Xavier Romeu, les dues cares de la lluna

Home de lletres que va conrear el teatre, la narrativa i la traducció, lingüista, persona compromesa políticament amb els Països Catalans i intel·lectual. Aquest ha estat el resum –a grans trets- de la biografia i trajectòria de Xavier Romeu (1941-1983) tractada a l’obra ‘A frec del seu nom. Vida, obra i lluita de Xavier Romeu’ pels autors Maria Conca i Josep Guia.  Una obra que s’ha presentat al Centre de Lectura aquest dissabte a la tarda i que busca aprofundir en la vida d’aquest escriptor, professor i militant del PSAN que va morir tràgicament en un accident de trànsit el 1983. Tot i aquesta mort sobtada a una edat molt jove, els autors del llibre han detallat l’obra d’un escriptor que va excel·lir en teatre i narrativa i que va guanyar el premi Víctor Català el 1975 amb el conte ‘La mort en punt’.  Dedicat a la traducció principalment com a tasca de supervivència econòmica, Romeu també va realitzar treballs filològics importants com l’elaboració d’un diccionari ideològic, la coordinació del diccionari Barcanova o el primer manual de fonologia catalana.  

Membre del Front Cultural del PSAN, primer, i militant des del 1978 d’aquest partit independentista, Romeu va participar activament en les mobilitzacions i reivindicacions dels Països Catalans durant la transició després d’haver tingut protagonisme en el moviment intel·lectual contra el franquisme en campanyes com ‘Volem bisbes catalans’ o escrivint obres clandestines com la de Francesc Layret. “Les noves generacions l’haurien de conèixer” ha indicat Conca qui ha subratllat les contribucions de Romeu en els camps de “la llengua, la cultura i la independència”. Malgrat les fites de Romeu en aquests àmbits, Conca ha considerat que fins ara la seva figura “estava oblidada” i ha mostrat el desig que la publicació serveixi per “reivindicar-lo” en l’actual context polític i que bona part de l’obra inèdita pugui publicar-se a partir d’aquest estudi. En concret, l’autora ha assenyalat que 17 dels 38 contes escrits per Romeu romanen inèdits i que una de les dues novel·les que va escriure també.

L’etern finalista

De la seva banda, Guia també ha incidit en la reivindicació política de Romeu tot essent crític en la mirada que s’ha donat a l’independentisme durant els anys de la transició i l’oblit que persones com Romeu ha patit. “El 1979 encara teníem idea que els estatuts fossin un pas cap a la reconstrucció de la nostra nació” ha comentat. Al respecte de la figura literària de Romeu, Guia també ha fet incidència en la relació d’amistat de l’autor amb Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal Alcover i ha valorat l’etiqueta “d’etern finalista” de premis del biografiat en vida. “Aleshores hi havia dues parròquies literàries: la de Montserrat i la del PSUC” ha afirmat i “qui no estava afiliat a cap de les dues tenia dificultats”, un cas en què es trobava Romeu però també Capmany o el mateix Pedrolo, segons Guia. 

Els autors han anunciat que tot el material que han recollit sobre Romeu en els 5 anys d’elaboració de l’obra (documents, fotografies, articles de premsa, obres, etc) el dipositaran a la Biblioteca de Catalunya amb l’objectiu que s’habiliti un fons específic de l’autor.