“Al món hi ha moltes maneres de viure i volíem ensenyar als nostres fills que hi ha altres realitats”, coincideixen la Maria Lourdes Estivill i l’Antoni Cabré, un matrimoni de Reus que enguany acull el Bachri i el Mahmud, dos dels nens sahrauís que passen l’estiu a la ciutat dins de la campanya ‘Vacances en pau’. En total, a la capital del Baix Camp hi romanen enguany 5 dels 20 infants provinents dels campaments sahrauís que han viatjat al Camp de Tarragona, una participació que és inferior a la d’abans de l’inici de la crisi econòmica, segons Jaume Duran, coordinador de l’associació Hammada. I és que una de les diferències respecte a una dècada enrere és el fet que d’entrada les famílies acollidores han de fer-se càrrec del bitllet d’avió dels infants, una xifra que no sempre es pot recuperar a través de les subvencions que rep l’associació.
A diferència del que es podria pensar, Estivill i Cabré opinen que participar en aquest programa no representa “hipotecar l’estiu” sinó que “compensa” perquè mostra “un món diferent” en què “no calen tantes coses per viure”. “És un valor que només pots aprendre si te l’ensenyen, no el pots veure per la televisió”, afirmen sobre la pedagogia que representa aquest tipus d’acolliment tant entre els fills com a l’entorn de les persones que hi prenen part. Tant Estivill com Cabré treballen tot l’estiu però la seva activitat professional no els impedeix atendre els infants sahrauís, un compromís que han mantingut en els darrers 10 anys.
“Un any que ja n’has tingut, al següent no li diràs que no”, afirma rotunda Estivill, qui defineix als infants com a “molt carinyosos”. “Això sí –especifica- d’abraçades i petons en tindràs tots els que vulguis” perquè són infants que de seguida s’integren i es fan estimar en el si de la família acollidora i que no procedeixen de famílies desestructurades. A més, comenta, s’estableix un lligam amb la persona però també amb la realitat que es viu als campaments i si “hi ha aiguats i te truquen t’impliques a ajudar-los”, reconeix aquesta reusenca, qui explica que les noves tecnologies com el WhatsApp han ajudat molt a apropar la família acollidora i la que es queda al Sàhara.
Tot i això, lamenta que al Sàhara “arribi el wifi però no les medecines” i comenta que en els anys que han participat en el programa no s’ha avançat res en la resolució d’aquest conflicte històric. Tot i el nombre minoritari de famílies que acullen a Reus a aquests infants -quatre en concret- opina que un factor molt positiu dels darrers temps és que “noies soles s’atreveixin a acollir”. “Aquest any hi ha moltes famílies noves o que s’han recuperat d’antic”, assenyala Duran, qui valora l’esforç que fan els participants per atendre els nens però també per assistir a totes les activitats que s’organitzen al voltant de la situació que es viu al Sàhara, la més emblemàtica de totes la concentració a Barcelona del juliol. Interrogat sobre si la situació que es viu a Catalunya al voltant del referèndum pot haver generat més interès sobre aquest conflicte, Duran creu que ha afegit “més comprensió” però tampoc creu que sigui un element fonamental en el suport al programa.
Àvia amb un net i infants sahrauís
A diferència de l’exemple d’Estivill i de Cabré, el cas de la Paquita Ferran, àvia amb un net, involucrada també en el programa des de fa anys, és força diferent. Enguany, amb un factor personal afegit: la inesperada malaltia del seu marit ingressat a un hospital de Tarragona. Tot i aquest imprevist –assegura- no ha dubtat en mantenir el suport al programa i acollir la Imam, una nena de 10 anys que viatja a Reus per primer cop. “Sé que han de tornar a casa seva” i afegeix que les nenes que ha acollit “marxen molt contentes” alhora que considera que a nivell d’esforç “no és tant el que reporta” mentre convida a “la gent a què no dubti acollir-ne”. “Ho vaig llegir en un diari”, explica al respecte de com es va interessar sobre la situació d’aquest poble, un compromís que l’ha portat a viatjar un cop als campaments i que l’ha fet mantenir els lligams amb les nenes que ha acollit. “Ara una es casa i m’ha convidat a la boda”, diu molt satisfeta.
Tant el matrimoni Estivill-Cabré com Ferran porten els infants a casals durant el matí i passen la tarda i els caps de setmana amb ells. Uns casals pels quals l’administració ha tornat a donar finançament després d’anys de no fer-ho. “Enguany les institucions s’han portat molt bé”, explica Ferran, malgrat que, segons Estivill, “la crisi ha estat l’excusa” per reduir les aportacions que s’hi feien en una ciutat que “era molt participativa” en aquest camp.
Més enllà de les administracions, el gruix de les col·laboracions que ajuden als infants a aprofitar el viatge es manté bàsicament. I és que les revisions sanitàries en aspectes com la salut dental i la de la vista són algunes de les visites imprescindibles durant les setmanes al Camp de Tarragona. Són unes visites que sovint es realitzen gràcies a la complicitat i solidaritat de metges dels hospitals Joan XXIII, Sant Joan o empreses com La Creu Blanca o la clínica Baviera. “Totes aquestes ajudes són molt valuoses i molt apreciades”, assegura Duran, qui considera que el suport d’institucions, el campus CBT, l’escola Sant Pau, l’espali Fem-nos Amics o el de Cambrils ajuden a les famílies en el seu dia a dia amb els infants. En l’aspecte lúdic, també valora la implicació d’espais com PortAventura i Aquopolis.
Com a cloenda de l’estada a Reus, el proper 31 d’agost se celebrarà al centre cívic Ponent de Reus una festa de comiat dels infants sahrauís de la mà de la regidoria de Participació, Ciutadania i Transparència, una festa que simbòlicament posa el punt i final a una estada en què els lligams i l’afecte són essencials. I és que no per casualitat Reus està agermanada amb un terme del Sàhara, Amgala, des de l’any 2000.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics