Cookie control
Dissabte, 24 d'Octubre de 2020

El suïcidi, des d'una perspectiva de gènere: les dones ho intenten més vegades, però els homes moren més

L'any 2019 es van atendre més de dues-centes persones per temptatives de llevar-se la vida al Camp

30 de Setembre de 2020, per Alba Cartanyà
  • El 10 de setembre és el Dia Internacional per la Prevenció del Suïcidi

    Cedida

"Les dones són més propenses a tenir pensaments suïcides i a intentar-ho, però la mortalitat és tres vegades superior en els homes", explica el doctor Alfonso Gutiérrez-Zotes, psicòleg clínic i investigador de l'Hospital Universitari Institut Pere Mata de Reus. Aprofitant que el passat 10 de setembre va ser el Dia internacional per la prevenció del suïcidi, és un bon moment per aturar-nos a reflexionar sobre el que l'OMS qualifica de "problema de salut pública".

La previsió després del confinament

Des de l'any 2004, un total de 867 han posat fi a la seva vida a través del suïcidi, segons dades de la Divisió de Tarragona de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, el que suposa una mitjana de cinquanta suïcidis a l'any. La seva subdirectora, la doctora Belén Gallo, apunta que "el factor de risc més important del suïcidi són les temptatives" i que, per això, és imprescindible "establir polítiques de prevenció".

Més de dues-centes persones van ser ateses al Camp de Tarragona per temptatives de suïcidi; un total de 149 dones (un 70%) i 64 homes (un 30%). El suïcidi continua sent la primera causa de mort externa al nostre país, tot i que les dades més actuals apunten a un descens de les temptatives a partir del gener. La irrupció de la pandèmia i el confinament han ocasionat una baixada dels suïcidis, cosa que fa pensar a l'investigador que "les causes, moltes vegades, tenen a veure amb problemàtiques o conflictes socials". Per això, Gutiérrez preveu que en els pròxims mesos tornaran a incrementar-se tant les temptatives com els suïcidis consumats, a conseqüència de "l'augment de l'atur, la pèrdua d'ingressos en molts sectors de la població i la pèrdua de vincles sostinguda en el temps".

Factors socials, ambientals i culturals

Si bé és cert que el suïcidi va normalment associat amb trets biològics, genètics i psicològics de la persona, cada vegada més les investigacions se centren a ampliar el punt de vista per captar tot allò col·lectiu que també hi incideix. "S'ha reconegut la multicausalitat i la complexitat del tema", assegura el Gutiérrez, ja que factors socials, ambientals i culturals també hi tenen una gran rellevància.

En aquest sentit, resulta essencial analitzar les dades des d'una perspectiva de gènere. En la majoria de països, es repeteix un mateix patró: les dones ho intenten més vegades, però els homes moren més. Això es deu al fet que ells utilitzen mètodes més letals, com armes de foc o penjament, en comparació amb els escollits per elles, que solen ser pastilles o productes tòxics.

Aquesta realitat no és casualitat; s'explica a través de la construcció social del rol associat a l'home i a la dona. En l'àmbit de la investigació de les conductes suïcides, s'assumeix que les expectatives són que ells siguin "valents, aventurers, competitius" i, per això, a l'hora de tirar endavant l'acte sembla que hi ha una "major quota d'agressivitat i determinació". A més a més, les característiques de la masculinitat hegemònica en la nostra societat contenen variables "que faciliten la conducta suïcida", com una preferència per l'acció, deficiències en l'expressió emocional o dificultats per admetre ajuda.

Les dones 'verbalitzen' la seva situació i demanen ajuda

En canvi, les dones tendeixen a una "major expressió emocional, mantenen una preocupació i responsabilitat més activa amb les persones del seu entorn i verbalitzen els problemes i sol·liciten ajuda", perquè solen tenir xarxes de suport o alguna persona confident amb qui comentar el seu malestar. Per altra banda, un aspecte important a tenir en compte és la relació entre els suïcidis de dones i la violència de gènere, tot i que "en l'actualitat es necessiten estudis per trobar una correlació", apunta la doctora Gallo. En aquest sentit, la 'Macroencuesta de Violencia contra la Mujer 2019' feta per la Delegación del Gobierno contra la Violencia de Género, ressalta que "les idees de suïcidi en les víctimes de violència sexual són majors en comparació a aquelles dones que neguen haver patit cap violència de gènere". L'experta indica que, a falta d'investigacions més concretes, "l'evidència ens diu que les persones en situació de violència tenen major risc de suïcidar-se".

La situació de les persones trans

Però, i què passa amb les persones trans o d'identitats no binàries? La informació oficial no conté cap registre específic d'aquests col·lectius. I això és part del problema. Alguns estudis alerten que la taxa de suïcidis o intents de suïcidis en persones trans és molt més elevada que en la població cisgènere (individus que se senten identificats amb el gènere que els van assignar al néixer). Una enquesta realitzada per la Fundació americana per la prevenció del suïcidi dona l'alarmant dada que el 40% de les persones trans han intentat suïcidar-se, en comparació amb el 4,6% de la població general. En aquesta línia, l''Estudi sobre el suïcidi i l'autolesió en transsexuals' (2013) apunta que els pensaments o intents de treure's la vida es donen sobretot en l'adolescència; en gran part a causa del "rebuig social" que els comporta "grans esforços d'adaptació". De la mateixa manera que ara s'aborda el suïcidi tenint en compte la perspectiva de gènere, caldria desmuntar la mirada binària i incorporar altres realitats, com les diferents identitats de gènere i la seva situació concreta, sobretot tenint en compte el gran pes de l'entorn en aquest fenomen.

El doctor Gutiérrez apunta que el repte de futur és "doble": per una banda, continuar investigant per ampliar el coneixement sobre les causes del suïcidi, i per l'altra, millorar els programes, l'educació i les estratègiques polítiques per "facilitar una xarxa de tractament i recerca d'ajuda en persones amb ideació suïcida". En els últims anys, un pas important que s'ha donat és la posada en marxa, l'any 2014, del Codi Risc de Suïcidi (CRS) per part del CatSalut. Es tracta d'un protocol per tractar les persones en risc de suïcidi que planteja un seguiment i una atenció personalitzada, alhora que pretén aconseguir tres objectius bàsics: disminuir la mortalitat per suïcidi, augmentar la supervivència i prevenir la repetició.

Polítiques preventives

Per part seva, Gallo assegura que "per parlar de suïcidis les dades fidedignes són les dades forenses" i insisteix en la importància de conèixer les característiques d'aquest fenomen per establir polítiques de prevenció. Per exemple, una mesura concreta seria "limitar els accessos de les persones a les vies", ja que una de les metodologies escollides (freqüent al Camp de Tarragona) és l'atropellament per tren.

Un suïcidi no és un fet aïllat, i no afecta només a la persona que el du a terme o ho intenta; l'entorn i els vincles més propers també reben aquest impacte. Tot i que no hi ha un programa específic, Gutiérrez assegura que "s'atenen aquelles persones que ho sol·liciten perquè tenen una conseqüència traumàtica a causa de la pèrdua". Amb la família i amics de qui ho intenta, sí que es fa un "acompanyament", perquè solen aparèixer sentiments de culpabilitat "per creure que no han sabut prevenir o que no han fet prou". Aquest "estrès es manté en el temps", explica, a causa de la incertesa de si ho tornarà a intentar o de no saber com ajudar.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics