Cookie control
Divendres, 28 de Febrer de 2020

Santi Castillejo: 'Al Nàstic no m’han deixat ni fracassar'

30 de Novembre de 2013, per Josep Gallofré
  • L'exentrenador del Nàstic i del CF Reus, Santi Castillejo

    Josep Gallofré

Després d’unes setmanes, ha pogut assimilar tot el que ha passat?

La veritat és que sí. He passat per diverses situacions. Primer no comprens res, et culpes a tu mateix, ho veus tot molt negre. A poc a poc vas assimilant la situació, veus que tampoc s’estava fent tan malament i te n'adones que al Nàstic no m’han deixat ni fracassar.

Li dóna la sensació que el Nàstic no ha confiat en vosté?

Està clar que sí. Ha estat un tema de confiança. És veritat que els resultats no sortien del tot, però tampoc era un drama. Quan se cessaven els darrers entrenadors del Nàstic estaven en descens, i nosaltres a 5 punts de la promoció d’ascens i vius a la Copa del Rei. La falta de confiança, però, ve d’abans dels darrers partits.

D’on prové aquesta falta de confiança?

Crec que el president va apostar per mi. A la mínima, em suposo que Promosport s’ha fet fort i ha posat a la persona que ells confiaven.

Tot i això, els resultats encara no arriben...

Quan et destitueixen i arriba un entrenador nou mai saps el que pot passar. El que tinc clar és que l’equip a la llarga funcionarà, jo estava convençut que jugaríem la promoció. L’equip a poc a poc anirà a més. És nou, portàvem dotze jornades, crec que s’havia de donar un marge de confiança important. Al futbol el que mana és la confiança, però la gent que decidia el tema esportiu no confiava en mi.

S’ha sentit valorat a Tarragona?

Sí, la gent et dóna suport pel carrer i les xarxes socials. La majoria no ho entén, és una situació poc lògica, però al final en el futbol la justícia la lògica no és la mateixa que a la vida. Aquestes mostres m’ajuden a veure que no estàs sol, no t’arregla res però et fan sentir una mica millor.

L'any passat, quan entrenava el CF Reus, l'equip va estar moltes setmane sense guanyar.

I l’any de l’ascens també va passar. Es va confiar amb nosaltres i es va aconseguir. Aquest any també li ha passat a Emili Vicente, però ningú es va posar nerviós i ara porten onze jornades sense perdre. Està clar que les filosofies del Nàstic i del Reus són diferents.

Es pensa molt diferent entre Reus i Tarragona en matèria futbolística?

Al vestuari, els futbolistes volen guanyar, és igual on estiguis. La pressió i l’ansietat és major a Tarragona, però també ho vam viure a Reus els anys de Tercera Divisió. La pressió que hi havia era més nostra que de l’entorn, de guanyar cada dia. No té per què ser molt diferent, el que passa és que la filosofia de la gent que decideix és una altra. A Reus no posen situacions límit.

Com veu el CF Reus?

Bé. He vist diversos partits i trobo que hi ha una forma de jugar, els canvis que fan funcionen, gent que l’any passat era bona ara és millor. Els fitxatges que han fet són reconeguts a Segona B, ho han fet bé. Estava clar que el Reus funcionaria i complirà el seu objectiu.

Vostè va confiar en joves que ara són jugadors destacats

Quan tens confiança és com tot, els jugadors fan. L'Àlex López està brillant. També el cas de Riki i Dani Argilaga, que quan comenci a jugar triomfarà. Són els casos que hem viscut sempre els futbolistes. Al final la confiança és clau en tot. El Reus aposta per això. L’Àlex es va ascendir d’un equip juvenil que havia baixat de categoria i ara dóna els seus fruits. No és tant mèrit del cos tècnic, sinó que ells s’ho han guanyat.

Li satisfà que jugadors que havia entrenat ara estan creixent?

Sí, sense dubte. Tots com a persones i entrenadors tenim el nostre orgull. Quan veus Sergio León a Segona Divisió, Chumbi o d’altres futbolistes et satisfà. Són gent pels que has apostat quan són joves. Al final, però, el treball és d’ells.

A vegades pensa que no hauria d’haver marxat del CF Reus?

No. Aquesta pregunta ara és normal però era el moment de marxar. Eren 5 anys i ja havia tret tot el suc a l’equip. El dia del meu comiat vaig dir unes paraules que la gent no va donar importància: marxar del Reus era bo per mi i pel club. I els fets ho demostren. Hi ha gent que juga ara que està donant un rendiment superior. És normal, arriba un entrenador nou amb més idees i exigències, ja no és la cançó de sempre. Cinc anys amb la mateixa persona crema. A mi, personalment, no m’ha sortit tot el bé que volia, però el futbol té aquestes coses.

Li ha donat la sensació en algun moment que el CF Reus no va fer massa per retenir-lo?

No. Va ser una decisió que tenia clara. No em vaig plantejar res. Veia que l’equip no funcionava en els darrers partits. Notes la situació. Parlava amb els jugadors i no reaccionaven de la mateixa manera.

Segons el reglament, vostè no pot entrenar a Espanya aquesta temporada, oi?

És el que més em dol passades les setmanes. No puc fer una altra cosa. Ha sorgit l’interès d’algun equip, però no puc. Primer vull pensar, reciclar-me i formar-me i veure entrenaments nous. Hem parlat amb equips de Primera, Segona i Segona B per veure com treballen altres entrenadors.

I s’ha plantejat marxar a l’estranger?

Sí, és clar. De fet ara al desembre marxem a Finlàndia a fer un campus. Mai se sap, pot ésser.

Segueix confiant amb la resta de cos tècnic amb el qual va treballar a Reus i Tarragona?

Sí, sense cap dubte. Ells han fet un treball boníssim. Tots sabem la preparació física al Reus per part de Miquel Aguza. Llàstima que a Tarragona no volen preparacions, sinó resultats diaris. El segon entrenador, Javi García, ha anat agafant experiència amb els anys i més responsabilitat, l’estratègia ha seguit funcionant, que és el que ell porta. Són gent de confiança amb qui espero comptar en un futur, naturalment.

Com veu el grup 3 de Segona B?

És un grup molt igualat. Es preveia així. Aquest any hi haurà vuit o deu equips per lluitar per la promoció d’ascens.

Li sorprèn que Llagostera i Atlètic Balears siguin líders?

Sorprèn el Balears, que enguany ha abaixat el pressupost. Però després els veus jugar i estan fent les coses bé. És un equip solidari que al davant té gent amb molta qualitat i pólvora. No estan allà per casualitat. El Llagostera ja sabem com treballa de fa anys, sempre fa equips competitius. Tenen un grup de treball molt consolidat. Veig amb més possibilitats, ara mateix, al Llagostera, però mai se sap.

Quin pronòstic fa?

És complicat. El Llagostera podria estar entre els quatre primers i el Lleida també. Cal veure que passa amb els filials, Vila-real i Elx Il·licità. Hi haurà equips que lluitaran per estar entre els quatre primers, el Nàstic s’espavilarà i el Reus podria batallar fins al final. Cal no oblidar l’Huracán o l’Alcoià. Decantar-se per quatre és complicat.

Cada any hi ha més competitivitat a la Segona B?

Sí, enguany, a més dels de sempre, els filials volen pujar. La Segona B econòmicament és una ruïna. Cada cop es cobra menys, però no hi ha ingressos. S’ha de sortir de la categoria, però no és fàcil, hi ha molta igualtat, l’últim pot guanyar-te perquè és gairebé tan bo com tu.

 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics