Cookie control
Dimecres, 11 de Desembre de 2019

Valentín Rodríguez: ‘Un equip ja treballa per encapçalar la nova etapa de la FAVR’

L’actual president de la Federació d'associacions de veïns deixa el càrrec el proper mes de febrer

02 de Gener de 2019, per Marià Arbonès
  • Valentín Rodríguez deixarà la presidència de la FAVR al febrer

    Cedida

L’actual president de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR), Valentín Rodríguez (Puertollano, 1968) haurà de deixar el càrrec a començaments d’any, ja que els estatus de l’entitat l’obliguen. Durant vuit anys, ha liderat les veus d’una trentena d’associacions de veïns, que constantment han treballat per tenir-se en compte en els processos locals, des d’un context veïnal no sempre fàcil.

L’actual president deixa el càrrec satisfet per la feina feta, i confessa que ja hi ha un equip disposat a agafar el relleu. No descarta participar en alguna organització política. Diu que s’ho plantejaria, sempre que li “generi il·lusió”.

Deixa la presidència de la Federació d’Associacions de Veïns al febrer. En quina situació es trobarà la Federació, el nou president?

Jo crec que es trobarà una entitat consolidada, de referència i amb projectes. O bé, una entitat sanejada econòmicament, que també s’ha de dir, ja que és important. Es trobarà una entitat forta, unida i representativa. Crec que deixem l’entitat en un bon estat. A mi m’hauria agradat trobar-me-la així.

Haurà de deixar coses pendents de fer.

Moltes coses. Hi ha temes que no s’acaben mai: socials, d’habitatge, de gent gran, de pobresa energètica... Són temes que no s’acaben mai i s’han de continuar lluitant. Encara seguim amb temes d’infraestructura de la ciutat, com ara el de Bellissens, que no abandonarem mai. Hi ha molts temes en els quals és qüestió de seguir. Personalment, m’hauria agradat seguir en aquest àmbit.

La cohesió del món veïnal és complicada.

Afortunadament, hi ha moltíssima varietat. Està molt bé perquè enriqueix el discurs, i d’alguna manera tens la consciència de tota la sensibilitat que hi ha, no només en el món veïnal, sinó en la societat en general, encara que de vegades això comporti els seus problemes de cohesió. Jo crec que són més els avantatges que no pas els inconvenients que s’hagin pogut crear en un moment determinat. És normal, ja que és fruit d’un debat, d’una convivència, i, evidentment, no tothom pensa igual.

Moltes sensibilitats i personalismes.

Hi ha de tot. Quan un assumeix la presidència d’una entitat, com ara la Federació d’Associació de Veïns, assumeix una responsabilitat, i, d’alguna manera, ha de donar la cara i tenir la possibilitat d’actuar. La gent pensa que el president està sol, però darrere de cada president o presidenta hi ha molts veïns, i aquí és on realment tenim la força. Hi ha molta gent que no es veu perquè no li agrada sortir a la premsa, però són persones realment importants perquè són les qui treballen cada dia.

Tot plegat, en un moment en què la participació, element clau del món associatiu veïnal, no passa per un bon moment.

Jo diria que sí. Avui dia s’han habilitat moltes vies per poder participar. Es tracta de saber com fer-ho, i moltes vegades no tenim prou experiència per poder entrar en aquest àmbit. Per exemple, la Llei de Transparència té un món de possibilitats per tal que la gent pugui participar activament mitjançant les xarxes públiques. El problema és que encara ens falta cultura participativa i hem de saber aprofitar els canals de comunicació.

Sempre ha dit que Reus comença als barris. Com es troba l’encaix dels barris en el dibuix actual de la ciutat?

Curiosament, ens falta cohesió. Això de 'Reus comença als barris' va voler posar de manifest que a la ciutat hi som tots i que Reus comença i acaba als barris. Hi ha barris de la ciutat que no estan cohesionats, on molta gent diu 'anem a Reus', com ara al barri Fortuny, per exemple. Ens falta cohesió en l’àmbit cultural, d’infraestructures, de participació. Encara hi ha molta feina a fer en aquest sentit. Estem contents, hem treballat molt i hem avançat molt, però encara trobem barris on realment es té la sensació que no formen part de la ciutat.

Els barris són punts importants en les estratègies polítiques, sobretot de cara a les eleccions.

Sí, sempre. Històricament sempre ha estat així. A mi m’agrada escoltar els discursos polítics sobre els barris quan arriben les eleccions, ja està bé. Tanmateix, la feina s’ha de fer dia a dia. Jo sempre dic que la gent dels barris som molt educats i sabem comportar-nos, però no som ximples. Quan algú ve tres o quatre mesos abans de les eleccions a parlar-nos de barris, l’escoltem perquè és la nostra obligació, però no oblidem. Quan arriben les eleccions municipals, tothom pensa en els barris durant un instant, però i els tres anys i sis mesos anteriors? Nosaltres hi érem i els problemes, també.

Coincidim en el fet que als barris hi ha més activitats que festes?

És una de les grans batalles que he tingut. Jo, quan tinc l’oportunitat, vaig a alguna festa de barri a fer de pregoner o a intervenir-hi. La festa de barri dura uns tres o quatre dies l’any, tot i que algunes vegades són festes molt espectaculars. Durant la resta de l’any, les entitats continuem treballant i puc assegurar que hi ha barris on les entitats veïnals són elements de cohesió social molt importants. És una feina que no es veu, però que és importantíssima. Si no hi hagués associació de veïns en determinants barris, no seria el mateix.

El món veïnal s’interpreta com una mena de 'lobby' d’influència en la vida social i política. En el cas de Reus, com es troba aquest punt d’influència?

En la meva opinió, hem aconseguit ser aquest 'lobby'. Nosaltres reivindiquem coses per al nostre barri, i apreciem cada avenç polític i municipal. L’opinió de la Federació s’ha de tenir en compte i continuarem lluitant i treballant per les coses que considerem justes. La nostra raó de ser és pressionar i aconseguir coses per als barris. La batalla que tenim ara és que no estem contents amb el pagament del pàrquing de l’hospital; per tant, en el seu moment, vam pressionar l’alcalde i l’equip del govern. La decisió es va fer enrere, entre altres coses, per aquesta oposició, i tornarem a plantejar aquesta queixa.

Plega havent tingut una relació cordial amb el govern de Carles Pellicer. Els seus dos mandants coincideixen.

Jo vaig començar a finals de gener i ell va començar al maig. És clar que jo em retiro, tot i que no sé què passarà amb ell. Hem tingut una bona relació personal, tot i que també hem tingut els nostres moments.

El seu passat socialista l’ha condicionat en aquesta relació?

No, bàsicament perquè les reivindicacions que hem fet han estat raonades i prou evidents. El fet que jo sigui socialista no hi ha influït, les relacions han estat bones. Evidentment, com tothom pot entendre, hem tingut les nostres enganxades, però al final hem aconseguit poder parlar i les relacions han estat fluides. Hi ha una part de col·laboració amb l’Administració local amb la qual t’has d’entendre, i en aquest cas ha estat l’equip de Carles Pellicer. En general, la relació ha estat prou bona.

Quina ha estat la situació més complexa que han tingut?

Ho vam passar malament sobretot a l’inici. Va ser molt complicat perquè hi havia moltes tensions. La primera gestió que jo vaig fer com a president va ser anar a pagar un despatx d’advocats de la ciutat. Un cop passat això, hem anat treballant bastant bé i hem aconseguit remuntar. No he tingut cap moment crític. Evidentment, en algun moment determinat, el tema del procés també ens va afectar. La Federació i jo ho vam parlar internament i vam adoptar una postura amb la qual vaig aconseguir suports de moltíssimes entitats de la ciutat. Amb el temps i tranquil·litat ens hem anat posicionant correctament.

La seva marxa coincideix amb la controvèrsia de la ubicació d’un Mercadona a la zona de la Sedera.

Sí, tot i que jo marxaré de la Federació, però no pas del Mas Vilanova. Entenem que hi ha zones de la ciutat, com el passeig de Misericòrdia, que han d’aconseguir un consens en la seva planificació. No es pot dependre dels interessos econòmics d’una empresa. Això és un patrimoni de la ciutat i, per tant, entenc que s’ha de parlar amb els veïns i hem de poder participar activament en el futur d’aquest espai. Participar activament no és votar una vegada cada quatre anys; participar activament és explicar, defensar i reivindicar el que volem. Volem que els veïns decideixin de forma dialogada i consensuada el futur d’aquest espai i d’altres.

Sap qui ocuparà el seu lloc a partir del febrer?

No, tot i que hi ha alguna persona que està disposada a encapçalar el projecte. Ara bé, és més aviat l’equip que no pas aquesta persona.

No pot dir el nom, d’aquesta persona?

Encara no. Però sí que s’està treballant en la candidatura i encara s’està intentant muntar l’equip. No es tracta d’una presidència, es tracta d’un equip.

Es parla de la seva incorporació en alguna llista electoral per a les pròximes eleccions municipals.

Sí. Això va passar fa ja uns quatre anys, també. A més a més, van arribar a dir que jo era el regidor de Cultura de Pellicer. Jo tinc claríssim que un cop he acabat la meva part de la feina per a la ciutat, aquesta continuarà amb altres persones. Aquests vuit anys han estat un període molt ric en el qual he après moltíssim i m’ho he passat molt bé. Si sorgís algun projecte que realment m’il·lusionés, m’ho plantejaria.

Ara no n’hi ha cap?

Sincerament, ara mateix no. Les coses s’han de fer a gust. Si fas una cosa i no estàs a gust fent-la, acabaràs patint i fent patir les persones que t’envolten. En aquest moment només estic per acabar el meu mandat.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges