la seva professió. En aquest sentit, ha comentat que l'historiador reusenc defensava "a ultrança la història local" perquè no la considerava "inferior a la de ciutats com Barcelona i Madrid". Sobre el debat de les identitats nacionals i la relació Catalunya-Espanya, l'historiador ha interpretat que la seva postura "no seria de tirar encens" en una temàtica que ha considerat "incòmoda". Per últim, sobre el carlisme ha explicat que va ser un dels primers exponents de la construcció de Catalunya.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges