Divendres, 29 de Març de 2024

Somien els bisbes amb ovelles consagrades?

07 de Juny de 2013, per Luis Iglesias

L'església catòlica, mil·lenària institució sempre afanyada a recordar-nos les bondats de la seva divina missió al món i salvar-nos de nosaltres mateixos, s’ha abocat a una implacable croada de reconquesta per incrustar a les lleis (que segons sembla són més accessibles que les consciències ciutadanes) el seu recte ordre moral.

Hi va haver un temps en què les conspiracions encapçalades per l'església s’ordien amb la delicadesa d'un iceberg solcant els mars a la deriva: un bloc gèlid i formidable que amaga la major part del seu volum, silenciós i capaç de destrossar la seva víctima si aquesta es despistava i trigava massa a reaccionar. Històricament es troben nombroses ocasions en què han naufragat aquells que han intentat d'una manera o altra soscavar la teològica autoritat o el mundà poder del clergat: Galileu, els càtars o tots aquells que van ser il·luminats per la llum de les fogueres de la Inquisició van gaudir amb més o menys èxtasi de la ferma mà dels subalterns del Papa de Roma.

En l'actualitat les subtileses han deixat pas a les vives exigències tronades als micròfons que exigeixen que s'avanci en l'aplicació de les doctrines catòliques en tots els àmbits abastables, sense permetre que es qüestioni cap privilegi existent. Començant per la casella per a l'Església catòlica a la declaració de la renda. Aquí estan també els diferents arquebisbats mantenint la pugna per evitar pagar l'IBI als ajuntaments, com si les seves possessions no fossin d'aquest món. O al govern central amb una reforma educativa que mantindrà l'assignatura de religió arrelada al currículum escolar i les subvencions als centres educatiu que separin els nens en funció del sexe, política que compta amb l'aplaudiment entusiasta de la Generalitat.

Des de la conferència episcopal s'apunta als objectius d'aquesta nova guerra santa: estendre els dominis de la moral del rosari als cossos de les dones per arrabassar aquest pecaminós dret a decidir sobre el seu cos, partint per tota anàlisi de la situació de la ciència teològica, aquella que emana d'un llibre escrit fa milers d'anys, quan l'alquímia era una incipient filosofia revolucionària. I es descarten tots aquells avenços en el coneixement de l'univers que haguessin pogut desenvolupar-se a posteriori, ja que qüestionar l'autoritat de l'antic seria un vanitós desacatament a la tradició.

On es troba el límit? Constitucional o no, també s'insisteix contra vent i marea en derogar els matrimonis entre persones del mateix sexe. Declarar nuls alguns matrimonis ja va ser una conquesta de la cúria catòlica en el segle passat: després d'aconseguir l'aprovació del divorci durant la II República i que milers de persones exercissin el seu dret a separar-se i refer la seva vida o casar-se de nou com els donés la gana, els bisbes van aconseguir durant la dictadura la derogació de la llei del divorci per imposar la voluntat de les sotanes, obligant-se a tots els divorciats a tornar als seus anteriors matrimonis, alguns dels quals portaven anys completament liquidats, sota pena de presó per abandonament de qui es resistís. Així es va imposar la doctrina cristiana de nou, per mitjà de la llei.

És per això que la vindicació d'un estat laic malauradament ha de mantenir-se vigent avui dia, a causa que encara no s'ha aconseguit: la influència de les esferes religioses segueix sent molt forta i la seva pressió es fa notar a totes les capes de la societat i de l'estat, combatent per portar la seva moral no als creients sinó a tota la societat, combregui o no amb els seus dogmes. És per això que cal seguir lluitant pel la separació de l’estat i l’església.

Luis Iglesias Pérez és militant del Partit Republicà d'Esquerra.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (3)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Luis  04 de Juliol de 2013

A Antroni

N'hi ha un gran distància de reivindicar el laïcisme a l'anticlericalisme tot i que alguns vulguin escandalitzar-se de seguida, Antroni

Antroni  21 de Juny de 2013

Innovador

Molt innovador el teu article... és el mateix discurs menjacapellans de sempre...

Bep LLucifer  09 de Juny de 2013

La fè

El principal mal que te la humanitat es la fè, sigui de la relligió que sigui; ja el cristianisme va efectuar la transvaloració de tots els valors: el bò era dolent i el dolent era el bò.