Castanyada contra Halloween, el duel de Tots Sants

El duel entre castanyada i Halloween s'està decantant, en els últims anys, cap a la celebració d'arrels anglosaxones. Sigui per interès comercial o potser perquè petits i grans la troben més atractiva, la festa ha canviat. Ambdues, això sí, provenen d'una antiga tradició funerària. Precisament als àpats que s'hi feien s'hi menjaven llegums, fruits secs i els panellets, que segons alguns entesos s'anomenaven 'pans d'ànimes' en trobades que tenien lloc cap al segle XVIII. Tal i com apunta Roger Sánchez-Amat a 'L'accent', la família s'aplegava al voltant de la llar de foc per coure moniatos i castanyes tot pregant pels difunts estimats.

Tot i això, l'autor assenyala també que ja l'Edat Mitjana, i durant la nit del 31 d'octubre, les campanes picaven insistentment en parròquies i convents en memòria dels morts, quelcom que feia que els pobres campaners acabessin la nit esgotats i que, per tant, necessitessin menjar per recuperar forces. La castanya, aliment energètic com pocs, era la millor opció. Altres, com és el cas dels impulsors del web Cultura Popular, apunten cap als orígens celtes per explicar d'on ve la tradició que avui encara seguim. Des de llavors, i com és lògic, ha anat evolucionant fins convertir-se en el que celebrem actualment.

400 persones al barri Horts de Miró

El cas és que totes dues festes, la castanyada i la nit de Halloween, semblen destinades a haver-se d'entendre. Algunes escoles de la ciutat i de la comarca han optat per fusionar-les, mentre que algunes entitats reivindiquen que cal protegir la primera de la invasió arribada de fora. El passat dissabte, posem per cas, Carrutxa va celebrar al costat de l'Associació de veïns del barri Horts de Miró la segona castanyada popular que va incloure, a més, una cercavila amb el gegant Pau Miró. Des de l'entitat, Salvador Palomar explica que s'organitza amb l'objectiu "de vincular-nos al barri que ens ha acollit" i que la resposta "sempre ha estat molt bona". Prop de 400 persones van prendre part en la darrera. 

Conèixer les tradicions

"Les escoles del barri ens han donat suport i han explicat a la canalla els orígens de la festa", segueix, "que és de retrobament i al voltant del records dels avantpassats". Palomar apunta que més enllà de les xifres, "el que de debò és important és que la gent surti al carrer i que ens trobem tots, ja que al barri no s'hi fan actes gaire sovint". Aquest fet té especial rellevància en un sector de la ciutat en què hi ha una nodrida presència d'immigrants, també present a la castanyada. Per a Palomar, això té un gran valor perquè "es tracta d'estar tots junts, de passar una bona estona plegats i de conèixer les nostres tradicions i el nostre passat".

"Si Halloween agrada tant als petits és potser perquè s'escapa més de la normalitat", segueix. "Els referents culturals que tenen són més propers als esperits, els fantasmes i les disfresses que no pas a la castanyera", observa el representant de Carrutxa, tot i que al mateix temps creu que castanyada i la celebració anglosaxona poden conviure sense problemes. "Per damunt de tot, el que no hem de perdre és el sentit de la festa, ja sigui per sortir a demanar castanyes o caramels", exposa. I alerta, a més, de les similituds entre totes dues. "Després de tot, aquí també s'ha fet en determinades èpoques, això de les carabasses", conclou.

La castanyera, el símbol

En la castanyada del passat dissabte també hi va participar la castanyera del barri, que té la parada a la plaça de la Sang. Malgrat la calor d'aquests dies, que potser no convida precisament a menjar castanyes i moniatos, els estudiants han tornat a vendre'n als accessos dels seus respectius instituts. A les escoles de la capital del Baix Camp, els mestres viuen any rere any diverses activitats lligades a Tots Sants. Al col·legi Sant Josep, el mestre Jordi Salvadó ho descriu d'aquesta manera: "Els més grans, que ja són a l'ESO, preparen castanyes per als més petits. Fem una mica de festa al barri i n'hi ha que es disfressen de castanyera". El cas, però, és que "potser perquè Halloween té un màrqueting molt més elaborat", la celebració estrangera és cada cop més popular.

"Els mestres d'anglès aprofiten aquesta festa per treballar el vocabulari en anglès", indica Salvadó. Així, a les escoles és cada més habitual que la tradició la representin els panellets i les castanyes i la modernitat sigui l'apunt anglosaxó. "L'aparició a casa nostra de PortAventura hi ha fet molt, però torno a dir que en clau comercial és una festa molt més elaborada", assenyala el mestre reusenc.

Una de les tradicions més esteses i que ràpidament s'ha fet un lloc entre nosaltres és el 'trick or treat' (expressió que podríem traduir com broma o regal) que tan sovint haureu vist a les pel·lícules de Hollywood. Els més menuts van disfressats pel veïnat i es passegen de casa en casa tot demanant llaminadures. En aquest cas, el 'trick' és una mena d'advertència a la llar que o vulgui lliurar caramels als nens. Si no hi ha llepolies, faran alguna trapelleria.

Sort encara, doncs, de la tasca de les famílies, les escoles i les entitats del teixit social que s'entesten en preservar allò que tenim i ens distingeix ara que des de fora ens arriba una modalitat més dolça i efectista de Tots Sants. Sigui com sigui, i com pronostica Salvadó, potser en uns anys els menuts celebraran quelcom que aglutini el que més els agradi de les dues cultures.