Andreu Carranza: 'Verdaguer era un home torturat i contradictori'

 

Estem parlant del moment fundacional del catalanisme i de la Catalunya moderna. Entrant en la vida de Verdaguer em van caure alguns mites: que el poble català té alguna cosa especial, un codi genètic particular que li ha permès conservar la llengua malgrat les adversitats, i que som resistents: mentida, la llengua estava en plena dissolució a la Renaixença i Verdaguer és l'home clau que la dignifica. Hi ha un paral·lelisme amb aquella època –el despertar de Catalunya–, i l'actualitat. Per exemple el Memorial de Greuges, l'enfrontament entre la burgesia catalana d'aquell moment, és del tot actual.

 

Potser no per voluntat específica, sinó per pura inèrcia. La qüestió és que ens han venut el Verdaguer carrincló i capellà. Jo volia reivindicar el Verdaguer del poble, aquell que tothom estimava i coneixia, però em vaig preguntar: Qui és realment? Per respondre-la, vaig escriure la novel·la.

 

M'he deixat endur per l'instint perquè crec que la novel·la ha de commoure i el lector s'ha de deixar portar pel palpit i el batec. Això m'ha conduït, en els trams més escabrosos, a empatitzar amb què sentia aquell home, i a apropar-me a la vessant més humana de l'home torturat i travessat per contradiccions internes. Reconec que és una tasca molt agosarada, i espero que, com a mínim, a partir de la novel·la hi hagi una visió més complerta del gran poeta que és Verdaguer.

 

El mecenes de Verdaguer és Claudi Lopez, el marquès de Comillas, i el de Gaudí és Eusebi Güell, cunyat de López. Els dos es coneixen i fins i tot treballen junts en el drac de la finca Güell, que no és altre que el drac Ladó de L'Atlàntida. Verdaguer, Gaudí i Maragall moren tots tres amb l'hàbit de Sant Francesc perquè, en plena Renaixença, hi havia un corrent de contemplació mística del paisatge. Provinc d'Ascó, on hi ha la central nuclear i on es va viure l'ecologisme incipient, i el franciscanisme d'aquests tres autors n'està a l'origen. La meva família és molt religiosa, tot i que personalment no sóc practicant. L'educació cristiana que he tingut, però, m'ha ajudat més a conèixer l'ànima de Verdaguer.