Dijous, 13 de Desembre de 2018

Boada o una crònica mont-rogenca de resistència

‘Mont-roig 1714. Tres-cents anys’ esdevé una crònica imprescindible per copsar i saber interpretar el batec col·lectiu de la vida d’un poble i el seu entorn.

08 de Novembre de 2014, per Anton Baiges Gras
  • Eduard Boada durant la presentació

    Mónica Marchesi

A cinc dies de la convocatòria del 9N, el propassat dimarts, 4 de novembre, la sala d’actes de l’Associació de Dones de Mont-roig del Camp, situada al Casal dels Jubilats, antiga abadia del carrer Major, d’aquesta població del Baix Camp, es va omplir de gom a gom de veïns, lletreferits i amics de l’autor, per escoltar la presentació d’un nou volum de les edicions Ganzell -el tercer-, dins la col·lecció dels Quaderns de la Pixerota -en referència al nom popular d’una de les poques platges encara verges del terme de Mont-roig-, que Eduard Boada ha transcrit en un nou treball.

El llibre, de lectura amena, tracta sobre les diferents vicissituds vilatanes d’una població en creixement per l’embranzida de la vinya, en paral·lel a la descripció de cases, nissagues i una bona tirallonga d’oficis com els corders, cerers o paraires, que protagonitzen una vila convulsa, de petits propietaris, preveres o consellers municipals, abocats -com tot el país- a una Guerra de Successió de què en són víctimes i que han d’afrontar entre transaccions econòmiques, pagaments d’àpoques o resistències més o menys organitzades a la imposada nova autoritat borbònica.

A tall de recerca aproximativa, l’historiador mont-rogenc posa en valor les fonts de Francesc Riba, cronista mont-rogenc per excel·lència; el borgenc Ferran Jové, estudiós de l’onomàstica local, o el reusenc Josep Iglésies, amb les seves conegudes recerques historiogràfiques sobre el guerriller Carrasclet, el tarragoní Salvador-J.Rovira i el cambrilenc Manel Tarés, que forneixen informacions vàries que ajuden a contextualitzar el moment històric.

La descoberta de Josep Benavent i Rafael Roger, alferes de cavalleria i ‘furrier’ major dels cavalls, membres integrants del regiment de cavalleria del general riudomenc Rafael Nebot, procedent d’una important nissaga barcelonina, són dues de les aportacions historiogràfiques que Boada planteja en aquesta recerca històrica local, ‘i que des de Mont-roig algú hauria de saber reivindicar’. Documentació, bàsicament extreta del prolífic Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, que l’autor entrelliga i presenta cronològicament entre 1706 i 1714.

Així mateix, en altres paraules, el doctor en història moderna per la Universitat de Barcelona i escriptor riudomenc Eugeni Perea, autor del pròleg on contextualitza amb una àmplia bibliografia el conflicte dinàstic i polític que mena a l’abolició de les institucions i llibertats catalanes, ho corrobora afirmant: ‘Eduard Boada ha seleccionat i transcrit uns registres documentals que esdevenen pedrera en la construcció d’un capítol més de la nostra història col·lectiva’.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)

Reportatges