La pregunta amb què comença l'escrit ens la fem moltes persones d'aquest país; no obstant això, a mesura que la societat es va fragmentant i diversificant perquè el temps passa, observem que han de canviar les normes de triar els nostres representants. Ara que estem en plena campanya electoral europea, he trobat escrits i pensaments de tot tipus sobre el tema, però m'he aturat en un escrit, que trobo interessant i bastant centrat en la realitat, que descric a continuació:
Article publicat al El País el diumenge 19 de gener del 2014, en la secció 'Catalunya', pàgina 2, amb el títol 'Són necessaris els partits polítics?' Autor: Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política i investigador de l’IGOP de la UAB.. L'últim punt diu: “Seguim necessitant espais i mecanismes d'intermediació. Partits? Els podem no anomenar així, però aquests nous subjectes polítics han de contribuir a prendre decisions col·lectives i impulsar les transformacions socials que necessitem. I això no es farà blindant-se uns en les institucions i prenent el carrer uns altres.
Més fluïdesa i més connexió. Sense tanta divisió de funcions. Molts dels mals que patim vénen precisament d'aquesta especialització funcional, en la qual, al final, els qui s’asseuen en parlaments i governs se senten protagonistes quan en realitat són servidors. Servidors no de la direcció del seu partit, sinó dels qui els han triat i a qui diuen representar”. Subirats també ens diu que els partits han de seguir exercint la seva funció d'intermediació i d'assumir la representació dels seus votants, sense protagonismes personals.
Però l'autor va més allà, ja que considera que les llistes de les persones proposades que ens hauran de representar s’haurien de triar en les assemblees de ciutadans, els quals també les haurien d’aprovar i que fossin triats per ser els qui són, persones en qui el poble dipositi les seves esperances, que no anessin en llistes tancades i fetes pel partit en clau d'organització. Seria un pas endavant per regenerar la vida política i social d'aquest país. La forma de fer-ho és la clau. Com és lògic, ha d'anar acompanyat per una nova llei de partits polítics, la forma de finançament, la durada de mandats, el no-aforament; separar la política de la justícia, la banca...
Es tracta de fer reformes ben fetes sense presses, en consens, millorant i actualitzant el que es té, com la llei de responsabilitat, organització i actualització de l'Administració central i autonòmica, també cal actualitzar la Constitució en allò que calgui, etc. Això ho he repetit tantes i tantes vegades que fins i tot se’m fa pesat, però la insistència de vegades és una virtut i no un defecte. Els discrepants utilitzen un argument molt conservador: fer com tothom.
La societat espanyola necessita gent nova, no cal fer-ne més comentaris. Com se sol dir en l'argot comú: sang nova no contaminada. Estem dins de les campanyes d'eleccions sense treva: d’aquí a uns pocs mesos les europees; l'any que ve, les municipals; a continuació, autonòmiques i nacionals / generals, i entre aquestes convocatòries anunciades, alguna comunitat convocarà abans o després les seves... Estic segur que sortiran les mateixes persones que hi ha ara en les llistes per a les properes eleccions. No veiem cap intenció ni interès dels partits polítics actuals per millorar gens el que tenim. Simplement estan immersos en les enquestes: la forma de conservar la butaca i viure quatre anys més mantenint el seu lloc de treball. Però no hi ha manera de posar fil a l’agulla als problemes principals. Pobre treballador, què ens espera encara!!
L'última notícia a Catalunya (esmento aquesta comunitat perquè és on resideixo, suposo que en la resta de comunitats passa el mateix) és la revisió cadastral de béns i immobles que supera els dos dígits, el cànon de l'aigua, etc., amb la consegüent apujada d'impostos per a les persones que tenen un pis per viure-hi. Això és manera de fer política? En els moments que baixen els preus de finques, pisos..., la taxa d'atur es manté, la inversió està per terra, retallades en tots els conceptes, ells apugen els impostos. Està en boca de tothom que ens hem de fer un fart de treballar perquè els xoriços visquin millor i la desigualtat social es faci més gran encara en aquest país. Cadascun dels partits amb tradició estan encaboriats amb els seus temes: els uns, en la unitat d'Espanya; uns altres, en el federalisme; els altres, en la independència; dels que surten nous VOX i PODEMOS —i espero que en siguin més—, n’esperem alguna cosa nova? Els sindicats, sense rumb.
I els treballadors què? Pregunta. La resposta: a veure si estiren una mica els sous als treballadors, ja que veure la nòmina a la majoria ens dol, i que es facin retallades d'una vegada als dirigents, compares i gent que viu massa bé. Seria l'aconsellable, per tenir menys desigualtat social. Però la reducció de l'atur cada vegada que llegim les enquestes és pessimista, per això convido tots els partits polítics que posin totes les ganes i l'enginy per rebaixar la taxa de l'atur, el nostre gran problema juntament amb la banca..
No crec en la violència ni l'insult... però sí en les manifestacions pacífiques de la societat, perquè escoltin el poble i així poder accedir a un canvi polític i social. Perquè ells, els qui ens governen, no estan fent res per escoltar la gent i aplacar la ira del poble; a l'inrevés, encara fan que sigui més visceral. Per això hi ha els famosos refranys: un recull el que sembra.En les eleccions el vot és sobirà del poble, per això cal anar a votar sense por, però sabent que s’ha de donar als qui se’l mereixen i castigar aquells qui no compleixen la seva comesa. A Espanya, actualment tenim diversos mandataris que no han passat per les urnes (Andalusia, Madrid i l'ajuntament de la capital; segurament n’hi ha més que no recordo). Això no es pot admetre de cap de les maneres en una democràcia, perquè el que preval en un partit actualment és ser chusquero, fins a aconseguir els galons. Recordo de jove molts refranys que em solia dir la meva àvia, un dels quals és quan els polítics parlen, puja el pa, i he de reconèixer que tenia molta raó; això ve al cas que en aquest país, els polítics no serveixen més que per apujar els impostos...
Els grans líders polítics es forgen davant de grans reptes, i al nostre país, quan n’hi ha hagut, han sorgit, com en la transició. Em preocupa i molt el malestar social que esclatarà si no es reparteix la millora que s'anuncia i les classes mitjanes baixes es veuen perdedores. S'ha passat l'any 2013, que és per emmarcar-lo pels sofriments que han patit els treballadors i les classes mitjanes amb les retallades a tot drap. Però, què ens espera el 2014, el 2015 i els anys successius? Les perspectives no són gens bones per als aturats espanyols. Els economistes del Fons Monetari Internacional (FMI) han vaticinat que els alts nivells de desocupació podrien persistir durant anys en molts països d'Europa, entre ells Espanya, on l'organisme ha recomanat collar-nos més en la reforma laboral. Però l’FMI no diu res per combatre els malbarataments dels polítics, la banca... Per això m'atreveixo a fer una predicció del temps, en l'efecte polític: ens augura grans tempestes, acompanyades amb ratxes d’huracà. Seguirem escrivint!
Manuel Cruz Matute és enginyer tècnic industrial i llicenciat en Geografia.
