Xavi Milian: 'A partir del 21-D el carrer tornarà a tenir un paper fonamental'

Xavi Milian (Reus, 1984) és el cap de llista de Tarragona a les eleccions del 21-D per part de la CUP. Aquest és el primer cop que Milian fa el salt a l'escena política, tot i que assegura que "no tinc més importància que la resta de companys per sortir als mitjans de comunicació". El representant cupaire argumenta que aquestes eleccions "són un aparell per aixafar el procés democràtic" i les titlla de "farsa". Així mateix, defensa que la clau de la victòria del bloc sobiranista la té "el carrer" i aquest "tornarà a tenir un paper fonalmental a partir del dia 21". Pel que fa als partits constitucionalistes, creu que estan fent una política "racista" quan diuen que "Catalunya està separada en dos blocs".

Des de la CUP, parleu d'aquestes eleccions com una farsa.

Com expressem en la campanya ens sobren 155 motius per dir això. Una ministra espanyola va dir que només s'havien convocat aquestes eleccions amb l'objectiu que guanyi el constitucionalisme. Entrarem de nou en el dia de la marmota. Estem patint la censura de l'article 155. No descartem noves accions per part de l'Estat durant la campanya i és obvi que no hi ha normalitat.

És un peix que es mossega la cua, doncs?

Sempre hem dit que per acabar amb el dia de la marmota del procés sobiranista i de l'article 155 només hi ha una fórmula: la desobediència i la unilateralitat. I així ho hem vist aquestes setmanes. Fins que no s'ha optat per la convocatòria del referèndum i la proclamació de la República no s'ha avançat. El mandat democràtic ha dictat construir la República i abandonar aquesta època del pujolisme i hereva del franquisme i ens ha de permetre cercar solucions a aquesta situació que estem patint.

Éreu partidaris d'una llista unitària?

Tant aquest cop com el 27 de setembre no ens preocupava el fet de la llista unitària, sempre i quan fos una amb membres de la societat civil i no polítics, tal com vam veure Junts x Sí i Junts x Catalunya, actualment. Ens preocupa que sigui l'executiva del PDeCAT qui decideixi el que farà el partit. I més després que s'hagi ampliat amb 5 cadires entre les quals hi ha Ferran Bel, un alcalde que conserva la ferralla més gran de l'època franquista al mig de Tortosa o Meritxell Ruiz, una consellera reusenca que va dimitir perquè no compartia la convocatòria del referèndum. El paper de la CUP és més adequat fora d'aquesta llista unitària per garantir que no hi ha marxa enrere.

Un treball, el de la CUP, que comença al carrer.

Sempre ho hem dit i s'ha evidenciat aquests dies. Quan al govern li ha tremolat el pols, va ser el carrer qui va manifestar-se perquè es proclamés la independència. Ho hem demostrat també a les vagues generals del 3 d'octubre i del passat novembre, malgrat el boicot dels polítics i els sindicats majoritaris. A partir del 21 de desembre el carrer tornarà a tenir un paper fonamental.

Pel que fa a eleccions del 21-D, un triomf del bloc sobiranista significaria la proclamació de la República?

Entenem que sí i més amb totes les situacions adverses que tenim i la campanya destructiva que està fent el govern espanyol. Aquestes eleccions no suposen res de nou, simplement seguir amb la feina que vam iniciar el 27-S.

En aquest sentit, la clau de les eleccions la tenen els Comuns?

La clau de la victòria del bloc sobiranista la té el carrer. El titular que va quedar del 27-S va ser que el 48% dels vots van ser independentistes i crec que això és una fal·làcia molt gran, perquè dins dels Comuns hi ha molta gent d'acord amb aquesta República. Aquestes eleccions no podem cometre el mateix error, d'entendre que són un plebiscit. Insisteixo, són una farsa i un obstacle que hem de saltar.  Demano el vot de la gent que es va mobilitzar el 27-S i el dia 1 d'octubre per enterrar els plans del bloc unionista de retrocedir dècades enrere.

Quina reacció pot tenir l'Estat espanyol en cas d'un triomf sobiranista?

Depèn de tres factors. Primer el grau de fermesa i discurs clar que pugui tenir el futur govern de la Generalitat, segon, l'autoorganització i, en tercer lloc, la comunitat internacional. Aquesta encara no s'ha pronunciat, només la Unió Europea, que fa temps que denunciem una que es troba al costat del capital i dels estats.  Amb el referèndum cada cop s'han vist més obligats a pronunciar-se i l'Estat espanyol té menys marge de maniobra. No té les mans lliures per actuar.

Comentava la passada setmana que els alliberaments dels consellers no deixen de ser una estratègia de cara al 21-D.

Quan parlem de l'Estat espanyol anem molt més enllà de Mariano Rajoy, ens referim a tot l'aparell que el forma. El que està clar és que a Espanya no existeix la justícia. Aquestes eleccions no són una competició lliure entre partits polítics, sinó un aparell per intentar aixafar el procés democràtic.

Un dels arguments dels unionistes és que l'independentisme pot separar la societat catalana.

Estan fent una política racista, com si es visqués als anys 70 i diuen que Catalunya està separada en dos blocs. Tothom té amistats que són nascudes a l'Estat espanyol i han vingut a viure aquí i estan a favor del procés constituent, i d'altres que són unionistes. 

Ells són els que només defensen la gent que viu a Catalunya que està a favor de mantenir-se a Espanya. Nosaltres sempre hem dit que el procés de la República és inclusiu, i només cal anar a les manifestacions.

Què pot pensar una persona que està posicionada al mig?

Els dubtes s'hagueren pogut esvair molt de pressa en l'anterior legislatura, però no es va fer. El 9 de novembre es va aprovar una declaració al Parlament a proposta de la CUP que plantejava una bateria de propostes per fer front a l'emergència social que estem patint, i desobeir el Tribunal Constitucional si les suspenia. De fet, d'aquestes només quatre feien referència al dret d'autodeterminació. El 22 de desembre s'han d'aprovar els decrets de dignitat, i les lleis socials que el TC ha anul·lat.

Quin paper pot tenir la CUP en aquestes eleccions?

És el que portem fent des de l'entrada al Parlament. En el context actual estem disposats a col·laborar amb qui sigui per tirar endavant la proclamació de la República i el procés constituent, i mantenir el puny tancat contra les retallades socials. En referència als comuns, ens agradaria poder comptar amb ells en aquesta nova fase que inaugurarem el 22 de desembre. Des de Madrid reben ordres i no s'atreveixen a fer un pas endavant. L'Estat espanyol és un mur per avançar en drets socials, i des del 155 per tirar endavant en altres drets civils i democràtics.

En l'àmbit de la demarcació, quines són les propostes de la CUP?

La reflexió general és la mateixa. Tenim herències del desenvolupament franquista que d'un dia per l'altre se'n poden anar a norris. Entenem que la República és un instrument per redefinir aquest model i fer un debat social amb la ciutadania per veure com es pot avançar. Hi ha problemes molt greus que un govern autonòmic no ens permet resoldre. Hem de tenir unes eines per decidir sobre problemes estructurals.

Com quins, per exemple?

Polítiques hidrològiques i temes de territori. Tenim nuclears que han de tancar ja i necessitem una nova cultura de l'energia. Hi ha un problema amb infraestructures, amb una A-27 que s'inaugura per etapes, com una volta ciclista. També hi ha el mal del cap del Corredor del Mediterrani, i l'N-340 a les Terres de l'Ebre. Hi ha un transport ferroviari i d'autobús lamentable i no ens serveix tenir grans infraestructures com el tren d'altat velocitat. Cal millorar els serveis que facin servir la majoria de la població.

Segueixen existint molts greuges de territori, com que els estudiants de la URV són els que més paguen per anar als centres en autobús. Hi ha macroprojectes que continuen de l'època del pujolisme com BCN World o la política de portar creuers. Hi ha massa problemes estructurals. El procés constituent, com marca la llei, ha de servir per decidir com viure en un futur.

Parla d'infraestrucures, entre les quals destaca el Centre Recratiu i Turístic, de què en sou partidaris?

Tot forma part del model de desenvolupament turístic del franquisme. Sempre ens hem oposat a aquest projecte perquè representa un grau superior del què tenim actualment: turisme de borratxera. Ara també es podrà veure un turisme amb màfia, prostitució i ludopatia i un treball precari. Està clar que, de moment, qui ha fet el negoci a costa de diners públics és la Caixa, gràcies a la compra dels terrenys d'una empresa pública. És la política de sempre, del pujolisme i de destruir el territori. A més, això implica aprofundir en el consum energètic. Es tracta de reformular quin model volem perquè no hi hagi nous projectes, sinó una planificació del territori.

A més, cometen una contradicció, defensen conjuntament la Costa Daurada, BCN World i el Priorat, per exemple. Són dos models totalment diferents. Cal trobar-ne un que respecti les característiques de cada territori, fer un debat que aprofundeixi en els beneficis del turisme i que els ingressos no se'n vagin cap empreses privades i reverteixin en l'economia local.

I dels Jocs del Mediterrani Tarragona 2018, què me'n diu?

Sempre hem estat en contra d'aquests jocs com a concepte. És un esdeveniment que dura 20 dies i desapareix. Per més insult a la ciutadania, s'han aportat una gran quantitat de diners públics amb els quals es construeix un macro complex esportiu en barris que tenen col·legis amb barracons i els polítics tarragonins es passegen dient que això generarà llocs de treball. És obvi que aquests seran durant la construcció i la celebració de l'esdeveniment. Després, els complex quedaran allà i la gent del barri no el podrà gaudir. Ho hem vist a petita escala amb el Pavelló Olímpic de Reus al barri Fortuny, on la població de la zona no en fa ús.

És el seu salt al capdavant de l'escena política i possiblement al Parlament de Catalunya. 

En el nostre cas, a la CUP som estranys. Tots fem una mateixa tasca des de diversos espais. El fet que surti més als mitjans que la resta de companys no implica que el que jo faci o digui tingui més importància. Una minoria som càrrecs electes i els altres militants fan un esforç doble, ja que nosaltres cobrem per fer una feina política i ells hi dediquen hores lliures. És gairebé més important i lloable la que fan els militants que no pas la nostra, que tenim més facilitats.

Ha estat molt posat a la CUP de Reus durant 4 anys, quina valoració fa de la tasca duta a terme?

Durant els 4 anys que vaig tenir el plaer de treballar amb el David Vidal vam aconseguir fer caure el règim i la imatge que tenia Reus amb la denúncia del cas Innova. Vam poder comprovar que l'Ajuntament era un dels més endeutats de l'Estat espanyol i es paga a la malversació a costa de polítiques socials. Va ser la fi d'un règim i l'inici d'una nova etapa que CiU i PP no van saber aprofitar perquè van ser molt continuistes.  L'actual govern de PDeCAT, ERC i Ara Reus tampoc ho està fent, no hi ha cap planificació ni govern de ciutat. L'únic pla estratègic és el de Salut i només ha servit per llençar el mort de l'Hospital a la Generalitat deixant un munt d'interrogants. Hi ha molts temes a resoldre com el futur del CMQ i Ginsa.

Tenim una realitat molt complicada i dubtes que l'actual govern sigui capaç de resoldre aquesta situació. La transició en aquests temes s'ha de fer de forma planificada, si no pot comportar estralls. Parlava de sanitat però es pot extrapolar a la resta d'estructures. No veiem cap objectiu sobre els que treballar. 

I Reus ha deixat de ser referent, doncs?

En els darrers anys Reus ha perdut pistonada. No ha de ser més que Tarragona, ni al revés. El model autonòmic i el tipus de polítiques portades a terme actualment no tenen en compte el territori. Com hem de ser capital si tenim abandonats els pobles que ens han d'evidenciar com a referència?