Àurea Márquez: 'Benet i Jornet és al nivell dels grans del teatre'

L'actriu gracienca Àurea Márquez és un dels principals reclams de la nova versió de 'Revolta de bruixes' que ha impulsat el Teatre Lliure i que aquest proper dissabte al vespre (a les 9) es representarà al Teatre Bartrina. El clàssic de Benet i Jornet, estrenat el 1981 a casa nostra, planteja la lluita de classes en l'entorn laboral. Dirigida per Juan Carlos Martel, l'obra compta també amb Chantal Aimée, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Andrea Ros i Júlia Truyo. "Als assajos, Martel ens ha explicat que el text és una metàfora de l'habitual divisió de l'esquerra", apunta Márquez en una entrevista concedida a Reusdigital.cat.

Un Benet i Jornet escrit fa més de 40 anys però del tot vigent.

I tant. És una història sobre la lluita de classes i la precarietat laboral. Parla de com de difícil és entendre's amb els altres, i també de la desigualtat a la feina entre homes i dones. Bàsicament, el que es planteja és que les netejadores s'enfrontaran a la direcció de l'empresa per a la qual treballen.

Com és que el Lliure ha decidit apostar per aquesta obra?

Perquè d'alguna manera hem volgut homenatjar la figura i la trajectòria de Benet i Jornet, un autor que és al nivell dels grans del teatre. 'Revolta de bruixes', a més, no és una obra fàcil ni senzilla. D'entrada sembla que no hi passi res, que només siguin un grup de treballadores que parlen de les seves coses, però de seguida t'adones que tot el que es mostra és perquè reflecteix que el consens i el front comú contra una causa contrària no és sempre fàcil.

Us ha donat el seu vistiplau?

Sí, ha estat als assajos i n'està encantat. De fet, i tot i que està malalt, l'hem vist molt implicat amb el projecte i hi ha hagut passatges del text que l'han emocionat.

És tan perfeccionista com s'ha dit?

És això el que diuen, és veritat (riu). Però no t'ho puc dir del cert perquè en aquest cas no hi hem tingut un tracte directe. Té fama d'haver estat sempre perfeccionista i meticulós, quelcom que trobo positiu.

Aquesta és la lectura que n'hem de treure?

Una de les principals, sí. Ja als assajos, el Juan Carlos (Martel, el director d'aquesta versió) ens ha explicat que 'Revolta de bruixes' és, per a ell, una metàfora de l'habitual divisió que hi ha sempre a l'esquerra. La dreta sempre està unida, i per contra les esquerres són tan plurals i diverses que trobar l'equilibri i una posició ferma és difícil, perquè totes les parts acostumen a voler que la seva força no queda diluïda.

Quina ha estat l'aportació personal de Martel, al projecte?

El respecte al text. Això sí, crec que 'Revolta de bruixes', tot i tractar qüestions molt delicades, també té pinzellades d'humor. I en aquesta versió tenen un paper força destacat.

Cadascuna de les dones de l'obra té la seva estratègia per encarar el conflicte.

Sí, i aquesta és la riquesa de la història. Cadascuna té el seu paper, la seva manera de relacionar-se i la seva vida. La relació entre les integrants del grup és molt complexa per aquest precís motiu, i tot i que els cal unir-se per lluitar pels seus drets l'entesa és molt complicada, ni que sigui pel bé de totes.

Per acabar-ho d'adobar, mantenen una relació d'amor i odi amb l'únic personatge masculí de l'obra.

Exacte. El personatge del vigilant és un peó, com elles, un obrer més. El problema és que encara que no té cap poder de decisió, representa, en certa manera, la direcció de l'empresa. El paper que fa el Xicu Masó és molt ric, en aquest sentit, perquè elles el perceben com l'enemic en determinades situacions i per contra es troba en una situació personal a la de les netejadores.

Tornes a Reus, una ciutat molt especial per a tu.

No sóc filla de Reus, però quasi. Tota la meva família materna és reusenca, i el meu avi Josep Alonso va estar vinculat a l'Orfeó, així que conec bé la ciutat, la seva gent i quin tipus de públic veu teatre. Teniu dos grans teatres magnífics, que moltes ciutats voldrien. De fet, i altres ocasions que hi he presentat espectacles, coses que han funcionat a la resta del país no han tingut una acceptació tan bona.

Potser és que som més seriots que en d'altres bandes...

Potser, o que sou molt exigents (riu).

I tu? No t'hi hem vist gaire, a la comèdia.

No, i mira que m'hi sento còmoda. N'he fet poca i això que quan n'he fet m'ho he passat d'allò més bé, però també és veritat que tinc una vena dramàtica molt marcada (riu). En tot cas, i mentre el projecte m'engresqui, el gènere del projecte m'és ben igual. Fer coses còmiques, de vegades, és sa.

I després de 'Revolta de bruixes', què vindrà?

Actualment sóc a la sèrie 'La Riera', de TV3, en què interpreto una inspectora de policia. En uns mesos estrenarem un muntatge al Teatre Nacional amb la Mercè Arànega. És una tragicomèdia en què es debat sobre la figura política de Pujol i l'empremta que ha deixat en la societat catalana.